España remet a la Comissió Europea el Programa d'Estabilitat i el Pla Nacional de Reformes

1 de maig de 2020. La Comissió Delegada del Govern per a Assumptes Econòmics va actualitzar ahir el Programa d'Estabilitat 2020-2021 i el Programa Nacional de Reformes de 2020 per a la seua remissió a la Comissió Europea. El enviament s'efectua en compliment de l'obligació de tots els Estats membres de presentar cada any el mes d'abril davant la Comissió Europea els seus Programes Nacionals de Reformes i els seus Programes d'Estabilitat, en el marc del Semestre Europeu per a la coordinació de les polítiques econòmiques.

Siguiendo les noves directrius comunitàries, la informació remesa inclou les perspectives macroeconòmiques i fiscals per a 2020 i 2021 i el conjunt d'actuacions dutes a terme per a contindre la pandèmia i contrarestar els efectes del COVID-19 en l'economia.

Programa d'Estabilitat 2020-2021

El Programa d'Estabilitat recull l'escenari macroeconòmic per a 2020 i 2021 recolzat en l'última informació econòmica i sanitària disponible i consistent amb l'escenari epidemiològic que serveix de base al pla de desescalada i reactivació de l'economia.

L'economia espanyola venia registrant en els últims anys taxes positives de creixement, superiors en els últims trimestres a la mitjana de la zona euro. La irrupció del COVID-19 i la seua incidència en l'economia han ocasionat que s'haja frenat de manera abrupta el cicle de creixement iniciat en 2014.

El Programa d'Estabilitat inclou el nou escenari derivat de les mesures establides en l'estat d'alarma tendents a reduir la mobilitat per a frenar l'expansió de la pandèmia, així com les actuacions aprovades per a mitigar l'impacte del COVID-19 en famílies, treballadors, autònoms i empreses.

El nou quadre macroeconòmic, avalat per l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal, presenta un impacte molt elevat en el curt termini i una volta a la normalitat progressiva. Així, es preveu una especial incidència dels efectes del COVID-19 en l'economia en els dos primers trimestres de 2020 i el començament de la recuperació de l'activitat en el segon semestre d'enguany. Com a conseqüència, s'estima una caiguda del Producte Interior Brut del 9,2% en el conjunt de l'any i una important recuperació en 2021, amb una taxa de creixement prevista del 6,8%.

Las mesures de protecció dels treballadors i de flexibilització dels Expedients de Regulació Temporal d'Ocupació adoptades aconsegueixen reduir l'impacte en l'activitat i l'ocupació. Es preveu que la taxa de parada se situe en el 19% en 2020, per a reduir-se en 2021 fins a l'entorn del 17%.

Todas les iniciatives de suport a famílies, treballadors i empreses han permés mitigar els efectes socials i econòmics de la pandèmia, si bé estan suposant un gran esforç en termes de suport pressupostari, de manera que es preveu que el dèficit públic en 2020 se situe en el 10,3% i el deute públic en el 115,5%.

Programa Nacional de Reformes

La Comissió Delegada del Govern per a Assumptes Econòmics va aprovar també ahir la remissió a la Comissió Europea del Programa Nacional de Reformes (PNR).

El document s'ha elaborat en un context extraordinari determinat per la crisi del COVID-19 i, seguint les orientacions de la Comissió Europea, s'ha reorientat el seu contingut per a incorporar les mesures adoptades per a afrontar els reptes socioeconòmics derivats de pandèmia.

El Govern espanyol ha adoptat successius paquets de mesures que conformen una resposta decidida a l'expansió del virus en tres àmbits: el sanitari, l'econòmic i el social. Les mesures econòmiques i socials adoptades tenen com a objectiu teixir una xarxa de seguretat que protegisca dels ciutadans i preservar l'activitat econòmica i l'ocupació.

En el pla econòmic s'han adoptat mesures per a protegir el teixit productiu, prestant especial atenció a les pimes i els autònoms. En el pla social s'han posat en marxa mesures per a sostindre les rendes de les famílies i dels treballadors, esmorteint l'impacte de la crisi sobre els col·lectius més vulnerables i secundant també el manteniment de les rendes i la demanda interna.

Així mateix, en este marc d'excepcionalitat s'han abordat també importants reformes estructurals, l'impacte positiu de les quals s'estendrà en el futur una vegada controlada la crisi sanitària. Entre les mesures adoptades cal destacar, entre altres, l'establiment d'un règim àgil d'Expedients de Regulació Temporal d'Ocupació amb la finalitat de millorar el funcionament del mercat laboral espanyol i l'eficiència de les empreses; la posada en marxa d'un sistema de gestió d'informació eficient en l'àmbit sanitari, el foment del teletreball; l'impuls de la digitalització en l'àmbit educatiu, en les empreses, particularment en les pimes, en la justícia i en el Servei Públic d'Ocupació; el desenvolupament d'un sistema de gestió eficaç de les prestacions de la Seguretat Social a través de les mútues professionals i el desenvolupament d'aplicacions basades en la intel·ligència artificial per a la gestió de la mobilitat.

Consolidació fiscal

El compromís del Govern amb la sostenibilitat dels comptes públics queda de manifest amb les dades de consolidació fiscal previs a la pandèmia del COVID-19. En concret, España va tancar 2019 amb un dèficit del 2,8%, la qual cosa implica complir per segon any consecutiu amb el Pacte d'Estabilitat de la UE després que en 2018 abandonar el Procediment de Dèficit Excessiu per primera vegada des de l'inici de la crisi de 2008.

L'esforç de consolidació destaca en el cas de l'Administració Central i la Seguretat Social, que en conjunt van aconseguir reduir el seu dèficit un 3,2% en 2019 en un context de doble pròrroga pressupostària en el qual no es van poder aprovar nous ingressos i es van adoptar importants mesures socials com la revaloració de les pensions un 1,6%; la pujada de les pensions mínimes i no contributives un 3%; la pujada de les pensions de viudetat un 7%; l'augment del SMI/SMI un 22,3%; la recuperació del subsidi de majors de 52 anys; l'augment de 5 a 8 setmanes del permís de paternitat; o la devolució de l'IRPF de maternitat.

A més, malgrat l'aprovació d'eixes mesures amb un pressupost prorrogat, l'Estat va aconseguir un superàvit primari de 8.486 milions d'euros en 2019.

Les dades en el primer trimestre de 2020 mostraven que la tendència positiva es mantenia amb una reducció del dèficit del 13,9% per part de l'administració central, a pesar que al març es van notar els primers efectes de la pandèmia.

Previsions d'ingressos i despeses

En este sentit, és evident que la crisi provocada pel COVID-19 també impacta en els comptes públics com a conseqüència d'un significatiu major despesa generada per les mesures socials, sanitàries, laborals i econòmiques adoptades per a mitigar l'impacte de la cri