Es planteja consulta respecte al còmput dels terminis per a la presa de possessió com a personal funcionari de carrera en l'Administració de l'Estat sobre la base del que es disposa en l'article 114.12 del Reial decret llei 6/2023, de 19 de desembre, pel qual s'aproven mesures urgents per a l'execució del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència en matèria de servei públic de justícia, funció pública, règim local i mecenatge.

El artículo 114.12 del Real Decreto-ley 6/2023, de 19 de diciembre, dispone que “(…) la toma de posesión para el personal funcionario de carrera se deberá efectuar dentro del plazo de quince días naturales a partir de la publicación del nombramiento, que será de un mes cuando suponga cambio de localidad de residencia.”

Esta previsió normativa substituïx el contingut en l'article 36 del Decret 315/1964, de 7 de febrer, pel qual s'aprova la Llei articulada de Funcionaris Civils de l'Estat, que determinava que la presa de possessió es realitzaria en el termini d'un mes, a comptar des de la notificació del nomenament.

D'altra banda, l'article 114.12 del Reial decret llei 6/2023, de 19 de desembre, establix que: “En el cas del personal funcionari interí i eventual, la presa de possessió es produirà l'endemà al del nomenament”.

Han sorgit dubtes respecte al dies ad quo que es tindrà en compte per part de les unitats de personal i del personal recentment nomenat, i si la nova redacció implica un canvi d'eixe moment inicial del termini.

Per a dilucidar esta qüestió, en matèria de recursos humans ha de partir-se de la distinció entre terminis substantius i terminis processals o procedimentals. Esta distinció és la que s'establix, en l'àmbit civil, entre els terminis de prescripció, determinants en el gaudi de drets, i els terminis de caducitat, estrictament lligats a l'àmbit del procés.

Així, els terminis substantius són aquells que determinen l'àmbit temporal en el qual s'ha de desplegar el gaudi d'un dret, mentre que els terminis processals o procedimentals són aquells períodes de temps durant els quals es requereix a la part o a l'interessat perquè realitze una actuació concreta en el context d'un procés o d'un procediment determinat.

Els terminis substantius hauran de regular-se pel que dispose la norma especial, mentre que els terminis procedimentals s'imbriquen en les regles de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques.

Tal com s'explica en l'Exposició de Motius de la citada llei, “Com a principal novetat destaca la introducció del còmput de terminis per hores i la declaració dels dissabtes com a dies inhàbils, unificant d'aquesta manera el còmput de terminis en l'àmbit judicial i l'administratiu”, és a dir, unificant el còmput dels terminis procedimentals que constituïxen l'objecte de la LPACAP amb els processals, però no necessàriament amb aquells que tenen un caràcter substantiu.

En l'àmbit dels recursos humans, que ara ens ocupa, existeixen tant terminis de caràcter substantiu com terminis de caràcter procedimental, sent els de caràcter substantiu aquells durant els quals els empleats públics tenen dret al gaudi d'un permís, per exemple, i els de caràcter procedimental, aquells que es fixen, en este mateix exemple, perquè es realitze la sol·licitud de gaudi del permís per l'interessat o perquè l'Administració haja de donar resposta a aquesta sol·licitud mitjançant resolució expressa o, en defecte d'això, mitjançant silenci administratiu.

En este cas ens trobem de manera indubtable davant un termini de tipus procedimental, que vénen regits puix que disposa la llei 39/2015, d'1 d'octubre.

Així doncs, davant la indeterminació de la redacció utilitzada en la norma, no pot deduir-se la voluntat del legislador de conducta a una derogació tàcita, o inaplicació de l'article 30 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, d'1 d'octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques, que fixa les regles generals sobre còmput de terminis en el dret administratiu.

Concretament, l'article 30.3 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, declara el següent:

“3. Els terminis expressats en dies es comptaran a partir de l'endemà d'aquell que tinga lloc la notificació o publicació de l'acte de què es tracte, o des del següent a aquell en què es produïsca l'estimació o la desestimació per silenci administratiu”.

Per tant, el dies ad quo serà, en tot cas, l'endemà del de la publicació de la resolució de nomenament del personal funcionari de carrera.

Además, el artículo 30 de la Ley 39/2015, de 1 de octubre, no autoriza al legislador nacional ni al Derecho de la Unión Europea a alterar las normas sobre el cómputo de plazos. Sin embargo, sí permite modificar la regla general de días hábiles por la utilización de días naturales, cuestión que el Real Decreto-ley 6/2023, de 19 de diciembre, ha aprovechado para determinar la regla especial de días naturales en relación con el plazo para toma de posesión.

Una interpretació diferent portaria al fet que en determinats casos en el qual el nomenament supose un cessament previ, per exemple, com a funcionari interí o funcionari en pràctiques, col·lidisca en el mateix dia el canvi de situació jurídica.

Tot l'anterior s'indica sense perjudici de recordar que, d'acord amb el règim de competències d'este centre directiu, les respostes a consultes que emet esta direcció general posseïxen caràcter merament informatiu i, en conseqüència, no tenen caràcter de criteri vinculant, ni originen drets ni expectatives de dret, ni impliquen cap vinculació amb el tipus de procediments a què es referisquen. A més, en mancar de caràcter preceptiu o vinculant, els òrgans destinataris d'aquestes respostes podran, si escau, adoptar finalment una decisió que no es corresponga amb el parer contingut en aquestes.

Las respuestas a consultas contenidas en este boletín atienden a las cuestiones planteadas a la luz de la normativa vigente en el momento de su emisión, de manera que dichas respuestas pueden verse afectadas por modificaciones legislativas posteriores o resoluciones judiciales.