Última actualització: maig de 2026
Situació administrativa de funcionari de carrera que presta serveis en l'Administració General de l'Estat i, després d'haver superat l'examen del MIR, desitja realitzar el corresponent programa de formació d'especialista en Ciències de la Salut
En relació amb la consulta plantejada, procedeix examinar la situació administrativa d'un funcionari de carrera que presta serveis en l'Administració de l'Estat i desitja realitzar la corresponent formació d'especialista en Ciències de la Salut, després d'haver superat l'examen del MIR.
A la llum de la informació proporcionada, s'han d'analitzar les dues alternatives proposades per la unitat consultant.
En primer lloc, la llicència d'estudis, prevista en l'article 72 del Decret 315/1964, de 7 de febrer, pel qual s'aprova la Llei articulada de Funcionaris Civils de l'Estat (d'ara en avant, Decret 315/1964). Eixa llicència continua vigent, en virtut de la disposició final quarta del Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat públic (TREBEP), segons la qual: “Fins que es dicten les lleis de Funció Pública i les normes reglamentàries de desenvolupament es mantindran en vigor en cada Administració Pública les normes vigents sobre ordenació, planificació i gestió de recursos humans en tant no s'oposen al que s'estableix en este Estatut”.
Esta llicència podrà concedir-se per a realitzar estudis sobre matèries directament relacionades amb la funció pública, previ informe favorable del superior jeràrquic corresponent, i el funcionari tindrà dret a percebre el sou i el complement familiar, segons assenyala el citat precepte.
D'aquesta manera, la llicència es troba necessàriament vinculada a estudis que permeten incrementar la formació relacionada amb l'àrea de coneixement i funcions que exerceix el funcionari de carrera en el seu lloc de treball en el moment de la seua sol·licitud.
En el que ací interessa, la formació en les àrees de capacitació especialitzada que preveu la Llei 44/2003, de 21 de novembre, d'ordenació de les professions sanitàries i el Reial decret 183/2008, de 8 de febrer, pel qual es determinen i classifiquen les especialitats en Ciències de la Salut, es delimita com una formació que permet al resident adquirir les competències professionals pròpies de l'especialitat que estiga cursant, mitjançant una pràctica professional programada i supervisada destinada a aconseguir de manera progressiva, segons avanç en el seu procés formatiu, els coneixements, habilitats, actituds i la responsabilitat professional necessaris per a l'exercici autònom i eficient de l'especialitat.
Així doncs, durant el període de residència el vincle entre el servei de salut o el centre i l'especialista en formació s'articula mitjançant una relació laboral especial de caràcter temporal, tal com disposa l'article 20.3 f) i la disposició addicional primera de la citada Llei 44/2003.
En este aspecte, s'ha de ressaltar que la celebració d'un contracte laboral respon a una naturalesa radicalment diferent a l'obtenció de formació del personal funcionari en situació de servei actiu mitjançant la llicència d'estudis de l'article 72 del Decret 315/1964; pel que la falta d'identitat de raó en el supòsit de fet descarta la possibilitat de concedir esta llicència per a dur a terme la residència mèdica.
En segon lloc, l'aplicació de l'excedència voluntària per prestació de serveis en el sector públic.
Partint del ja exposat i atés que, amb caràcter general, l'ocupació de dos llocs o realització d'activitats en el sector públic es consideren activitats públiques incompatibles segons l'article 1 de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d'Incompatibilitats del personal al servei de les Administracions Públiques, procedeix analitzar l'excedència voluntària per prestació de serveis en el sector públic, a l'efecte de la realització del programa de residència pel funcionari de carrera.
Esta excedència ve regulada en l'article 29.3 de la Llei 30/1984 de mesures per a la reforma de la funció pública. L'article 15 del Reglament de Situacions Administratives dels Funcionaris Civils de l'Administració General de l'Estat, aprovat mitjançant Reial decret 365/1995, de 10 de març, contempla els requisits per a poder acollir-se a aquesta modalitat:
“1. Procedirà declarar, d'ofici o a instàncies de part, en la situació regulada en este article als funcionaris de carrera que es troben en servei actiu en un altre cos o escala de qualsevol de les Administracions públiques, llevat que hagueren obtingut l'oportuna compatibilitat, i als quals passen a prestar serveis com a personal laboral fix en organismes o entitats del sector públic i no els corresponga quedar en les situacions de servei actiu o serveis especials. L'acompliment de llocs amb caràcter de funcionari interí o de personal laboral temporal no habilitarà per a passar a esta situació administrativa.
(…).
3. Els funcionaris podran romandre en esta situació en tant es mantinga la relació de serveis que va donar origen a la mateixa. Una vegada produït el cessament com a funcionari de carrera o personal laboral fix hauran de sol·licitar el reingrés al servei actiu en el termini màxim d'un mes, declarant-se'ls, de no fer-lo, en la situació d'excedència voluntària per interés particular”.
A tenor de la literalitat del citat article, la declaració d'esta excedència es produïx quan els funcionaris de carrera es troben bé en servei actiu en un altre cos o escala, o bé quan presten serveis com a personal laboral fix en el sector públic, amb la prohibició expressa de la seua concessió en el cas de l'acompliment de llocs amb caràcter de funcionari interí o de personal laboral temporal.
Cal indicar que este incís va ser inclòs per Reial decret 255/2006, de 3 de març, amb l'objectiu de contribuir a una correcta planificació i gestió dels recursos humans de l'Administració, permetent tant la cobertura de les necessitats d'efectius, com la reducció de la temporalitat de l'ocupació.
