Actuación a seguir cuando un funcionario, que, tras haber agotado el período máximo de incapacidad laboral, continúa remitiendo bajas por enfermedad

La qüestió plantejada versa sobre com ha d'actuar l'òrgan competent quan un funcionari, que, després d'haver esgotat el període màxim d'incapacitat laboral, continua remetent baixes per malaltia, malgrat que la resolució de l'EVI dictamina que l'interessat no està afectat per una lesió o procés patològic estabilitzat i irreversible que li impossibilite per a l'acompliment de les funcions pròpies del seu Cos o Escala.

Así, en primer lugar, cabe analizar el marco jurídico de aplicación. La IT se ha venido regulando, principalmente, en el artículo 20 del Real Decreto Legislativo 4/2000, de 23 de junio, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley sobre Seguridad Social de los Funcionarios Civiles del Estado, el cual remite en su artículo 20 a la normativa del Régimen General de Seguridad Social en cuanto a la duración y extinción de la situación de la Incapacidad Temporal Real Decreto, en concreto, en los artículos 173 y siguientes del Real Decreto Legislativo 8/2015, de 30 de octubre, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley General de la Seguridad Social (LGSS).

Al seu torn, l'article 92 del Reial decret 2/2010, de 8 de gener, pel qual es modifica el Reglament General del Mutualisme Administratiu, aprovat per Reial decret 375/2003, de 28 de març, en matèria d'incapacitat temporal i de risc durant l'embaràs i durant la lactància natural, pel qual es va modificar el Reial decret 375/2003, de 28 de març, pel qual s'aprova el Reglament General del Mutualisme Administratiu). disposa en el seu apartat primer que: "la duració màxima de la situació d'incapacitat temporal derivada de malaltia ..., incloses les de les pròrrogues que resulten procedents, serà la prevista en l'article 128 del Reial decret legislatiu 8/2015, de 30 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei General de la Seguretat Social , o disposició que la substituïsca" (aquest article preveu que la duració màxima de la situació d'incapacitat temporal és de 365 dies, prorrogable per altres 180 dies), afegint l'apartat tercer que "en qualsevol moment en què es preveja que la malaltia ... impedisca definitivament l'acompliment de les funcions públiques i, en tot cas, abans que s'esgote la duració màxima a què es refereix l'apartat 1 d'este article, s'iniciarà, per l'òrgan de jubilació competent, d'ofici o a instàncies de l'interessat, el procediment de jubilació per incapacitat permanent per al servei".

Quant a l'extinció, l'apartat quart f) preceptua que "el dret al reconeixement de la situació d'incapacitat temporal s'extingirà per, en tot cas, l'esgotament de la duració màxima a què es refereix l'apartat 1 d'este article". I l'apartat 5 que "quan la situació d'incapacitat temporal s'extingisca pel transcurs del termini màxim establit en el paràgraf primer de l'article 131.bis. 2 del Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social, Reial decret legislatiu 1/1994 o disposició que el substituïsca, es procedirà a l'examen de la situació d'incapacitat temporal del funcionari en els termes, terminis i condicions establits en l'article 20.4 del text refós".

Per part seua, en l'article 131.bis.2 del TRLGSS disposa que "quan la situació d'incapacitat temporal s'extingisca pel transcurs del termini de 545 dies (365 + 180), s'examinarà necessàriament en el termini de 3 mesos a l'efecte de la seua qualificació en el grau d'incapacitat permanent que corresponga. No obstant això el que es preveu en el paràgraf anterior, en aquells casos en els quals, continuant la necessitat de tractament mèdic per l'expectativa de recuperació o millora de l'estat del treballador, la situació clínica de l'interessat fera aconsellable demorar la citada qualificació, aquesta podrà retardar-se pel període precís que, en cap cas podrà depassar els 730 dies (2 anys o 24 mesos, abans 30 mesos) següents en què s'haja iniciat la incapacitat temporal”.

El apartado segundo del artículo 20, apartado cuarto del TRLSSFCE determina que:

"Quan la situació d'incapacitat temporal s'extingisca pel transcurs del termini màxim establit en el Règim General de la Seguretat Social, es procedirà a l'examen de la situació d'incapacitat temporal del funcionari en els mateixos termes i terminis establits en este Règim i per part del corresponent equip o unitat de valoració d'incapacitats permanents a la qual la Mutualitat General de Funcionaris Civils de l'Estat haja encomanat esta funció o que resulte procedent d'acord amb el Cos o Escala del funcionari.

