La qüestió plantejada versa sobre la situació d'un funcionari que va sol·licitar el trasllat a una província, que és on resideix un familiar que pateix problemes de salut, però davant la impossibilitat de poder atendre tal sol·licitud, es va realitzar el trasllat a diferent província de la mateixa Comunitat Autònoma.

Es planteja la possibilitat de permutar la destinació actual amb una destinació a la província en la qual se sol·licite d'origen el trasllat o altres opcions de mobilitat abans que transcórreguen dos anys des de la presa de possessió.

Així, en primer lloc, cal analitzar el marc jurídic d'aplicació. L'article 78.3 del Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat públic (d'ara en avant, TREBEP) establix que “les Lleis de Funció Pública que es dicten en desenvolupament del present Estatut podran establir altres procediments de provisió en els supòsits de mobilitat a què es refereix l'article 81.2, permutes entre llocs de treball, mobilitat per motius de salut o rehabilitació del funcionari, reingrés al servei actiu, cessament o remoció en els llocs de treball i supressió d'aquests.”

Per part seua, la Disposició Final Quarta, apartat 3, del TREBEP establix que,

“3. Fins que es dicten les Lleis de Funció Pública i les normes reglamentàries de desenvolupament es mantindran en vigor en cada Administració Pública les normes vigents sobre ordenació, planificació i gestió de recursos humans en tant no s'oposen al que s'estableix en este Estatut.”

D'acord amb l'exposat, les normes vigents sobre ordenació, planificació i gestió de recursos humans es mantenen en vigor fins que es dicten les Lleis de Funció Pública i les normes reglamentàries de desenvolupament, en tant no s'oposen al que s'estableix en este Estatut.

En este sentit, cal entendre que continua en vigor, en l'àmbit de l'Administració General de l'Estat, l'article 62 del Decret 315/1964, de 7 de febrer, pel qual s'aprova el Text articulat de la Llei de Funcionaris Civils de l'Estat, relatiu a la permuta de destinacions, el tenor literal de les quals és el següent:

“1. El Sotssecretari, en el seu Departament, i el Vicepresident de la Comissió Superior de Personal, si es tracta de Ministeris diferents, podran autoritzar excepcionalment permutes de destinacions entre funcionaris en actiu o en excedència especial sempre que concórreguen les següents circumstàncies:

a) Que els llocs de treball en què servisquen siguen d'igual naturalesa i corresponga idèntica forma de provisió.

b) Que els funcionaris que pretenguen la permuta compten, respectivament, amb un nombre d'anys de servei que no diferisca entre si en més de cinc.

c) Que s'emeta informe previ dels Caps dels sol·licitants o dels Sotssecretaris respectius.

2. En el termini de deu anys, a partir de la concessió d'una permuta, no podrà autoritzar-se una altra a qualsevol dels interessats.

3. No podrà autoritzar-se permuta entre funcionaris quan a algun d'ells li falten menys de deu anys per a complir l'edat de jubilació forçosa.

4. Seran anul·lades les permutes si en els dos anys següents a la data en què tinga lloc es produïx la jubilació voluntària d'algun dels permutantes.”

És criteri reiterat d'este Centre Directiu entendre que la permuta de destinacions és un supòsit de mobilitat de caràcter excepcional i d'autorització discrecional, per la qual cosa el compliment dels requisits establits en l'article 62 del Decret 315/1964, de 7 de febrer, no genera cap dret a favor de l'hipotètic sol·licitant que es produïsca la permuta sol·licitada; mes, vaga dir que és obligatori que es donen totes i cadascuna de les circumstàncies recollides en el precepte perquè es puga autoritzar la permuta.

En conseqüència, per a obtindre la permuta no n'hi ha prou amb reunir els requisits establits en els preceptes indicats sinó que l'Administració, en ús de les facultats discrecionals que li corresponen en este supòsit, pot denegar la permuta per raons de política de personal degudament motivades i sempre que la decisió discrecional s'ajuste a la finalitat prevista en la norma que li concedeix aquesta facultat.

Tenint en compte l'anterior, la qüestió plantejada se centra en la figura de la permuta. Referent a això, partint del caràcter excepcional de la permuta, i en relació amb les circumstàncies que han de reunir-se, en tot cas, perquè la mateixa puga autoritzar-se, es planteja la qüestió de si, a més, de les circumstàncies previstes en l'article 62 del Decret 315/1964, de 7 de febrer, ha de concórrer la que hagen transcorregut, almenys, dos anys des que va obtindre l'últim lloc amb caràcter definitiu, d'acord amb el que es disposa en l'article 41 del Reial decret 364/1995, de 10 de març, pel qual s'aprova el Reglament General d'Ingrés del Personal al Servei de l'Administració General de l'Estat i de Provisió de llocs de treball i Promoció Professional dels Funcionaris Civils de l'Administració General de l'Estat.

