La consulta versa sobre la possibilitat d'aplicar el règim disciplinari previst per al personal funcionari de carrera al personal eventual.

El personal eventual, segons l'article 12 del text refós de la Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat públic, aprovat pel Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre (TRLEBEP), és aquell que és nomenat per a la realització, amb caràcter temporal, de tasques de “confiança i assessorament especial”.

En primer lloc, cal assenyalar que, donades les peculiars característiques, el caràcter temporal de la relació que s'establix, així com l'estricta comesa que pot exercir el personal eventual —relatiu a funcions qualificades com de confiança o assessorament especial—, pareix raonable afirmar que este tipus de personal no puga ostentar situacions administratives.

En cas contrari, si s'entenguera que resulten d'aplicació al personal eventual les situacions administratives, es tractaria d'un clar crebant de l'ordenament jurídic, ja que podria arribar a donar-se el supòsit que havent ingressat de manera estrictament temporal en l'Administració sense acreditar el seu mèrit i capacitat —requisits constitucionalment exigibles per a ingressar en aquella—, l'aplicació de determinades situacions administratives, que comportaren la reserva de plaça, permeteren a aquesta persona perpetuar la seua permanència en l'Administració sense tindre just títol per a això.

En este sentit, les situacions administratives només serien predicables d'aquell personal que ostente una relació estatutària de caràcter permanent regida pel dret administratiu, sense que resulten d'aplicació al personal eventual. Així el disposa el TRLEBEP en regular, en els seus articles 85 i següents, les situacions administratives únicament per als funcionaris de carrera.

En segon lloc, en relació amb si al personal eventual li resulta d'aplicació el règim disciplinari previst per als funcionaris públics, com ja s'ha indicat, el personal eventual és una excepció als principis de mèrit i capacitat, i tant el seu nomenament com el seu cessament es basen únicament en criteris de confiança.

Esta premissa podria conduir a la conclusió que al personal eventual no li és aplicable el règim disciplinari dels funcionaris públics, sense perjudici d'entendre que una actuació que poguera suposar una “infracció disciplinària” de determinada entitat hauria de comportar la “pèrdua de confiança” i, per tant, el cessament del personal eventual que haja comés aquesta infracció.

No obstant això, de l'examen de l'ordenament jurídic vigent es constata que, tant el personal funcionari i laboral com els alts càrrecs estan sotmesos a un règim disciplinari, la qual cosa conduïx a pensar que les conductes que realitze el personal eventual, qui també ostenta la condició de personal de l'Administració Pública, encara que siga amb caràcter temporal, també han d'estar sotmeses a la seua correcció disciplinària, sense que aquesta reparació quede restringida només a la possibilitat de la “pèrdua de confiança de l'òrgan que va nomenar a aquell”.

Una interpretació contrària conduiria a deixar únicament a l'arbitri de l'òrgan que va nomenar d'este personal eventual la decisió de si aquest personal ha comés o no una infracció, la qual cosa suposaria una parcel·la d'impunitat que no pot admetre's en el si de l'Administració Pública; de tal manera que tot el personal al seu servei, inclòs el personal eventual, ha d'estar sotmés a un règim disciplinari.

En este sentit, i donada la falta de normativa disciplinària expressa dedicada al personal eventual, s'entén que cal acudir a l'article 12.5 del TRLEBEP que disposa que al personal eventual “li serà aplicable, en el que siga adequat a la naturalesa de la seua condició, el règim general dels funcionaris de carrera”.

Per tant, sense perjudici del principi de confiança que ha de regir la relació existent entre el personal eventual i l'òrgan de govern que li nomena, el personal eventual també estaria sotmés a règim disciplinari, resultant aplicable el règim disciplinari previst per al personal funcionari.

En tercer lloc, respecte a la possibilitat de declarar la suspensió de funcions, provisional i ferma, al personal eventual en ocasió de la tramitació d'un procediment judicial, s'he d'indicar, com s'ha exposat anteriorment, que el personal eventual no posseïx situacions administratives, sent predicables únicament del personal funcionari de carrera.

En este sentit, la primera conclusió seria que no es pot declarar al personal eventual en la situació de suspensió de funcions, ni provisional ni ferma.

