Còmput del temps en excedència per cura de familiars a l'efecte de poder sol·licitar l'excedència per interés particular

L'article 89 del Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat públic (d'ara en avant, TREBEP) preveu en el seu apartat 1.a) la situació administrativa d'excedència voluntària per interés particular.

De conformitat amb el que es disposa en l'apartat 2n de l'article 89 els funcionaris de carrera podran obtindre esta excedència “quan hagen prestat serveis efectius en qualsevol de les Administracions Públiques durant un període mínim de cinc anys immediatament anteriors. No obstant això, les Lleis de Funció Pública que es dicten en desenvolupament del present Estatut podran establir una duració menor del període de prestació de serveis exigit perquè el funcionari de carrera puga sol·licitar l'excedència i es determinaran els períodes mínims de permanència en aquesta”.

Note's, per tant, que el TREBEP contempla uns períodes mínims, però no màxims, de permanència en la situació d'excedència voluntària per interés particular.

Fins que s'aproven les lleis de Funció Pública de desenvolupament de l'Estatut Bàsic, en aplicació del que es disposa en la disposició final quarta del TREBEP, en el que no contradiga el que es disposa en aquest text, continua sent aplicable la regulació de les situacions administratives continguda en la Llei 30/1984, de 2 d'agost, de Mesures per a la Reforma de la Funció Pública i en el Reial decret 365/1995, pel qual s'aprova el Reglament de Situacions Administratives.

L'article 16.2 del Reglament citat establix que “per a sol·licitar la declaració de la situació d'excedència voluntària per interés particular caldrà haver prestat serveis efectius en qualsevol de les Administracions Públiques durant els cinc anys immediatament anteriors a la sol·licitud”.

La Comissió Superior de Personal en Acord de 13 de juliol de 1995, pel qual fixa els criteris d'aplicació del Reglament de Situacions Administratives, considera com a serveis computables a l'efecte de la concessió d'excedència voluntària per interés particular:

“a) Els prestats com a funcionari de carrera, funcionari en pràctiques, funcionari interí, personal eventual, sota contracte laboral o administratiu en qualsevol de les Administracions Públiques, Organismes Autònoms i Entitats Gestores de la Seguretat Social.

Queden exclosos els prestats en Societats estatals que van determinar la situació d'excedència voluntària a l'empara de l'article 29.3.a) de la Llei 30/1984.

No obstant això, es consideraran serveis efectius, a partir de l'entrada en vigor de la Llei 12/1995, d'11 de maig, d'Incompatibilitats dels membres del Govern de la Nació i dels Alts Càrrecs de l'Administració General de l'Estat, els prestats pels qui en virtut de la mateixa canvien la seua situació d'excedència voluntària per la de serveis especials.

b) Els prestats en les situacions d'actiu, serveis en Comunitats Autònomes, serveis especials, excedència per a cura de fills, excedència voluntària per prestació de serveis en el sector públic, no exclosos d'acord amb el criteri de l'apartat anterior, expectativa de destinació, excedència forçosa i suspensió provisional que no siga declarada ferma”.

Per tant, serà possible computar tots els serveis prestats abans indicats, incloent el temps des del seu nomenament com a funcionari en pràctiques, sempre que aquests serveis s'hagen prestat sense solució de continuïtat.

Per part seua, l'excedència per cura de familiars constituïx una novetat introduïda en la Llei 39/1999, de 5 de novembre, per a promoure la conciliació de la vida familiar i laboral de les persones treballadores. Aquesta Llei va ser aprovada amb posterioritat al citat Acord de la Comissió Superior de Personal, de 13 de juliol de 1995.

És per això que, si bé la situació d'excedència per cura de familiars no es troba inclosa en aquest Acord com a serveis computables a l'efecte de la concessió de l'excedència voluntària per interés particular, és possible interpretar, que el temps passat en excedència per cura de familiars és temps computable als efectes assenyalats, atés que la seua finalitat i naturalesa és anàloga a l'excedència per cura de fills, que sí que es contempla en l'Acord, regulant-se totes dues excedències de manera conjunta en l'article 89.4 de l'EBEP.

En últim terme cal assenyalar que el reingrés haurà de sol·licitar-lo abans de la finalització del període d'excedència per cura de familiars ja que, de no fer-ho abans d'aquesta finalització, es declararà d'ofici en la situació d'excedència voluntària per interés particular, situació en la qual haurà de romandre un mínim de dos anys.

Tot l'anterior s'indica sense perjudici de recordar que, d'acord amb el règim de competències d'este centre directiu, les respostes a consultes que emet esta direcció general posseïxen caràcter merament informatiu i, en conseqüència, no tenen caràcter de criteri vinculant, ni originen drets ni expectatives de dret, ni impliquen cap vinculació amb el tipus de procediments a què es referisquen. A més, en mancar de caràcter preceptiu o vinculant, els òrgans destinataris d'aquestes respostes podran, si escau, adoptar finalment una decisió que no es corresponga amb el parer contingut en aquestes.

Les respostes a consultes contingudes en este butlletí atenen de les qüestions plantejades a la llum de la normativa vigent en el moment de la seua emissió, de manera que aquestes respostes poden veure's afectades per modificacions legislatives posteriors o resolucions judicials.