El Tesoro revisa el seu programa de finançament per a fer front a la crisi del COVID-19
20/05/2020
La crisi sanitària global provocada pel virus COVID-19 està tenint importants conseqüències econòmiques que fan necessari actualitzar les necessitats de finançament del Tresor. En particular, el Govern ha posat en marxa diferents mesures per a pal·liar les conseqüències econòmiques i socials d'esta crisi. Estes mesures suposen majors costos dels previstos per l'Estat a l'inici de l'any, als quals cal sumar uns menors ingressos com a conseqüència de la contracció econòmica.
21 de maig de 2020.- La crisi sanitària global provocada pel virus COVID-19 està tenint importants conseqüències econòmiques que fan necessari actualitzar les necessitats de finançament del Tresor. En particular, el Govern ha posat en marxa diferents mesures per a pal·liar les conseqüències econòmiques i socials d'esta crisi. Estes mesures suposen majors costos dels previstos per l'Estat a l'inici de l'any, als quals cal sumar uns menors ingressos com a conseqüència de la contracció econòmica.
Ante este nou escenari, el Tresor Públic estima una necessitat de finançament brut per a 2020 de 297.657 milions d'euros, dels quals 185.969 milions es preveu finançar mitjançant Bonos i Obligacions i 111.688 a través de Lletres del Tresor.
Esta xifra es correspon amb unes necessitats de finançament en termes nets –descomptant les amortitzacions de l'exercici en curs– de 130.000 milions d'euros, de les quals el 77,7% (101.000 milions) s'obtindran a través d'emissions a mitjà i llarg termini i el 22,3% (29.000 milions) amb instruments a curt termini.
Tan pronto como va esclatar la crisi sanitària, el Tresor va començar a accelerar les seues emissions, de manera que ja ha finançat 143.491millones d'euros en el mercat, el 48,6% del nou objectiu establit per a 2020, dels quals 101.738 milions han sigut a mitjà i llarg termini (54,9% de l'objectiu) i 41.753 milions d'euros han sigut en Lletres (37,9% de l'objectiu). La ràpida reposada està permetent que l'execució del nou programa de finançament del Tresor, a mitjà i llarg termini, estiga més avançada que en 2019 en estes mateixes dates.
El Tesoro ha introduït diferents mesures per a gestionar de la manera més eficient este increment en les necessitats de finançament, com augmentar la grandària mitjana de les subhastes i contemplant la possibilitat de convocar subhastes especials –anara de calendari– de Bons i Obligacions. D'altra banda, s'ha recorregut en major mesura al procediment de sindicació bancària per a l'emissió dels primers trams de noves referències.
Referent a això, el Tresor va ser pioner amb l'emissió d'una referència a set anys el 24 de març, a la qual han seguit posteriorment molts altres emissors sobirans europeus. Destaca especialment la sindicació realitzada a l'abril, quan es va emetre un nou bo a 10 anys per 15.000 milions d'euros, el major import emés en una referència en la història del mercat de capitals. A més, es va obtindre el rècord de demanda rebuda per qualsevol emissor públic o privat per a una sola referència, superant els 96.500 milions d'euros. Esta Obligació es va emetre amb un cupó del 1,25%, 20 punts bàsics per davall de la primera referència a 10 anys emesa en 2019, i va obtindre una participació d'inversors no residents del 79%.
Malgrat l'increment en les necessitats de finançament i de la volatilitat financera global, el cost mitjà de les noves emissions en el que va d'any és del 0,31%, mentre que el cost mitjà del deute en circulació continua contraient-se i se situa en un mínim històric de 2,02%. Tot això ha sigut possible al mateix temps que augmentava la vida mitjana de la cartera de Deute de l'Estat a nivells màxims, situant-se actualment en 7,74 anys.
La càrrega anual d'interessos del conjunt de les Administracions Públiques ha descendit en quasi 7.000 milions d'euros des de 2013, passant de 35.405 milions a 28.450 milions d'euros a la fi de 2019.
En 2019, les ràtios de càrrega d'interessos en relació amb el PIB (2,2%) i en relació amb els ingressos de les Administracions Públiques (5,8%) es van situar en els mateixos nivells que en 2004. Per tant, i malgrat el major endeutament dels últims 15 anys, l'esforç requerit per a atendre el pagament d'interessos és el mateix.
L'esforç dels últims anys d'ampliar i aprofundir la base inversora ha donat fruits i els inversors no residents ja ostenten el 50,4% del Deute de l'Estat en circulació. Malgrat la major emissió, la ràtio de cobertura de les subhastes ha pujat, especialment en els trams més llargs.