Així doncs, davant l'absència de regulació específica, es considera que el mateix haurà d'interpretar-se “segons el sentit propi de les seues paraules, en relació amb el context, els antecedents històrics i legislatius, i la realitat social del temps en què han de ser aplicades, atenent fonamentalment de l'esperit i finalitat d'aquelles”, d'acord amb l'article 3 del Codi Civil.
D'aquesta manera, per a determinar si escau o no la concessió de l'excedència en el cas que ens ocupa, s'ha d'analitzar la naturalesa d'esta relació laboral dels metges interns residents.
El primer que podem observar és que la residència per a la formació d'especialistes en Ciències de la Salut s'integra en el catàleg de relacions laborals especials de l'article 2.1.j) del text refós de la Llei de l'Estatut dels Treballadors, aprovat mitjançant Reial decret legislatiu 2/2015, de 23 d'octubre (d'ara en avant, TRET). Relació especial mitjançant la qual s'establix el vincle entre l'especialista en formació i el servei de salut o el centre, de conformitat amb l'article 20.3 f) de la citada Llei 44/2003.
En este aspecte, la disposició addicional primera de la Llei 44/2003 contempla les característiques i peculiaritats d'esta relació laboral aplicable als qui reben formació dirigida a l'obtenció d'un títol d'especialista en Ciències de la Salut, així com en aquells supòsits de formació en Àrees de Capacitació Específica, sempre que tal formació es realitze pel sistema de residència previst en l'article 20 d'esta llei, en centres, públics o privats, acreditats per a impartir aquesta formació.
A aquest efecte, si bé els residents tenen la consideració de personal laboral temporal del servei de salut o centre en el que reben la formació i hauran de desenvolupar l'exercici professional i les activitats assistencials i formatives que dels programes de formació es deriven, conformement a la seua jornada específica de treball; serà condició sine qua non superar el sistema formatiu de residència per a obtindre l'especialitat mèdica corresponent.
En este sentit, es determinen els supòsits de resolució dels contractes quan no se superen les avaluacions establides, els procediments per a la revisió de les avaluacions atorgades, la duració màxima dels contractes en funció de la duració de cadascun dels corresponents programes formatius, i els supòsits excepcionals per a la seua possible pròrroga quan es produïsquen casos, no imputables a l'interessat, de suspensió de la relació laboral, segons preveu la citada disposició addicional.
Per tant, la relació laboral especial no es constituïx com una relació laboral comuna, si no que, tal com es desprén de la seua pròpia naturalesa, es tracta d'una relació laboral de tipus instrumental i habilitant, subjecta a un règim jurídic propi.
Assegut l'anterior, i donada la naturalesa i finalitat formativa, instrumental i habilitant de la relació laboral especial dels metges interns residents, es considera que no pot assimilar-se, per analogia, a una relació laboral temporal, de les prohibides per l'últim incís de l'article 15, ja que la seua finalitat formativa i assistencial, unida a la prestació de serveis, es dirigeix a l'adquisició de competències professionals, i la subsegüent habilitació, per a l'exercici futur de l'especialitat, i no així a la la cobertura temporal d'un lloc de treball o d'unes necessitats conjunturals determinades.
En virtut de l'exposat, cal concloure que l'article 15 del Reial decret 365/95 ha d'interpretar-se tenint en compte que esta relació laboral especial dels metges interns-residents, quant a la seua naturalesa i finalitat, així com el propi sentit de la norma, no entra dins de la prohibició que resulta de l'últim incís de l'article 15.1; a l'efecte de la declaració d'excedència per prestació de serveis en el sector públic del funcionari de carrera.
Tot això, a fi de garantir el principi de qualitat assistencial i de millora permanent de les prestacions sanitàries del nostre Sistema Nacional de Salut i el degut compliment del dret a la protecció de la salut que contempla l'article 45 de la Llei 14/1986, de 25 d'abril, General de Sanitat i l'article 43 de la Constitució Espanyola.
Esta fonamentació jurídica es considera aplicable al personal funcionari de carrera que es trobe en servei actiu en l'Administració General de l'Estat i formalitze esta relació laboral especial per a la realització de qualsevol dels programes de Formació Sanitària Especialitzada per a les titulacions universitàries de grau/llicenciatura/diplomatura de Medicina, Farmàcia, Infermeria i de l'àmbit de la Psicologia, la Química, la Biologia i la Física del Sistema Nacional de Salut, convocats pel Ministeri de Sanitat.
En qualsevol cas, s'ha de precisar que el personal funcionari de carrera en qüestió podrà romandre en esta situació d'excedència, en tant es mantinga la relació laboral especial de formació sanitària especialitzada que va donar origen a la mateixa, per la qual cosa, una vegada es produïsca la finalització o resolució d'aquesta relació laboral s'haurà de sol·licitar el reingrés al servei actiu en el termini màxim d'un mes, declarant-se, de no fer-lo, en la situació d'excedència voluntària per interés particular, a la llum del que es disposa en l'article 15.3 del Reial decret 365/95.
Tot l'anterior s'indica sense perjudici de recordar que, de conformitat amb el règim de competències d'este centre directiu, les respostes a consultes que emet esta direcció general posseïxen caràcter merament informatiu i, en conseqüència, no tenen caràcter de criteri vinculant, ni originen drets ni expectatives de dret, ni impliquen cap vinculació amb el tipus de procediments a què es referisquen. Així mateix, en mancar de caràcter preceptiu o vinculant, els òrgans destinataris d'aquestes respostes podran, si escau, adoptar finalment una decisió que no es corresponga amb el parer contingut en aquestes.
Les respostes a consultes contingudes en este butlletí atenen de les qüestions plantejades a la llum de la normativa vigent en el moment de la seua emissió, de manera que les mateixes poden veure's afectades per modificacions legislatives posteriors o resolucions judicials.