La Comissió Superior de Personal és un dels òrgans superiors de la Funció Pública. D'acord amb el que es preveu en l'article 9 de la Llei 30/1984, de 2 d'agost, de Mesures per a la Reforma de la Funció Pública, es configura com l'òrgan col·legiat de coordinació, documentació i assessorament per a l'elaboració de la política de personal al servei de l'Administració de l'Estat.

L'origen de la Comissió Superior de Personal es remunta a la Llei 109/1963, de 20 de juliol, de Bases dels funcionaris civils de l'Estat. S'entenia que era crucial l'existència d'un òrgan central encarregat de vetlar per l'íntegra aplicació de la normativa en matèria de funció pública i que, considerant en el seu conjunt els problemes inherents als funcionaris, duguera a terme una política d'unitat; element constatat com un dels punts vulnerables de l'Estatut de Funcionaris de mil nou-cents díhuit, que en gran manera va contribuir a la frustració dels seus propòsits.

Per tant, la citada norma, seguint exemples del Dret comparat, establix en la base del seu model una Comissió Superior de Personal com a òrgan fonamental en matèria de funció pública. Este òrgan, en la seua conformació inicial, tenia per objecte aconseguir una acció eficaç en llaures a la garantia dels drets i interessos del personal i la seua conjugació harmònica amb les exigències dels serveis administratius, dotada amb àmplies i superiors funcions consultives i d'inspecció, impuls i coordinació.

Esta primera previsió normativa es va veure plasmada en el text articulat de la Llei de Funcionaris Civils de l'Estat, aprovat per Decret 315/1964, de 7 de febrer. S'establix la Comissió Superior de Personal entre altres Òrgans Superiors de la funció Pública en els seus articles 9 a 12, i 18 a 21.

Incardinada en la Presidència del Govern i presidida pel Ministre Sotssecretari, formaven part com a Vocals nats els Sotssecretaris dels diferents Departaments ministerials civils, els Directors generals del Tresor i de Pressupostos, el Secretari General Tècnic de la Presidència del Govern, el President del Patronat i el Director del Centre de Formació i Perfeccionament de Funcionaris.

En la Secretaria General de la Comissió Superior es creava un Registre de personal al servei de l'administració Civil de l'Estat, on havien d'inscriure's els nous funcionaris al servei de l'Administració civil en procedir-se al seu nomenament o contractació i notificar-li un número corresponent a la seua inscripció. De la mateixa manera també haurien de ser comunicats els cessaments en el servei dels funcionaris.

El seu primer reglament, aprovat per Decret de Presidència del Govern de 19 de novembre de 1964, definia la Comissió Superior de Personal com l'òrgan de coordinació interministerial, consultes i propostes en matèria de personal. Entre les seues funcions destacava l'informe preceptiu en un ampli ventall de mesures en matèria de personal al serveis de les Administracions Públiques: projectes normatius en matèria de personal, plantilles orgàniques i la classificació de llocs de treball, convocatòria d'oposicions, formació de funcionaris, retribucions, separació del servei, o l'aprovació de la contractació del personal temporal, entre altres.

Posteriorment, es perfilarà la relació de la Comissió Superior de Personal amb la Direcció General de Funció Pública. El Decret 2764/1967, de 27 de novembre. Crea la Direcció General de Funció Pública, i quant a la Comissió Superior de Personal, suprimeix els càrrecs de Vicepresident, amb categoria de Sotssecretari i de Secretari general, amb categoria de Director General de la Comissió Superior de Personal, les funcions i els serveis del qual es van integrar en la recentment creada Direcció General de la Funció Pública, i el Director General de la qual seria el Vicepresident de la Comissió. Per Decret 245/68 de 15 de febrer, de Presidència del Govern, s'encomanaran a la Direcció General de la Funció Pública tots els Serveis Administratius de la Comissió, així com la preparació de projectes i disposicions referents al règim de personal de l'Administració Institucional.

Després de l'aprovació de la Constitució Espanyola en 1978, continuarà inicialment el mateix model de Comissió. Serà amb la Llei 30/1984, de 2 d'agost, de Mesures per a la Reforma de la Funció Pública que s'innova en l'organització i funcions de la Comissió Superior de Personal. En el seu article 9, la Comissió Superior de Personal es configurava com a òrgan col·legiat de coordinació, documentació i assessorament per a l'elaboració de la política de personal al servei de l'Administració de l'Estat.

En desenvolupament de la citada llei, es dicta un nou reglament regulador de l'organització i funcions de la Comissió Superior de Personal, Reial decret 453/1985, de 6 de març; que va reestructurar la composició de la Comissió Superior de Personal, suprimint la seua Comissió permanent, i establint una ponència de treball, de caràcter tècnic, per a la preparació, estudi i proposta dels assumptes que hagen de sotmetre's a la consideració de la Comissió.

Així mateix, va modificar la composició de la Comissió, adequant-la a l'estructura de l'Administració de l'Estat després de l'aprovació de la Constitució Espanyola, donant entrada en la mateixa a representants del Ministeri de Defensa i de l'Administració de la Seguretat Social. Entre les seues funcions, en eixa nova etapa, destaquen: la proposició de criteris unitaris d'actuació en matèria de personal en l'àmbit de l'administració de l'estat i l'adopció de les mesures que estime més oportunes per a l'ordenació de la funció pública. Es va mantindre la funció d'emissió d'informe preceptiu sobre els projectes de normes de general aplicació a la funció pública; així com estudiar i resoldre quantes consultes en matèria de personal li siguen formulades pels Departaments Ministerials i restants administracions públiques, així com les competències de gestió documental.

En 1990 tornarà a modificar-se el model de la Comissió Superior de Personal per Reial decret 1085/1990, de 31 d'agost. Les innovacions produïdes en el règim jurídic general de la Funció Pública obliguen a l'adaptació de l'òrgan; se suprimeix igualment el tràmit preceptiu d'informe de la Comissió en els supòsits en què, no existint reserva legal, la funció puga ser assumida pels corresponents òrgans de gestió. Es potencia, per tant, el caràcter consultiu i coordinador de la Comissió Superior de Personal, com a òrgan permanent de comunicació dels responsables de la direcció dels recursos humans al servei de l'Administració de l'Estat.

L'última revisió del model d'organització i funcionament de la Comissió Superior de Personal es durà a terme per Reial decret 349/2001, de 4 d'abril. Quant a la composició, el Reial decret presenta com a novetat significativa la incorporació a la Comissió, en qualitat de vocals, dels Sotssecretaris dels diferents Departaments ministerials, d'acord amb la seua condició de caps superiors del personal d'aquests, atribuïda per la Llei 6/1997, de 14 d'abril, d'Organització i Funcionament de l'Administració General de l'Estat. D'altra banda, s'estructura internament a la Comissió en Ple i Comissió Permanent, establint un mecanisme flexible de distribució d'assumptes entre tots dos, que puga permetre la celebració de reunions amb la freqüència que les necessitats de cada moment demanden.

Pel que es refereix a les funcions, tracta de reforçar les de caràcter consultiu i coordinador, no sols les de producció normativa sobre el règim dels recursos humans de l'Administració General de l'Estat, sinó també de les mesures i criteris d'actuació en matèria d'ordenació, planificació i gestió en eixe àmbit i dels criteris d'aplicació del règim jurídic de la funció pública.