Possibilitat de declarar a un funcionari de carrera en la situació administrativa d'excedència voluntària per prestació de serveis en el sector públic per passar a treballar com a empleat en la Cambra Oficial de Comerç d'Espanya

D'acord amb la disposició final quarta del Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat públic (TREBEP), fins a l'aprovació de les lleis de desenvolupament de funció pública, segueix en vigor en matèria de situacions administrativa, en el que no contradiga aquest text, la Llei 30/1984, de 2 d'agost, de Mesures per a la Reforma de la Funció Pública i el Reial decret 365/1995, de 10 de març, pel qual s'aprova el Reglament de Situacions Administratives dels Funcionaris Civils de l'Administració General de l'Estat.

L'article 29.3.a) de la Llei 30/1984, de 2 d'agost, de Mesures per a la Reforma de la Funció Pública regula la situació d'excedència voluntària als funcionaris públics quan es troben en situació de servei actiu en un altre Cos o escala de qualsevol de les Administracions Públiques, o passen a prestar serveis en Organismes o Entitats del sector públic i no els corresponga quedar en una altra situació.

En l'actualitat la regulació de l'excedència voluntària per prestació de serveis en el sector públic està prevista en l'article 15 del Reglament de Situacions Administratives dels Funcionaris Civils de l'Estat, aprovat pel Reial decret 365/1995, de 10 de març (en la redacció donada pel Reial decret 255/2006, de 3 de març) vigent fins que es promulgue la Llei de Funció Pública de l'Administració General de l'Estat, com segueix:

“1. Procedirà declarar, d'ofici o a instàncies de part, en la situació regulada en este article als funcionaris de carrera que es troben en servei actiu en un altre Cos o Escala de qualsevol de les Administracions Públiques, llevat que hagueren obtingut l'oportuna compatibilitat, i als quals passen a prestar serveis com a personal laboral fix en Organismes o Entitats del sector públic i no els corresponga quedar en les situacions de servei actiu o serveis especials. L'acompliment de llocs amb caràcter de funcionari interí o de personal laboral temporal no habilitarà per a passar a esta situació administrativa”.

En definitiva, d'acord amb l'article citat, un funcionari de carrera que es trobe en servei actiu en un altre Cos o Escala de les Administracions Públiques i l'els que passen a prestar servei com a personal laboral fix en Organismes o Entitats del sector públic i no els corresponga quedar en situació de servei actiu o serveis especials.

Serà necessari perquè, determinar, si aquesta Cambra Oficial de Comerç d'Espanya és susceptible d'enquadrar-se dins del concepte d'Administracions Públiques o Organismes o Entitats del sector públic.

La Llei 4/2014, d'1 d'abril, Bàsica de les Cambres Oficials de Comerç, Indústria, Serveis i Navegació establix entre altres el seu concepte, règim jurídic i finalitat.

En concret, la Cambra Oficial de Comerç, Indústria, Serveis i Navegació d'Espanya referida en la consulta és una corporació de dret públic, amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d'obrar per al compliment de les seues finalitats, que es configura com a òrgan consultiu i de col·laboració amb l'Administració General de l'Estat, sense menyscapte dels interessos privats que puga perseguir.

Esta Cambra Oficial Espanya té com a finalitat la representació, promoció i defensa dels interessos generals del comerç, la indústria, els serveis i la navegació, així com la prestació de serveis a les empreses que exercisquen les indicades activitats. Així mateix, exercirà les seues competències en l'àmbit estatal que li atribuïx esta Llei i les que li puguen ser assignades per l'Administració General de l'Estat conformement als instruments que establix l'ordenament jurídic.

Quant a la seua normativa d'aplicació, les Cambres Oficials de Comerç, Indústria, Serveis i Navegació s'ajustaran al que es disposa en eixa Llei i a les normes de desenvolupament que es dicten per l'Administració General de l'Estat o per les Comunitats Autònomes amb competència en la matèria. Els serà aplicable, amb caràcter supletori, la legislació referent a l'estructura i funcionament de les Administracions Públiques quan siga conforme amb la seua naturalesa i finalitats. La contractació i el règim patrimonial es regiran conforme al dret privat.

