Qüestions relatives a l'excedència voluntària per interés particular.

La qüestió plantejada versa sobre l'excedència voluntària per interés particular, plantejant en primer lloc, si els funcionaris interins poden acollir-se a esta mena d'excedència.

En primer lloc, cal analitzar el marc jurídic d'aplicació. L'article 10 del text refós de la Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat públic (TREBEP) defineix als funcionaris interins com aquells que "per raons expressament justificades de necessitat i urgència, són nomenats com a tals per a l'acompliment de funcions pròpies de funcionaris de carrera, quan es done alguna de les circumstàncies" que s'indiquen en eixe article

Quant al règim aplicable als mateixos, l'apartat 5 del citat article 10 disposa que "als funcionaris interins els serà aplicable, quan siga adequat a la naturalesa de la seua condició, el règim general dels funcionaris de carrera".

En principi, en el Títol VI del TRLEBEP, rubricat “Situacions administratives”, defineix les mateixes en referència als funcionaris “de carrera”.

Així, tant l'article 85, que enumera tals situacions administratives, com l'article 89, que recull les modalitats que pot adoptar l'excedència, es refereixen als funcionaris de carrera. Concretament, respecte de la situació d'excedència voluntària per interés particular, l'apartat 2n de l'article 89 reconeix esta situació a “els funcionaris de carrera“. Per tant, s'exclou als funcionaris interins de l'àmbit d'aplicació d'aquesta excedència.

Això es fonamenta que existeixen motius que justifiquen este tracte diferencial entre els funcionaris de carrera i interins. Cal recordar que la permanència és un criteri vinculat a la figura de l'interí, ja que el seu nomenament es justifica per raons de necessitat o urgència, la qual cosa justificava que no se li puga reconéixer l'excedència voluntària. Este criteri ha sigut ratificat per la sentència del Tribunal Suprem núm. 42/2023 de 19 de gener.

Per tant, s'entén que un funcionari interí no pot passar a la situació d'excedència voluntària per interés particular.

La segona qüestió és relativa a les regles per al còmput dels serveis efectius previs que es requereixen per a poder sol·licitar aquesta excedència.

Cal recordar que de conformitat amb el que es disposa en l'apartat 2n de l'article 89 del TREBEP els funcionaris de carrera podran obtindre esta excedència:

“Quan hagen prestat serveis efectius en qualsevol de les Administracions Públiques durant un període mínim de cinc anys immediatament anteriors. No obstant això, les Lleis de Funció Pública que es dicten en desenvolupament del present Estatut podran establir una duració menor del període de prestació de serveis exigit perquè el funcionari de carrera puga sol·licitar l'excedència i es determinaran els períodes mínims de permanència en aquesta”.

Per part seua, l'article 16.2 del Reglament de Situacions Administratives, aprovat pel Reial decret 365/1995, de 10 de març, que es manté en vigor en el que no contradiga al TREBEP, d'acord amb la disposició final quarta d'aquest text legal, establix que “per a sol·licitar la declaració de la situació d'excedència voluntària per interés particular caldrà haver prestat serveis efectius en qualsevol de les Administracions Públiques durant els cinc anys immediatament anteriors a la sol·licitud”.

En este marc, la Comissió Superior de Personal, en Acord de 13 de juliol de 1995, pel qual fixa els criteris d'aplicació del Reglament de Situacions Administratives, considera com a serveis computables a l'efecte de la concessió de l'excedència voluntària per interés particular, entre altres:

“a) Els prestats com a funcionari de carrera, funcionari en pràctiques, funcionari interí, personal eventual, sota contracte laboral o administratiu en qualsevol de les Administracions Públiques, Organismes Autònoms i Entitats Gestores de la Seguretat Social. (…)”

Per tant, s'entén que, a l'efecte de la concessió de l'excedència voluntària per interés particular, serà possible computar tots els serveis prestats abans indicats, incloent tant els prestats des del seu nomenament com funcionari en pràctiques, com els prestats com a personal eventual.

Tot l'anterior s'indica sense perjudici de recordar que, d'acord amb el règim de competències d'este centre directiu, les respostes a consultes que emet esta direcció general posseïxen caràcter merament informatiu i, en conseqüència, no tenen caràcter de criteri vinculant, ni originen drets ni expectatives de dret, ni impliquen cap vinculació amb el tipus de procediments a què es referisquen. A més, en mancar de caràcter preceptiu o vinculant, els òrgans destinataris d'aquestes respostes podran, si escau, adoptar finalment una decisió que no es corresponga amb el parer contingut en aquestes.

Les respostes a consultes contingudes en este butlletí atenen de les qüestions plantejades a la llum de la normativa vigent en el moment de la seua emissió, de manera que aquestes respostes poden veure's afectades per modificacions legislatives posteriors o resolucions judicials.