Este examen determinarà si l'estat d'incapacitació del funcionari donarà lloc a la seua qualificació d'incapacitat amb caràcter permanent per a les funcions pròpies del seu Cos o Escala i a la consegüent declaració de jubilació per incapacitat permanent per al servei.

En aquells casos en els quals es dictamine que, continuant la necessitat de tractament mèdic per l'expectativa de recuperació o la millora de l'estat del funcionari amb vista a la seua reincorporació al servei, la situació clínica de l'interessat fera aconsellable demorar la citada qualificació, aquesta podrà retardar-se pel període precís, que, en cap cas, podrà depassar el temps màxim de duració des de la data en què s'haja iniciat la situació d'incapacitat temporal, segons el que s'estableix en el Règim General. En este període es prorrogaran els efectes de la situació d'incapacitat temporal".

Finalment, conformement a l'article 21.5 del TRLSSFCE "el dret al subsidi econòmic per incapacitat temporal, qualsevol que siga la situació que haja donat lloc a aquest, s'entendrà, en tot cas, extingit pel transcurs del termini màxim de duració, inclòs el de pròrroga d'efectes, des de la data en què s'haja iniciat la situació d'incapacitat temporal establit en el Règim General.”

Per tant, finalitzat el termini màxim d'IT, l'empleat haurà de procedir a l'examen de la situació d'incapacitat temporal.

Així mateix, d'acord amb el procediment previst per a declarar la jubilació forçosa dels funcionaris públics, aprovat mitjançant Resolució de la Secretaria d'Estat per a l'Administració Pública de 29 de desembre de 1995, és necessari que l'òrgan competent per a dictar la jubilació forçosa recapte l'emissió d'informe pel corresponent òrgan mèdic que haurà de manifestar, de forma raonada, el seu parer sobre la capacitat o incapacitat del funcionari per al servei. No obstant això, aquest dictamen tenia el caràcter de preceptiu però no vinculant, per la qual cosa, requeia sobre l'òrgan de jubilació la decisió última sobre si el funcionari públic es trobava o no en situació de ser jubilat de manera forçosa.

Tenint en compte l'anterior, la qüestió plantejada se centra en la forma en la qual haurà d'actuar l'òrgan competent si, transcorregut el termini màxim d'IT, el funcionari continue presentant comunicats de baixa.

La Sala social del Tribunal Suprem en Sentència de 8 de Juliol de 2013 (recurs 2988/2012, a la qual han seguit unes altres, ha tingut ocasió d'assenyalar que el termini màxim es concedeix perquè en ell es procedisca a la qualificació de la incapacitat permanent, afegint que la previsió d'aquest termini màxim no va dirigida a l'interessat, que cap poder té en el procediment de qualificació, sinó a l'entitat gestora, que és la que ha de realitzar la qualificació, que "podrà retardar-se pel període precís", però sense depassar "en cap cas" el termini màxim previst.

De tal manera que, si transcorregut el termini màxim continuen arribant els comunicats de baixa, l'òrgan competent haurà d'atendre'ls, sense perjudici d'adoptar les mesures de comprovació necessàries sobre la veracitat dels fets al·legats, a través dels corresponents serveis d'inspecció sanitària.

Cap en tot cas recordar que és doctrina del Tribunal Suprem (per totes, sentències de 22 d'octubre de 1991 (rec. 1075/90), 2 de gener de 1992 (rec. 595/91) i 7 d'octubre de 2004 (rec. 4173/03)) que l'extinció de la incapacitat temporal genera el naixement del deure de reincorporar-se al treball, quan es dicta resolució administrativa declarant que el treballador no es troba afecte d'incapacitat laboral permanent.

Tot l'anterior s'indica sense perjudici de recordar que, d'acord amb el règim de competències d'este centre directiu, les respostes a consultes que emet esta direcció general posseïxen caràcter merament informatiu i, en conseqüència, no tenen caràcter de criteri vinculant, ni originen drets ni expectatives de dret, ni impliquen cap vinculació amb el tipus de procediments a què es referisquen. A més, en mancar de caràcter preceptiu o vinculant, els òrgans destinataris d'aquestes respostes podran, si escau, adoptar finalment una decisió que no es corresponga amb el parer contingut en aquestes.

Les respostes a consultes contingudes en este butlletí atenen de les qüestions plantejades a la llum de la normativa vigent en el moment de la seua emissió, de manera que aquestes respostes poden veure's afectades per modificacions legislatives posteriors o resolucions judicials.