Madrid, 26 de febrer de 2025.- El ministre per a la Transformació Digital i de la Funció Pública, Óscar López, ha posat en valor este dimecres la importància d'implementar un projecte de política tecnològica i digital “basat en l'humanisme tecnològic, en el qual la regulació és compatible amb la competitivitat” i ha demanat la col·laboració de la resta dels grups per a “defensar el model europeu de convivència en l'àmbit digital”. L'ha dit durant la seua compareixença en la Comissió de Transformació Digital del Senat per a presentar les línies generals d'acció del seu departament en esta matèria.
“En un moment en el qual el context geopolític global pateix tensions, i es produïxen canvis tan disruptius com que la persona més rica del planeta compra la xarxa social més gran del món i canvia les regles, la revolució digital que vivim ens dóna una oportunitat perquè marquem la diferència i definim el model europeu, creant un espai digital propi, públic i centrat en les persones”, ha assegurat López, que ha emfatitzat que “Espanya és un exemple que el dilema entre regulació i competitivitat és fals, es pot triar l'imperi de la llei enfront de la llei de la selva i ser competitius alhora”.
López ha començat la seua intervenció subratllant la seua obstinació a aconseguir tres grans consensos -desenvolupe de les capacitats tecnològiques, impuls a la Intel·ligència Artificial i el seu ús ètic i transformació de l'Administració Pública-, i ha afegit que per a aconseguir-los s'impulsaran iniciatives que aprofundisquen en les revolucions verda i digital “que ens han convertit en la locomotora d'Europa i l'OCDE i que reforcen la nostra veu en el tauler del món”.
Capacitació enfront dels reptes digitals
En matèria de capacitació digital, el ministre ha ressaltat que “Espanya és un país de pimes, com l'és Alemanya. El repte és convertir-nos en una super potència de pimes tecnològiques”. Ha reivindicat en este sentit l'èxit del Kit Digital com “el programa d'ajudes per a digitalització d'empreses més demandat de la nostra història”, amb més de 630.000 ajudes concedides per valor de més de 2.570 milions d'euros, i de Kit Consulting, que porta concedides des de juny més de 13.100 ajudes per 179 milions d'euros amb els quals els negocis xicotets i mitjans han pogut obtindre assessorament en matèria tecnològica.
López també ha informat sobre l'activació del pla de 124,5 milions d'euros per a digitalitzar els mitjans de comunicació, del qual ja s'han posat en marxa els primers 35 milions. “Hem de fer costat als mitjans perquè tinguen capacitats més competitives i millors recursos enfront de la desinformació”, ha assenyalat.
Sobre ciberseguretat, López ha recordat la recent aprovació de l'Avantprojecte de Llei de Coordinació i Governança de la Ciberseguretat i la signatura de l'Ordre Ministerial per a combatre les estafes telefòniques i per SMS que, entre altres mesures, crearà una base de dades per a previndre que els ciberdelinqüents suplanten la identitat d'empreses i institucions i impedirà que les anomenades comercials es facen des de números mòbils o arriben des de l'estranger simulant un número espanyol.
Sobirania tecnològica
Tocant a l'impuls de la sobirania tecnològica d'Espanya, el ministre ha destacat el paper clau de la Societat Espanyola per a la Transformació Tecnològica (SETT), que compta amb més de 16.000 milions d'euros per a finançar tecnologies avançades i que ja ha aconseguit un volum d'inversions i co-inversions que supera els 700 milions d'euros. Entre elles, López ha posat com a exemple el cas d'IMEC, que instal·larà a Màlaga un centre capdavanter en recerca i fabricació de semiconductors, o les coinversiones en empreses com Wooptix a Tenerife o Sensia a Leganés, “projectes que ens permeten revertir la fugida de cervells i convertir-nos en un imant per al talent mundial”.
Així mateix, ha destacat la inversió de 45 milions d'euros per a formar a més de 1.000 alumnes en microelectrònica i semiconductors mitjançant les Càtedres Xip en les universitats espanyoles, així com 16 milions d'euros per a 22 Càtedres de Ciberseguretat amb l'INCIBE.
Sense bretxa de connectivitat fixa
El ministre ha subratllat que Espanya ha aconseguit un 100% de cobertura de banda ampla fixa: “Hui podem afirmar amb orgull que hem eliminat la bretxa de connectivitat entre els mons rural i urbà. Qualsevol persona, visca on viva, té accés a internet d'alta velocitat a un preu assequible”, ha dit, gràcies a inversions de més de 1.000 milions d'euros en connectivitat fixa i mòbil i el programa satel·litari Conéctate35.
