La cuestión planteada versa sobre la posibilidad de conceder una reducción de jornada por cuidado de hijo a un funcionario que ocupa un puesto de trabajo con atención al público continuada (APC).

Así, en primer lugar, cabe analizar el marco jurídico de aplicación. El artículo 48.h) de la Real Decreto Legislativo 5/2015, de 30 de octubre, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley del Estatuto Básico del Empleado Público. (en adelante, TREBEP), dispone que “por razones de guarda legal, cuando el funcionario tenga el cuidado directo de algún menor de doce años (…), tendrá derecho a la reducción de su jornada de trabajo, con la disminución de sus retribuciones que corresponda.”

El apartado segundo de la Disposición final cuarta del EBEP dispone que hasta que se dicten las Leyes de Función Pública y las normas reglamentarias de desarrollo se mantendrán en vigor en cada Administración Pública las normativas vigentes sobre ordenación, planificación y gestión de recursos humanos en tanto no se oponen a lo establecido en este Estatuto.

Por ello debe entenderse que continúa en vigor, en tanto no contravenga lo dispuesto en el EBEP, el artículo 30.1.g) de la Ley 30/1984, de 2 de agosto, de Medidas para la Reforma de la Función Pública, así como el Real Decreto 2670/1998, de 11 de diciembre, por el que se desarrolla el artículo 30.1.f) de la Ley 30/1984, de 2 de agosto, de Medidas para la Reforma de la Función Pública.

El artículo único del Real Decreto 2670/1998, de 11 de diciembre, dispone que:

“1. El funcionari que per raons de guarda legal tinga a la seua cura directa algun menor de sis anys, ancià que requerisca especial dedicació o a un disminuït psíquic, físic o sensorial que no exercisca activitat retribuïda, tindrà dret a una disminució de fins a un mitjà de la jornada de treball, amb la reducció proporcional de les retribucions.

2. Per al càlcul del valor hora aplicable a aquesta reducció es prendrà com a base la totalitat de les retribucions íntegres mensuals que perceba el funcionari dividida entre el nombre de dies naturals del corresponent mes i, al seu torn, este resultat pel nombre d'hores que el funcionari tinga obligació de complir, de mitjana, cada dia.

3. Quan el permeta l'organització del treball de la unitat, es concedirà al funcionari la part de la jornada que convinga als seus interessos personals.”

Teniendo en cuenta lo anterior, la cuestión planteada se centra en la posibilidad de reconocer la reducción de jornada al personal que ocupa un puesto de trabajo con atención al público continuada.

Del que es disposa en l'article 48.h) del TREBEP i altra normativa d'aplicació, resulta difícil deduir que existeix una limitació d'aplicació al personal que ocupa posats concrets del dret a acollir-se a un determinat permís, en este cas, per raons de guarda legal.

En este marco, cabe recordar que las Administraciones Públicas son competentes para establecer la ordenación del tiempo de trabajo del personal a su servicio, de acuerdo con lo establecido en los artículos 47 y 51 del TREBEP.

Així, en l'àmbit de l'Administració General de l'Estat resulta d'aplicació la Resolució de 28 de febrer de 2019, de la Secretaria d'Estat de Funció Pública, per la qual es dicten instruccions sobre jornada i horaris de treball del personal al servei de l'Administració General de l'Estat i els seus organismes públics.

En aquesta Resolució de jornada i horaris vigent no es reconeix expressament la incompatibilitat entre l'acompliment d'un lloc d'atenció al públic continuada i el gaudi d'una reducció de jornada, si bé la seua concessió i la manera d'articular-la hauran d'adequar-se en tot cas a les necessitats organitzatives i del servei.

Per tant, els empleats públics que ocupen un lloc de treball amb atenció al públic continuada (APC) tenen dret a la reducció de jornada per cura de fill o filla.

Ara bé, es recullen en l'ordenament jurídic instruments que permeten equilibrar el dret dels funcionaris públics amb l'interés general derivat de les necessitats de prestació del servei.

Així, l'article únic del Reial decret 2670/1998, d'11 de desembre recull específicament que es concedirà al funcionari la part de la jornada que convinga als seus interessos si el permet l'organització del treball.

Per tant, el funcionari pot, en principi, triar la part de la jornada en la qual gaudir la reducció conformement als seus interessos personals, però l'Administració està facultada per a modificar eixa elecció del funcionari si les necessitats organitzatives de la unitat en la qual treballa així l'exigeixen.

En el mateix sentit, el Fonament Jurídic Tercer de la Sentència de la Secció Tercera de la Sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Madrid, Sentència número 842/2007, de 7 de desembre, que establix en relació al Reial decret 2670/1998, d'11 de desembre, que:

“Esta norma condiciona l'elecció pel funcionari de la part de jornada que convinga als seus interessos, al fet que el permeta l'organització del treball de la unitat, la qual cosa vol dir que la concessió de la reducció de la jornada és obligada per a l'Administració, sense cap marge per a l'apreciació discrecional, si es complixen els pressupostos de fets recollits en la lletra g) de l'article 30.1 això és, que un funcionari per raó de guarda legal tinga a la seua cura directa un menor de dotze anys, però que no obstant això l'elecció pel funcionari interessat de la part de jornada en què es durà a terme la reducció horària que convinga als seus interessos personals, està condicionada al fet que el permeta l'organització del treball de la unitat, o en altres paraules a les necessitats del servei”.

Per tant, és compatible l'acompliment d'un lloc d'atenció al públic continuada i el gaudi d'una reducció de jornada, si bé la seua concessió i la manera d'articular-la hauran d'adequar-se en tot cas a les necessitats organitzatives i del servei.

Tot l'anterior s'indica sense perjudici de recordar que, d'acord amb el règim de competències d'este centre directiu, les respostes a consultes que emet esta direcció general posseïxen caràcter merament informatiu i, en conseqüència, no tenen caràcter de criteri vinculant, ni originen drets ni expectatives de dret, ni impliquen cap vinculació amb el tipus de procediments a què es referisquen. A més, en mancar de caràcter preceptiu o vinculant, els òrgans destinataris d'aquestes respostes podran, si escau, adoptar finalment una decisió que no es corresponga amb el parer contingut en aquestes.

Les respostes a consultes contingudes en este butlletí atenen de les qüestions plantejades a la llum de la normativa vigent en el moment de la seua emissió, de manera que aquestes respostes poden veure's afectades per modificacions legislatives posteriors o resolucions judicials.