L'article 30 de la Llei 4/2014, d'1 d'abril establix que la Cambra Oficial de Comerç, Indústria, Serveis i Navegació d'Espanya podrà comptar amb el personal necessari per al seu bon funcionament, al qual li serà aplicable la legislació laboral.

Sense perjudici de l'anterior, la norma no preveu la necessitat exigida pel TREBEP que este personal accedisca a l'ocupació pública d'acord amb els principis constitucions d'igualtat, mèrit i capacitat, ni per la resta de principis que han de ser presents en la selecció del personal funcionari i laboral de les Administracions Públiques, entitats i organismes previstos en el seu àmbit d'aplicació (publicitat, transparència, imparcialitat dels òrgans de selecció, entre altres).

Per part seua, de la regulació dels seus ingressos i finançament tampoc es deduïx que les Cambres Oficials estiguen participades majoritàriament per les Administracions Públiques, sense perjudici que puguen rebre subvencions d'aquestes.

Encara que moltes de les seues característiques podrien portar a pensar, a priori, que ens trobem davant un organisme o entitat pública, altres notes definitòries podrien portar a una conclusió oposada.

En este sentit, les Cambres integren la denominada Administració Corporativa, que comprén certes organitzacions que sense ser en sentit estricte Administració Pública, sí que participen de l'exercici de determinades funcions públiques.

No són Administració Pública en sentit estricte, ni territorial ni institucional (perquè no són societats mercantils ni organismes públics), sinó organitzacions que el seu integrants estan interessats en la consecució de la fi pròpia de la Corporació de què es tracte.

Són Corporacions de base privada creades per a la representació i defensa d'interessos econòmics i professionals. En funció de la seua participació en tasques públiques tenen un grau de publificación major o menor i una assimilació parcial dels seus actes al règim administratiu, és el que la jurisprudència ha denominat configuració bifront.

La finalitat principal d'estes Cambres és la defensa dels interessos privats i comuns a un determinat sector econòmic i professional, encara que exercisquen funcions públiques atribuïdes o delegades per l'administració.

A la vista de tot l'exposat es pot concloure que, les Cambres Oficials tenen dues esferes d'actuació, les de caràcter jurídic privat, respecte de les quals el seu règim i posició jurídiques són les pròpies del sector privat, i les de caràcter jurídic públic, la regulació i el règim del qual és el propi de les Administracions Públiques.

D'esta manera, malgrat la forma pública de la seua personalitat jurídica, justificada per l'atribució de funcions públiques, no s'oculta la seua naturalesa de Corporacions de base privada en actuar com a agents descentralitzats de l'Administració tutelante, la qual cosa no implica la seua identificació i transformació en Administracions Públiques, per la qual cosa, l'acompliment d'un lloc de treball en una Corporació d'esta naturalesa, com són les Cambres Oficials, no determinaria la passada del funcionari de carrera a la situació administrativa d'excedència voluntària per prestació de serveis en el sector públic.

Tot l'anterior s'indica sense perjudici de recordar que, d'acord amb el règim de competències d'este centre directiu, les respostes a consultes que emet esta direcció general posseïxen caràcter merament informatiu i, en conseqüència, no tenen caràcter de criteri vinculant, ni originen drets ni expectatives de dret, ni impliquen cap vinculació amb el tipus de procediments a què es referisquen. A més, en mancar de caràcter preceptiu o vinculant, els òrgans destinataris d'aquestes respostes podran, si escau, adoptar finalment una decisió que no es corresponga amb el parer contingut en aquestes.

Les respostes a consultes contingudes en este butlletí atenen de les qüestions plantejades a la llum de la normativa vigent en el moment de la seua emissió, de manera que aquestes respostes poden veure's afectades per modificacions legislatives posteriors o resolucions judicials.