Quant a l'àmbit subjectiu que establix l'art. 1.2 de la Llei 70/1978, de 26 de desembre, de reconeixement de serveis previs en l'Administració Pública, només podran ser objecte de reconeixement els serveis prestats en qualitat de funcionari o personal laboral.
Reconeixement serveis previs – Tipus de vinculació
Per a determinar si escau el reconeixement de serveis previs en els termes de la Llei 70/1978, de 26 de desembre, de reconeixement de serveis previs en l'Administració Pública (d'ara en avant, Llei 70/1978), el pas previ és determinar si hi ha una relació, ja siga administrativa o laboral, inclosa en l'article 1.2 de la Llei 70/1978, que establix:
“Es consideraran serveis efectius tots els indistintament prestats a les esferes de l'Administració pública assenyalades en el paràgraf anterior, tant en qualitat de funcionari d'ocupació (eventual o interí) com els prestats en règim de contractació administrativa o laboral, s'hagen formalitzat o no documentalment aquests contractes."
A manera il·lustrativa, s'analitzen alguns supòsits:
i. Contractat a temps parcial.
La Llei 70/1978, de 26 de desembre, de reconeixement de serveis previs en l'Administració Pública preveu el reconeixement de serveis previs sense que siga rellevant la modalitat de jornada triada (a temps complet o a temps parcial), per no establir ni en la citada Llei, ni el text refós de la Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat públic, aprovat per Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre, cap distinció sobre aquest tema.
Així mateix, a l'efecte de triennis, cal tindre en compte que estos constituïxen retribucions bàsiques que no estan condicionades per cap norma més que a la prestació efectiva de serveis durant tres anys, no depenent el reconeixement dels mateixos de la modalitat de jornada triada pel funcionari, sense perjudici que l'abonament concret dels triennis generats i ja reconeguts puga veure's afectat per la modalitat de jornada en què preste els seus serveis el funcionari a cada moment, en la seua condició de retribucions bàsiques.
ii. Doctorat.
Quan es fa referència a les beques de doctorat, existeix una àmplia casuística sobre el tipus de relació que vincula al doctorand i la universitat en la qual està cursant els seus estudis.
Per tant, haurà d'analitzar-se per la unitat de personal cada cas en concret per a determinar si escau el reconeixement dels serveis previs.
iii. Serveis de col·laboració social en una entitat local.
Per a poder determinar si els serveis prestats com a Col·laborador social en una Entitat Local poden ser objecte de reconeixement de serveis previs a un funcionari, en primer lloc, ha d'examinar-se la naturalesa jurídica de la relació mantinguda amb l'Entitat Pública amb caràcter previ a l'adquisició de la condició de funcionari.
En este cas, s'ha d'acudir al Reial decret 1809/86, de 28 de juny, que modifica el Reial decret 1445/1982, de 25 de juny, sobre diverses mesures de foment de l'ocupació que regula, entre aquestes, els treballs de col·laboració social.
D'esta manera l'article 38 del Reial decret 1445/1982 indica que:
“Les Administracions Públiques podran utilitzar treballadors perceptors de les prestacions per desocupació sense pèrdua per a aquests de les quantitats que en tal concepte vingueren percebent, en treballs de col·laboració temporal que complisquen els següents requisits:
a) Que siguen d'utilitat social i redunden en benefici de la comunitat.
b) Que tinguen una duració màxima de 5 mesos.
c) Que se realice en el ámbito de la Oficina de Empleo en que el trabajador esté registrado.
d) Que coincidisca amb les aptituds físiques i professionals del treballador desocupat.”
D'altra banda, l'article 213 paràgraf 3r del Reial decret legislatiu 1/1994, de 20 de juny, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social establix que:
“Els treballs de col·laboració social que l'entitat gestora pot exigir als perceptors de prestacions per desocupació no implicaran l'existència de relació laboral entre l'aturat i l'entitat en què es presten aquests treballs, mantenint el treballador el dret a percebre la prestació o el subsidi per desocupació que li corresponga.”
A més, el Tribunal Suprem ve mantenint en la sentència de 24 d'abril de 2000 ( RJ 2000, 5147) respecte al precepte que acabem d'assenyalar, que: "en forma clara i taxativa exclou tota possibilitat d'existència de relació laboral entre l'Administració Pública destinatària dels treballs de col·laboració social i l'aturat que preste aquests treballs i la falta de tal caràcter laboral impedeix que el cessament siga qualificat d'acomiadament" (confirmant la doctrina establida per la Sentència del mateix Alt Tribunal de 15 de juliol de 1988, RJ 1988/6867).
