Per a determinar si escau el reconeixement de serveis previs en els termes de la Llei 70/1978, de 26 de desembre, de reconeixement de serveis previs en l'Administració Pública (d'ara endavant, Llei 70/1978), el pas previ és determinar si hi ha una relació, ja sigui administrativa o laboral, inclosa en l'article 1.2 de la Llei 70/1978, que estableix:

“Es consideraran serveis efectius tots els indistintament prestats a les esferes de l'Administració pública assenyalades en el paràgraf anterior, tant en qualitat de funcionari d'ocupació (eventual o interí) com els prestats en règim de contractació administrativa o laboral, s'hagin formalitzat o no documentalment aquests contractes."

A manera il·lustrativa, s'analitzen alguns supòsits:

i. Contractat a temps parcial.

La Llei 70/1978, de 26 de desembre, de reconeixement de serveis previs en l'Administració Pública preveu el reconeixement de serveis previs sense que sigui rellevant la modalitat de jornada triada (a temps complet o a temps parcial), per no establir ni en la citada Llei, ni el text refós de la Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat públic, aprovat per Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre, cap distinció sobre aquest tema.

Així mateix, a l'efecte de triennis, cal tenir en compte que aquests constitueixen retribucions bàsiques que no estan condicionades per cap norma més que a la prestació efectiva de serveis durant tres anys, no depenent el reconeixement dels mateixos de la modalitat de jornada triada pel funcionari, sense perjudici que l'abonament concret dels triennis generats i ja reconeguts pugui veure's afectat per la modalitat de jornada en què presti els seus serveis el funcionari a cada moment, en la seva condició de retribucions bàsiques.

ii. Doctorat.

Quan es fa referència a les beques de doctorat, existeix una àmplia casuística sobre el tipus de relació que vincula al doctorand i la universitat en la qual està cursant els seus estudis.

Per tant, haurà d'analitzar-se per la unitat de personal cada cas en concret per a determinar si escau el reconeixement dels serveis previs.

iii. Serveis de col·laboració social en una entitat local.

Per a poder determinar si els serveis prestats com a Col·laborador social en una Entitat Local poden ser objecte de reconeixement de serveis previs a un funcionari, en primer lloc, ha d'examinar-se la naturalesa jurídica de la relació mantinguda amb l'Entitat Pública amb caràcter previ a l'adquisició de la condició de funcionari.

En aquest cas, s'ha d'acudir al Reial decret 1809/86, de 28 de juny, que modifica el Reial decret 1445/1982, de 25 de juny, sobre diverses mesures de foment de l'ocupació que regula, entre aquestes, els treballs de col·laboració social.

D'aquesta manera l'article 38 del Reial decret 1445/1982 indica que:

“Les Administracions Públiques podran utilitzar treballadors perceptors de les prestacions per desocupació sense pèrdua per a aquests de les quantitats que en tal concepte vinguessin percebent, en treballs de col·laboració temporal que compleixin els següents requisits:

a) Que siguin d'utilitat social i redundin en benefici de la comunitat.

b) Que tinguin una durada màxima de 5 mesos.

c) Que se realice en el ámbito de la Oficina de Empleo en que el trabajador esté registrado.

d) Que coincideixi amb les aptituds físiques i professionals del treballador desocupat.”

D'altra banda, l'article 213 paràgraf 3r del Reial decret legislatiu 1/1994, de 20 de juny, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social estableix que:

“Els treballs de col·laboració social que l'entitat gestora pot exigir als perceptors de prestacions per desocupació no implicaran l'existència de relació laboral entre l'aturat i l'entitat en què es prestin aquests treballs, mantenint el treballador el dret a percebre la prestació o el subsidi per desocupació que li correspongui.”

A més, el Tribunal Suprem ve mantenint en la sentència de 24 d'abril de 2000 ( RJ 2000, 5147) respecte al precepte que acabem d'assenyalar, que: "en forma clara i taxativa exclou tota possibilitat d'existència de relació laboral entre l'Administració Pública destinatària dels treballs de col·laboració social i l'aturat que presti aquests treballs i la falta de tal caràcter laboral impedeix que el cessament sigui qualificat d'acomiadament" (confirmant la doctrina establerta per la Sentència del mateix Alt Tribunal de 15 de juliol de 1988, RJ 1988/6867).

Per tant, aquesta col·laboració social, seria una tècnica de protecció dels aturats, una mesura de política social de naturalesa extracontractual. D'aquesta manera aquest règim de treball no implica una relació laboral entre l'aturat i l'entitat en la qual es presten aquests treballs, continuant l'aturat cobrant la seva prestació a través del Servei Públic d'Ocupació Estatal.

A més, els treballadors seleccionats estan obligats a fer els treballs de col·laboració social. La renúncia no motivada dels mateixos determina l'extinció o pèrdua de part de la prestació o subsidi per desocupació que vinguessin percebent.

En conclusió, a criteri d'aquest Centre Directiu els serveis prestats per un funcionari en virtut de la col·laboració social prevista en el RD/RD 1445/1982, de 25 de juny (modificat pel RD/RD 1809/1986, de 28 de juny) no poden ser tinguts en compte per al seu reconeixement com a serveis previs a l'empara del que es preveu en la Llei 70/1978, de 26 de desembre, ja que no impliquen l'existència d'una relació laboral amb l'Entitat Pública on es va prestar l'esmentada col·laboració social.

iv. Serveis prestats com a alt càrrec.

