Possibilitat de gaudi de l'excedència per cura d'un familiar durant 3 mesos i, posteriorment, sol·licitar, si en el seu cas anara necessari, altres períodes de gaudi d'aquesta excedència sense sobrepassar el temps màxim estipulat per la llei.

La consulta versa sobre la possibilitat de gaudir de manera discontínua de l'excedència per cura d'un familiar.

L'article 89.4 del text refós de la Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat públic aprovat pel Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre (TRLEBEP), disposa que:

“Els funcionaris de carrera tindran dret a un període d'excedència de duració no superior a tres anys per a atendre a cura de cada fill, tant quan el siga per naturalesa com per adopció, o de cada menor subjecte a guarda amb finalitats d'adopció o acolliment permanent, a comptar des de la data de naixement o, si escau, de la resolució judicial o administrativa.

També tindran dret a un període d'excedència de duració no superior a tres anys, per a atendre a cura d'un familiar que es trobe al seu càrrec, fins al segon grau inclusivament de consanguinitat o afinitat que per raons d'edat, accident, malaltia o discapacitat no puga valdre's per si mateix i no exercisca activitat retribuïda.

El període d'excedència serà únic per cada subjecte causant. Quan un nou subjecte causant donara origen a una nova excedència, l'inici del període de la mateixa posarà fi al que es vinguera gaudint. (…).

El temps de permanència en esta situació serà computable a l'efecte de triennis, carrera i drets en el règim de Seguretat Social que siga aplicable. El lloc de treball exercit es reservarà, almenys, durant dos anys. Transcorregut este període, aquesta reserva el serà a un lloc en la mateixa localitat i d'igual retribució”.

El període de 3 anys que establix l'excedència per cura de familiars podrà gaudir-se de forma fraccionada, sempre que des de la data en què comence el primer període d'excedència fins hui que finalitze l'última excedència autoritzada, no s'haja superat el temps màxim que establix la norma.

El període d'excedència serà únic per subjecte causant, per la qual cosa no serà possible, continuar en aquesta situació, després d'esgotar els tres anys màxims d'aquesta, llevat que es declare com a conseqüència de la cura d'un nou subjecte causant.

En esta mateixa línia, la Sentència número 333/2001, de 12 de març, de la Sala social del Tribunal Superior de Justícia de Múrcia, l'interpreta en el cas de personal laboral.

El Fonament de Dret Segon de la citada Sentència establix que:

“(…) És clar que la Sala ha d'optar per la interpretació més flexible i funcional, ja que, a part de que la sentència recorreguda fa una interpretació raonable, quan refereix que: «doncs bé, tots i cadascun dels criteris d'interpretació de les normes que preveu l'article 3.1 del Codi Civil recolzen la posició interpretativa mantinguda per la part actora». (…). Aspecte diferent de la dinàmica de l'exercici del dret és la possibilitat de fraccionament del seu gaudi, això sí, dins del marc temporal (únic, de tres anys) ja iniciat, i per tant, en l'interior del transcurs d'aquest. La norma no el prohibeix. I com indica la citada doctrina del Tribunal Laboral Balear: «La primera lectura del precepte pareix donar a entendre que el treballador només pot passar a la situació d'excedència una sola vegada, encara que no haja consumit la totalitat del temps que podria emprar. No és aquesta, no obstant això l'única interpretació gramatical possible. També cal estimar, en efecte, que l'article es limita a establir el dret a gaudir d'una excedència de fins a tres anys de duració, però sense imposar entre els seus requisits que, dins d'eixe marc temporal màxim, la facultat s'exercite en una sola ocasió, exclusivament. Concorren, a més dos arguments que inclinen la decisió cap a este últim punt de vista. Un de tipus lògic, perquè si el treballador té dret a situar-se en excedència voluntària durant tres anys continuats, ha de concloure's, “a fortiori”, que, dins dels menys, pot optar també perquè la vigència del seu contracte de treball se suspenga per trams de temps inferiors, encara que siguen varis i separats, si així el requereixen l'atenció i cura del fill. (…)

En conseqüència, el recurs es rebutja, doncs, en resum, com ens imposa l'article 3 del Codi Civil, la Sala ha d'atindre's al criteri interpretatiu que confereix a la norma efectivitat, de tal forma que, en aconseguir la finalitat perseguida, dissipa tota sort d'ús simbòlic del Dret o de la norma; atés que, com ha tingut oportunitat de referir la doctrina més autoritzada; element essencial, per a l'aplicació de la norma i per a la seua interpretació, és atendre del propòsit que la inspira».”.

És a dir, el període de 3 anys establit per a l'excedència per cura de familiars podrà gaudir-se de forma fraccionada, sempre que des de la data en què comence el primer període d'excedència fins hui que finalitze l'última excedència autoritzada no s'haja superat el temps màxim que establix la norma.

Es reitera, d'acord amb l'article 89.4 del TRLEBEP, que el període d'excedència serà únic per subjecte causant, per la qual cosa no serà possible continuar en aquesta situació després d'esgotar els tres anys màxims d'aquesta, llevat que es declare com a conseqüència de la cura d'un nou subjecte causant.

Tot l'anterior s'indica sense perjudici de recordar que, d'acord amb el règim de competències d'este centre directiu, les respostes a consultes que emet esta direcció general posseïxen caràcter merament informatiu i, en conseqüència, no tenen caràcter de criteri vinculant, ni originen drets ni expectatives de dret, ni impliquen cap vinculació amb el tipus de procediments a què es referisquen. A més, en mancar de caràcter preceptiu o vinculant, els òrgans destinataris d'aquestes respostes podran, si escau, adoptar finalment una decisió que no es corresponga amb el parer contingut en aquestes.

Les respostes a consultes contingudes en este butlletí atenen de les qüestions plantejades a la llum de la normativa vigent en el moment de la seua emissió, de manera que aquestes respostes poden veure's afectades per modificacions legislatives posteriors o resolucions judicials.