Escrivá proposa transformar l'administració amb consens secundant-se en la inversió, les polítiques basades en evidència, l'obertura a la ciutadania i el desplegament tecnològic
20/03/2024
El ministre anuncia un nou model de funció pública per a 2025 basat en la gestió previsional d'efectius, accés i promoció basats en competències, i possibilitats de carrera més estimulants. S'acurtaran els temps d'incorporació a la funció pública (processos de no més de 12 mesos). Es posarà fi a la cita prèvia obligatòria enguany i se simplificaran les vies digitals d'accés i el llenguatge administratiu. S'avançarà en polítiques de govern obert en diàleg amb la societat i s'abordarà la regulació de les activitats dels grups d'interés.
El ministre per a la Transformació Digital i de la Funció Pública, José Luis Escrivá, ha presentat als senadors de la Comissió de Funció Pública una proposta de consens per a reformar l'administració perquè siga “més moderna i innovadora, amb una estructura adaptada als canvis tecnològics i a les creixents demandes de serveis públics més accessibles, més eficients i que garantisquen millor els drets de la ciutadania”.
En la presentació al Senat de les línies generals d'actuació del departament en matèria de Funció Pública, el ministre ha explicat que l'ambició de la legislatura és “millorar en els indicadors de bon govern cap a les posicions que ostenten en les classificacions internacionals els països millor situats, que són els nòrdics”. “Encara que España ha avançat molt en els últims anys, encara queda marge de millora, i aquest és un desafiament de país en el qual tots hem de sentir-nos compromesos”, afegia.
Captació i retenció de talent
Durante la seua intervenció, Escrivá ha subratllat la necessitat d'enfortir els procediments de captació i retenció de talent en les administracions públiques en un moment “en el qual està previst que més de la meitat de la plantilla actual es jubile al llarg dels pròxims deu anys, un important desafiament, però també una oportunitat per a dissenyar itineraris de carrera motivadors que permeten competir amb el sector privat en la gran pugna del nostre temps pel talent”. Per a això, el ministre proposa construir un nou model de funció pública basat en la gestió previsional d'efectius, més autonomia i responsabilitat a les organitzacions en la planificació de les seues plantilles, procediments d'accés a l'ocupació pública i promoció professional basats en competències, i possibilitats de desenvolupament professional més estimulants.
Estes metes s'aconseguiran, entre altres mesures, mitjançant “la supressió de la taxa de reposició en 2025, que promou un creixement vegetatiu de les plantilles, i la seua substitució per un altre mecanisme que es base en els serveis públics que presta l'Estat de Benestar i en la planificació pressupostària pluriennal”, ha explicat Escrivá, o amb “un model nou de recursos humans que permeta desenvolupar polítiques d'upskilling i reskilling, permetent aprofitar així al màxim el potencial dels empleats públics i oferint-los noves i interessants possibilitats en les seues carreres”. També es posarà en marxa un Estatut del Directiu Públic que concrete sistemes formalitzats de selecció de caràcter meritocràtic “perquè les posicions directives reunisquen competències tècniques, de lideratge i visió transformadora”.
A més, es dissenyarà un pla de captació de talent, s'acurtaran els terminis d'incorporació a la funció pública (l'execució de les Ofertes d'Ocupació Pública no podrà durar més de 12 mesos) i s'implementarà una “innovadora via d'accés a les professions tecnològiques de la Funció Pública inspirada en el MIR dels metges”, ha avançat Escrivá. Així mateix, per a garantir la ràpida resposta de les administracions davant les situacions canviants i enfortir la seua capacitat d'adaptació davant xocs externs, es crearà una àrea d'operacions del sector públic estatal que puga donar resposta a crisis inesperades, com la pandèmia, o reptes d'ampli abast, com la gestió de plans de recuperació, que aprofite el talent i l'experiència dels treballadors més sènior.
Polítiques públiques basades en evidència
El correcte disseny i execució de polítiques públiques transformadores i d'impacte requereix que estiguen basades en una sòlida evidència científica i sotmeses a controls ‘ex-ante’ i ‘ex post’. Per a propiciar l'extensió d'estes pràctiques, es proporcionarà un rol clau a l'Agència Estatal d'Avaluació de Polítiques Públiques en l'avaluació prèvia i disseny de les diferents polítiques públiques, i s'ha potenciat el paper de l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal en el seu control i avaluació a posteriori.