Per tant, esta col·laboració social, seria una tècnica de protecció dels aturats, una mesura de política social de naturalesa extracontractual. D'esta manera este règim de treball no implica una relació laboral entre l'aturat i l'entitat en la qual es presten aquests treballs, continuant l'aturat cobrant la seua prestació a través del Servei Públic d'Ocupació Estatal.
A més, els treballadors seleccionats estan obligats a fer els treballs de col·laboració social. La renúncia no motivada dels mateixos determina l'extinció o pèrdua de part de la prestació o subsidi per desocupació que vingueren percebent.
En conclusió, a criteri d'este Centre Directiu els serveis prestats per un funcionari en virtut de la col·laboració social prevista en el RD/RD 1445/1982, de 25 de juny (modificat pel RD/RD 1809/1986, de 28 de juny) no poden ser tinguts en compte per al seu reconeixement com a serveis previs a l'empara del que es preveu en la Llei 70/1978, de 26 de desembre, ja que no impliquen l'existència d'una relació laboral amb l'Entitat Pública on es va prestar l'esmentada col·laboració social.
iv. Serveis prestats com a alt càrrec.
Del tenor literal de la Llei 70/1978 podem deduir que es reconeixeran els serveis previs a aquells empleats públics que hagen prestat serveis en les entitats a què fa referència l'àmbit d'aplicació d'aquest text legal sota la condició de funcionari o contractació administrativa o laboral. S'establixen així numerus clausus els tipus de vincles que donaran lloc al reconeixement de serveis, sense cap referència a la situació d'alt càrrec.
D'un altre costat, s'ha de ressenyar tant l'Acord de la Comissió Superior de Personal de 27 d'Octubre de 1989, que establix els criteris d'interpretació i aplicació de la Llei 70/1978, de 26 de Desembre; així com la Sentència de data 26 de Gener de 1995 del Tribunal Suprem, Sala 3a per la qual ve a unificar la doctrina, fins llavors contradictòria, que es pronuncien en el mateix sentit. Aquesta Sentència disposa:
“És clar que l'art. 1º1 i 2, de la Llei 70/1978, va voler reconéixer als funcionaris públics de carrera de totes les Administracions Públiques, els serveis prestats en altres diferents Administracions i qualsevol que fóra el règim jurídic en què tals serveis s'hagueres prestat, funcionari d'ocupació, contractat administratiu o laboral, però sempre el vincle funcionarial o la relació jurídic-laboral s'efectuara al servei d'una esfera de l'Administració Pública, és a dir, d'Ens personificats de caràcter públic als quals pogueren vincular-se tant funcionaris sota règim estatutari, com a baix règim de contracte administratiu o laboral”.
És a dir, tant la Llei 7/1978, de 26 de desembre, com la reiterada jurisprudència, per a poder reconéixer els serveis previs, exigeixen que existisca una relació de serveis dins de l'esfera de l'Administració Pública, ja siga com a funcionari o com a personal laboral, sense que puguen reconéixer-se els serveis previs més que en estos supòsits taxats.
En este sentit, els serveis prestats com a Alt Càrrec no són susceptibles de reconeixement conforme a la Llei 70/1978, de 26 de desembre, ja que no existeix una relació de serveis ni com a personal funcionari ni com a personal laboral.
Diferent seria si l'interessat ostentara la condició de funcionari de carrera prèviament i es trobara en la situació administrativa de serveis especials, i en aquest cas sí que seria possible reconéixer aquests serveis conforme a l'article 87.2 del TREBEP.
v. Serveis prestats com a Alcalde.
En este cas, cal analitzar si el càrrec d'Alcalde pot considerar-se inclòs dins dels serveis susceptibles de ser reconeguts a la llum del que es preveu en la Llei 70/1978, de 26 de desembre.
Com s'ha indicat, perquè el reconeixement de serveis puga tindre lloc la Llei 70/1978, de 26 de desembre, exigeix que s'hagen prestat sota la condició de funcionari, interí, personal eventual o sota contracte administratiu o laboral.
El d'Alcalde és un càrrec públic electe al qual, com disposa l'article 21 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, de Bases de Règim Local, li correspon “dirigir el govern i l'administració municipals”. Càrrec que, si bé puga comportar l'alta de l'interessat en el corresponent Règim de la Seguretat Social, això no suposa en cap cas que es modifique la naturalesa d'aquest càrrec i, per tant, en cap cas comporta l'establiment d'una relació com a personal propi de l'Entitat Local que dirigeix; per tant, l'acompliment del càrrec d'Alcalde no compliria amb el requisit ineludible perquè el reconeixement de serveis puga tindre lloc a l'empara de la Llei 70/1978, que és el d'haver prestat serveis com a personal propi de la corresponent Administració.
vaig veure. Serveis prestats en règim contractació administrativa.