No obstant això, i sense perjudici que s'entenga que no resulten d'aplicació les situacions administratives a este personal, ha de tindre's en compte que el que subjau en el supòsit plantejat és la pregunta de com actuar en el cas que una persona que ostenta la condició de personal eventual, com a conseqüència d'un procés judicial, no puga exercir la seua labor per trobar-se —s'entén— a la presó provisional o una altra mesura que impedeix l'assistència i acompliment del lloc.

Òbviament, una primera solució és valorar si aquesta situació comporta, per si mateixa, la pèrdua de confiança de l'òrgan que va nomenar d'aquest personal eventual, i, per tant, el cessament en aquesta condició.

Si aquesta situació no comporta la pèrdua de confiança, llavors una primera solució és valorar si les conductes que li són imputades en el procés judicial són, al seu torn, constitutives d'una infracció disciplinària, i en aquest cas , i d'acord amb l'exposat, si s'entén que resulta d'aplicació al personal eventual el règim disciplinari dels funcionaris públics, llavors procediria l'obertura d'expedient disciplinari la instrucció del qual se suspendria fins que es resolguera en via judicial.

Una vegada incoat el procediment, es poden adoptar les mesures provisionals corresponents entre les quals es preveu la suspensió provisional, com a mesura de caràcter material que pretén impedir que qui estiga incurs en un procediment disciplinari puga continuar exercint el seu lloc, per a evitar que s'agreuge la conducta que es persegueix o es frustre el resultat final del procediment disciplinari.

Per això, i amb base en els arguments exposats, entenent que el procediment disciplinari resulta d'aplicació al personal eventual, llavors es podria adoptar la mesura provisional exposada, comportant els mateixos efectes materials que la situació administrativa de suspensió de funcions.

D'altra banda, per al supòsit que els fets pels quals està sent enjudiciat el citat personal eventual no anaren constitutius d'infracció disciplinària, s'entén que si les mesures adoptades per l'òrgan judicial impedeixen l'assistència i acompliment del lloc, com ja s'ha vingut indicat, en primer lloc, l'òrgan competent pot entendre que s'ha produït una pèrdua de la confiança, que comportaria el cessament com a personal eventual; o bé pot acordar en tot cas, davant la impossibilitat material d'exercir el lloc de treball, que s'adopten els efectes materials previstos per a la suspensió provisional.

En este sentit, el TRLEBEP preveu l'aplicació de la suspensió provisional, tant com mesura provisional durant la substanciació d'un procediment disciplinari, com en el cas que en el curs d'un procés judicial s'acorde la presó provisional o una altra mesura que impedisca l'assistència i acompliment del lloc.

Finalment, i en el cas que es confirme la responsabilitat penal que comporte pena privativa de llibertat o, en el seu cas, se substanciara finalment un procediment disciplinari que finalitzara declarant la responsabilitat del personal eventual en qüestió, s'entén que no procediria en cap cas la declaració de la suspensió ferma de funcions.

I això, en primer lloc, perquè com s'ha indicat anteriorment, les situacions administratives només són predicables del personal funcionari de carrera; i en segon lloc, malgrat que al personal eventual li resulte d'aplicació el procediment disciplinari previst per al personal funcionari, és obvi que, per la naturalesa de la seua condició, que comporta l'acompliment d'un lloc de confiança, no es poden aplicar a este personal les diferents sancions previstes en el règim disciplinari, sinó que la declaració de responsabilitat ha de comportar, per se, la pèrdua de confiança i, per tant, la pèrdua de la condició de personal eventual; a excepció, potser, d'aquelles faltes que cometera que pogueren ser qualificades com a lleus.

Tot l'anterior s'indica sense perjudici de recordar que, d'acord amb el règim de competències d'este centre directiu, les respostes a consultes que emet esta direcció general posseïxen caràcter merament informatiu i, en conseqüència, no tenen caràcter de criteri vinculant, ni originen drets ni expectatives de dret, ni impliquen cap vinculació amb el tipus de procediments a què es referisquen. A més, en mancar de caràcter preceptiu o vinculant, els òrgans destinataris d'aquestes respostes podran, si escau, adoptar finalment una decisió que no es corresponga amb el parer contingut en aquestes.

Les respostes a consultes contingudes en este butlletí atenen de les qüestions plantejades a la llum de la normativa vigent en el moment de la seua emissió, de manera que aquestes respostes poden veure's afectades per modificacions legislatives posteriors o resolucions judicials.