Las capacitats de disseny, avaluació i millora de les polítiques públiques es reforçaran al seu torn amb l'aplicació de les noves tecnologies: mapes conceptuals, interoperabilitat semàntica de totes les dades de l'Administració General de l'Estat i generació de noves dades de qualitat permetran aplicar les capacitats de la Intel·ligència Artificial generativa a la presa de decisions i la planificació estratègica, integrant en un quadre de comandaments únic tots els aspectes de la posada en marxa de polítiques que permeta afavorir la innovació i facilitar la creació de nous serveis de major valor afegit.
Usos i consensos entorn de la Intel·ligència Artificial
Ante les extraordinàries possibilitats que oferixen les noves tecnologies i, singularment, la Intel·ligència Artificial (IA), el sector públic ha de posicionar-se com a impulsor de la seua utilització “ètica, transparent i amb elevats estàndards que donen confiança a la societat”, ha subratllat el ministre. En este sentit, ha destacat que l'ús de la IA generativa ha de servir per a millorar els serveis públics acompanyant -i no substituint- als empleats públics, servint com a eina per a deslliurar-los de les tasques més repetitives i de menor entitat. A més, l'administració impulsarà l'ús de la IA entre els sectors econòmics que més dificultats tenen per a la seua adopció, com les pimes, permetent-los aprofitar-se dels grans guanys en productivitat i eficiència d'esta tecnologia adaptant per a això programes com el reeixit Kit Digital.
La posada en marxa d'un model fundacional de IA en castellà i llengües cooficials, anunciat el mes passat, servirà per a generar eines i aplicacions més eficaces i pròximes al sector privat i també al públic. En este sentit, el ministre ha explicat que els models de IA especialitzats que es desenvolupen per l'Administració General de l'Estat (AGE) a partir d'eixe model fundacional se sotmetran a un procés de governança rigorós articulat entorn del Pla d'Acció de IA de l'AGE i certificat per l'Agència de Supervisió de la Intel·ligència Artificial (AESIA). La AESIA tindrà a més un paper molt rellevant en el debat social entorn dels límits i usos de la IA, i particularment en la cerca de consensos per a determinar les preferències socials sobre l'ús d'esta tecnologia.
La transformació de l'administració també s'orientarà a fer-la més accessible per al conjunt de la ciutadania. Entre les mesures que el ministeri adoptarà en este àmbit s'inclouen la fi de la cita prèvia obligatòria per a enguany, mitjançant un canvi en la Llei de Procediment Administratiu Comú; la reforma del portal www.administracion.gob.es per a organitzar-lo per fets vitals (naixement, matrimoni, jubilació…) i facilitar així el seu ús; el desenvolupament de pilots d'hubs de prestació de serveis d'atenció a la ciutadania alimentats amb IA, amb especial focus en el repte demogràfic i col·lectius amb especials necessitats; enfortir i potenciar l'ús del telèfon 060 (d'informació sobre gestions i tràmits amb l'Administració General de l'Estat); ampliar l'atenció multilingüe (ja hi ha en marxa dos pilots en llengües cooficials) i avançar en l'ús del llenguatge administratiu clar i fàcil.
Transparència i participació
La transparència i l'oportunitat de participar en el disseny de les polítiques públiques “impulsen la confiança ciutadana en l'administració, i per això hem de liderar amb l'exemple en polítiques de govern obert, en diàleg amb les organitzacions de la societat civil”, ha dit el ministre durant la seua intervenció, i ha assenyalat que precisament el V Pla de Govern Obert que ha d'aprovar-se enguany avança en esta direcció, amb “Deu compromisos cocreados amb la societat civil, entre els quals figuren la participació ciutadana, la integritat i la rendició de comptes i el dret a la informació veraç”.
Entre les iniciatives per a avançar en la transparència i la participació pública es compten a més la regulació de les activitats dels grups d'interés, la millora de les eines de participació ciutadana en l'adopció de les decisions de política pública i el desenvolupament de laboratoris de participació per a impulsar la participació ciutadana en l'elaboració de normes i polítiques públiques.