Es consulta sobre el possible reconeixement de determinats períodes de serveis previs, a l'efecte de la Llei 70/1978, de 26 de desembre, de reconeixement de serveis previs en l'Administració Pública, prestats en règim de contractació administrativa, conforme a la legislació de contractes del sector públic.
Partint del que es disposa en la Llei 70/1978, de 26 de desembre, cal recordar que, d'acord amb la Disposició addicional quarta de la Llei 30/1984, de 2 d'agost, de mesures per a la reforma de la Funció Pública, s'establix el següent:
“1. A partir de la data d'entrada en vigor de la present Llei no podran celebrar-se per les Administracions Públiques contractes de col·laboració temporal en règim de dret administratiu.
2. Els contractes a celebrar excepcionalment per les Administracions Públiques amb personal per a la realització de treballs específics i concrets no habituals se sotmetran a la legislació de contractes de l'Estat, sense perjudici, si escau, de l'aplicació de la normativa civil o mercantil.”
Així, procedeix indicar que els contractes per a la realització de treballs concrets i específics no habituals, que es regulaven en el Reial decret 1465/1985, de 17 de juliol, es van eliminar després de la reforma de la Llei 13/1995, de 18 de maig, de contractes de les Administracions Públiques, modificada per la Llei 53/1999, de 28 de desembre, en la qual es va suprimir la possibilitat de celebració de "contractes per a la realització de treballs específics i concrets no habituals", i aquesta supressió es va mantindre en el Text Refós de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques, aprovat per Reial decret legislatiu 2/2000, de 16 de juny.
En l'actualitat, la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes del Sector Públic regula els contractes de serveis, refonent les anteriors figures de consultoria, assistència tècnica i serveis, d'acord amb la seua característica principal que el seu objecte es concreta en el resultat d'una activitat i són de caràcter temporal, per la qual cosa els serveis objecte de contractació no poden ser coincidents amb les necessitats de caràcter normal i permanent pròpies de les administracions contractants, les quals se satisfan a través de l'activitat desenvolupada pels funcionaris o pels contractats en règim laboral.
No obstant això, convé recordar l'excepció que, a l'efecte de còmput de serveis prestats en règim de contractació administrativa, establix l'apartat dos de l'article primer del Reial decret 1461/1982, de 25 de juny, pel qual es dicten normes d'aplicació de la Llei 70/1978, segons la qual:
“(…) Tampoc seran computables els serveis prestats en règim de contractació administrativa o laboral quan, en trencar-se el vincle jurídic amb l'Administració i rebre la indemnització corresponent, va renunciar l'interessat a qualsevol altre dret que poguera derivar-se de tals serveis.”
Per part seua, l'article 2 de la Llei 70/1978, en referència a la meritació dels triennis resultants dels serveis reconeguts establix que “s'efectuarà aplicant als mateixos el valor que corresponga als del Cos, Escala, plantilla o plaça amb funcions anàlogues a les exercides durant el temps de serveis prestats que es reconeguen conforme al que es disposa en l'article anterior.”
En virtut de l'exposat, s'ha vingut entenent que només serien recognoscibles, als efectes previstos en la citada Llei 70/1978, els serveis prestats sota contracte administratiu de col·laboració temporal, per ser aquests contractes els únics que tenen per objecte l'acompliment de funcions anàlogues a les de Cossos, Escales, plantilla o plaça de funcionaris de carrera, sempre que foren anteriors a l'entrada en vigor de la Llei 30/1984, de 2 d'agost, de mesures per a la reforma de la Funció Pública, a partir de la qual, es prohibeix expressament esta figura contractual a l'entorn de l'Administració Pública, segons preveu la seua Disposició addicional quarta en el punt primer.
De l'anterior es desprén que els contractes celebrats per a la realització de treballs específics i concrets no habituals no poden assimilar-se als de col·laboració temporal i, per tant, es considera que no serien susceptibles de reconeixement a l'efecte del que es disposa en la citada Llei 70/1978.
Tot l'anterior s'indica sense perjudici de recordar que, d'acord amb el règim de competències d'este centre directiu, les respostes a consultes que emet esta direcció general posseïxen caràcter merament informatiu i, en conseqüència, no tenen caràcter de criteri vinculant, ni originen drets ni expectatives de dret, ni impliquen cap vinculació amb el tipus de procediments a què es referisquen. A més, en mancar de caràcter preceptiu o vinculant, els òrgans destinataris d'aquestes respostes podran, si escau, adoptar finalment una decisió que no es corresponga amb el parer contingut en aquestes.
Les respostes a consultes contingudes en este butlletí atenen de les qüestions plantejades a la llum de la normativa vigent en el moment de la seua emissió, de manera que aquestes respostes poden veure's afectades per modificacions legislatives posteriors o resolucions judicials.