En este sentit, ha de tindre's en compte que el termini de dos anys per a la mobilitat ordinària des de cada lloc definitiu obtingut per concurs s'establix amb la finalitat que l'Administració puga dur a terme una correcta planificació i ordenació del personal que permeta la deguda atenció als diferents serveis públics que presta.

En el cas de la permuta no es produïx un trasllat d'un funcionari a un altre lloc de treball podent deixar el que ostenta originàriament vacant, sinó que es produïx un canvi recíproc entre dos funcionaris de les seues respectives destinacions. Destinacions que són “homogenis”, ja que han de complir els requisits establits en l'article 62 del Decret 315/1964, de 7 de febrer, i que serien coberts per funcionaris amb unes característiques professionals “assimilables”, per la qual cosa no es produiria una alteració, ni en la prestació del servei, ja que tots dos llocs seguirien coberts en produir-se el canvi simultani de destinacions, ni tampoc es veuria ressentida la qualitat de la prestació d'aquest, en tractar-se de carreres professionals similars.

Per això, s'entén que la finalitat del termini dels dos anys previst per l'article 41 del Reial decret 364/1995, de 10 de març, no s'ha d'estendre als supòsits de permuta i, per tant, no es presenta com un requisit necessari per a poder autoritzar la mateixa.

Per si no fos prou, en el present assumpte, les places a permutar pertanyen totes dues a l'Organisme Autònom Servei Públic d'Ocupació Estatal, per la qual cosa en compliment del que es preveu en l'article 41 del Reial decret 364/1995, de 10 de març, en el cas que es tractara d'un concurs tampoc caldria que hagueren transcorregut dos anys des que van obtindre l'últim lloc amb caràcter definitiu.

D'altra banda, i sense perjudici que es duga a terme la permuta, es consulta sobre altres procediments de mobilitat abans dels dos anys a comptar des que ha pres possessió de la seua última destinació.

Cal assenyalar que este requisit se circumscriu a la provisió de llocs de treball mitjançant concurs amb una excepció. Així, com ja s'ha indicat, d'acord amb el que es preveu en el 41 del Reial decret 364/1995, de 10 de març, no serà necessari que transcórreguen dos anys si participa en concursos per a llocs inclosos dins de l'àmbit de la Secretaria d'Estat o, en defecte d'això, del Departament ministerial al qual pertanga la plaça que ve ocupant.

Dins de les fórmules de provisió ordinària, no s'establix el requisit de permanència de dos anys per a participar en procediments de lliure designació, d'acord amb els articles 51 i següents del Reial decret 364/1995, de 10 de març.

D'altra banda, pot donar-se la possibilitat prevista en l'article 64 del Reial decret 364/1995, de 10 de març, és a dir, que l'Administració acorde cobrir temporalment una plaça mitjançant una comissió de serveis. Així, disposa el precepte citat el següent:

“Quan un lloc de treball quede vacant podrà ser cobert, en cas d'urgent i inajornable necessitat, en comissió de serveis de caràcter voluntari, amb un funcionari que reunisca els requisits establits per al seu acompliment en la relació de llocs de treball.”

Finalment, també es podran proveir llocs per mitjà d'adscripció provisional en els supòsits de l'article 63 del Reial decret 364/1995, de 10 de març, sense que haja de complir-se el requisit dels dos anys.

Tot l'anterior s'indica sense perjudici de recordar que, d'acord amb el règim de competències d'este centre directiu, les respostes a consultes que emet esta direcció general posseïxen caràcter merament informatiu i, en conseqüència, no tenen caràcter de criteri vinculant, ni originen drets ni expectatives de dret, ni impliquen cap vinculació amb el tipus de procediments a què es referisquen. A més, en mancar de caràcter preceptiu o vinculant, els òrgans destinataris d'aquestes respostes podran, si escau, adoptar finalment una decisió que no es corresponga amb el parer contingut en aquestes.

Les respostes a consultes contingudes en este butlletí atenen de les qüestions plantejades a la llum de la normativa vigent en el moment de la seua emissió, de manera que aquestes respostes poden veure's afectades per modificacions legislatives posteriors o resolucions judicials.