A més, López ha posat en valor l'Estratègia d'impuls al 5G, que permet el desplegament primerenc en municipis de menys de 10.000 habitants amb el programa UNICO 5G Xarxes Actives, i ha assenyalat que ja s'estan destinant més de 200 milions d'euros a r+D per a anticipar-se a les futures generacions de tecnologia mòbil.
Governança de la dada
El ministre ha ressaltat la importància de l'economia de la dada, destacant que a Espanya va aconseguir un valor de més de 44.000 milions d'euros en 2023, la qual cosa suposa més d'un 8% del mercat de tota la Unió Europea. “En la quarta revolució industrial, l'impacte de la dada és comparable al maneig del foc o l'aparició de la impremta”, ha asseverat.
En este context, ha posat en valor l'èxit del Pla d'Impuls d'Espais de Dades Sectorials, que mobilitza una inversió que aconseguirà els 500 milions d'euros i els resultats de participació dels quals “estan sent excel·lents, amb 78 projectes que rebran suport en la primera convocatòria, i amb més de 120 projectes presentats a la segona”.
Pla Espanya Hub Audiovisual
López ha passat a continuació a destacar els resultats del Pla Espanya Hub Audiovisual, que “ha elevat per fi la indústria audiovisual a l'estatus de sector econòmic estratègic”. “Espanya està de moda en les pantalles de tot el món”, ha afirmat el ministre, destacant que en 2023 el nostre país compartia amb Regne Unit el primer lloc en projectes de ficció encarregats per plataformes globals de streaming i lidera el creixement interanual en inversió en producció audiovisual.
El ministre ha ressaltat que un dels efectes del Pla ha sigut propiciar la descentralització del sector. “Com a ministre, he tingut l'oportunitat de visitar infraestructures finançades amb fons del Pla, com a platons d'alta tecnologia a Canàries i Galícia, que són prova del salt qualitatiu que també estem donant en infraestructures”, ha afegit.
López ha conclòs este repàs del Pla avançant que la seua segona fase, dotada amb 1.712 milions d'euros, continuarà potenciant el creixement d'un sector que ja és “motor econòmic i cultural del nostre país”.
Intel·ligència Artificial i el seu ús ètic
En la segona part de la seua intervenció, el ministre ha abordat el repte de la Intel·ligència Artificial (IA) i el seu ús ètic, destacant la importància de “governar la Intel·ligència Artificial” per a aprofitar els seus beneficis minimitzant els seus riscos.
En este sentit, López ha posat en valor la creació i posada en marxa de l'Agència Espanyola de Supervisió de la Intel·ligència Artificial (AESIA), “la primera de la seua naturalesa a la Unió Europea”, que “ja està treballant en la detecció i supervisió de males praxis”.
López s'ha detingut en la importància de la regulació “sobretot quan parlem de la seguretat i els drets de les persones. Perquè no volem que els nostres fills patisquen ciberassetjament amb imatges retocades ni que els nostres majors siguen víctimes del joc brut d'un deepfake que manipula la veu de qualsevol persona. Perquè, quan van aparéixer els cotxes, inventem els semàfors”, ha asseverat.
D'altra banda, el ministre ha destacat les fortaleses d'Espanya en IA i les tecnologies que la sustenten, com la supercomputación, amb el MareNostrum5 del Centre Nacional de Supercomputación (CNS) com “l'onzé supercomputador més potent del món” i la recent posada en marxa del “primer ordinador quàntic d'Espanya amb tecnologia 100% europea”. Així mateix, ha anunciat que “pròximament es presentarà l'Estratègia en Tecnologies Quàntiques”.
També ha posat en valor la designació del CNS com una de les set Fàbriques de IA de la Unió Europea, i l'entrada en funcionament ALIA, “la primera infraestructura pública, oberta i multilingüe de IA a Europa”, desenvolupada pel Govern d'Espanya i enfocada en el castellà i la resta de llengües oficials del país i que “ja està disponible per a usuaris, investigadors i empreses a través de la seua pàgina web”.
Finalment, el ministre ha conclòs la seua intervenció afirmant que “Espanya juga en la primera divisió de la transformació digital” i ha fet una crida a treballar junts “per una revolució digital per a la majoria” que situe a Espanya “com a trencaglaç digital d'una Europa que no s'acovardeix davant ningú. Una Europa que concep les noves tecnologies i l'espai digital com a béns prioritaris al servei de la gent”.