Del tenor literal de la Llei 70/1978 podem deduir que es reconeixeran els serveis previs a aquells empleats públics que hagin prestat serveis en les entitats a què fa referència l'àmbit d'aplicació d'aquest text legal sota la condició de funcionari o contractació administrativa o laboral. S'estableixen així numerus clausus els tipus de vincles que donaran lloc al reconeixement de serveis, sense cap referència a la situació d'alt càrrec.

D'un altre costat, s'ha de ressenyar tant l'Acord de la Comissió Superior de Personal de 27 d'Octubre de 1989, que estableix els criteris d'interpretació i aplicació de la Llei 70/1978, de 26 de Desembre; així com la Sentència de data 26 de Gener de 1995 del Tribunal Suprem, Sala 3a per la qual ve a unificar la doctrina, fins llavors contradictòria, que es pronuncien en el mateix sentit. Aquesta Sentència disposa:

“És clar que l'art. 1º1 i 2, de la Llei 70/1978, va voler reconèixer als funcionaris públics de carrera de totes les Administracions Públiques, els serveis prestats en altres diferents Administracions i qualsevol que fos el règim jurídic en què tals serveis s'haguessis prestat, funcionari d'ocupació, contractat administratiu o laboral, però sempre el vincle funcionarial o la relació jurídic-laboral s'efectués al servei d'una esfera de l'Administració Pública, és a dir, d'Ens personificats de caràcter públic als quals poguessin vincular-se tant funcionaris sota règim estatutari, com a baix règim de contracte administratiu o laboral”.

És a dir, tant la Llei 7/1978, de 26 de desembre, com la reiterada jurisprudència, per a poder reconèixer els serveis previs, exigeixen que existeixi una relació de serveis dins de l'esfera de l'Administració Pública, ja sigui com a funcionari o com a personal laboral, sense que puguin reconèixer-se els serveis previs més que en aquests supòsits taxats.

En aquest sentit, els serveis prestats com a Alt Càrrec no són susceptibles de reconeixement conforme a la Llei 70/1978, de 26 de desembre, ja que no existeix una relació de serveis ni com a personal funcionari ni com a personal laboral.

Diferent seria si l'interessat ostentés la condició de funcionari de carrera prèviament i es trobés en la situació administrativa de serveis especials, i en aquest cas sí que seria possible reconèixer aquests serveis conforme a l'article 87.2 del TREBEP.

v. Serveis prestats com a Alcalde.

En aquest cas, cal analitzar si el càrrec d'Alcalde pot considerar-se inclòs dins dels serveis susceptibles de ser reconeguts a la llum del que es preveu en la Llei 70/1978, de 26 de desembre.

Com s'ha indicat, perquè el reconeixement de serveis pugui tenir lloc la Llei 70/1978, de 26 de desembre, exigeix que s'hagin prestat sota la condició de funcionari, interí, personal eventual o sota contracte administratiu o laboral.

El d'Alcalde és un càrrec públic electe al qual, com disposa l'article 21 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, de Bases de Règim Local, li correspon “dirigir el govern i l'administració municipals”. Càrrec que, si bé pugui comportar l'alta de l'interessat en el corresponent Règim de la Seguretat Social, això no suposa en cap cas que es modifiqui la naturalesa d'aquest càrrec i, per tant, en cap cas comporta l'establiment d'una relació com a personal propi de l'Entitat Local que dirigeix; per tant, l'acompliment del càrrec d'Alcalde no compliria amb el requisit ineludible perquè el reconeixement de serveis pugui tenir lloc a l'empara de la Llei 70/1978, que és el d'haver prestat serveis com a personal propi de la corresponent Administració.

vaig veure. Serveis prestats en règim contractació administrativa.

Es consulta sobre el possible reconeixement de determinats períodes de serveis previs, a l'efecte de la Llei 70/1978, de 26 de desembre, de reconeixement de serveis previs en l'Administració Pública, prestats en règim de contractació administrativa, conforme a la legislació de contractes del sector públic.

Partint del que es disposa en la Llei 70/1978, de 26 de desembre, cal recordar que, d'acord amb la Disposició addicional quarta de la Llei 30/1984, de 2 d'agost, de mesures per a la reforma de la Funció Pública, s'estableix el següent:

“1. A partir de la data d'entrada en vigor de la present Llei no podran celebrar-se per les Administracions Públiques contractes de col·laboració temporal en règim de dret administratiu.

2. Els contractes a celebrar excepcionalment per les Administracions Públiques amb personal per a la realització de treballs específics i concrets no habituals se sotmetran a la legislació de contractes de l'Estat, sense perjudici, si escau, de l'aplicació de la normativa civil o mercantil.”

Així, procedeix indicar que els contractes per a la realització de treballs concrets i específics no habituals, que es regulaven en el Reial decret 1465/1985, de 17 de juliol, es van eliminar després de la reforma de la Llei 13/1995, de 18 de maig, de contractes de les Administracions Públiques, modificada per la Llei 53/1999, de 28 de desembre, en la qual es va suprimir la possibilitat de celebració de "contractes per a la realització de treballs específics i concrets no habituals", i aquesta supressió es va mantenir en el Text Refós de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques, aprovat per Reial decret legislatiu 2/2000, de 16 de juny.

En l'actualitat, la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes del Sector Públic regula els contractes de serveis, refonent les anteriors figures de consultoria, assistència tècnica i serveis, d'acord amb la seva característica principal que el seu objecte es concreta en el resultat d'una activitat i són de caràcter temporal, per la qual cosa els serveis objecte de contractació no poden ser coincidents amb les necessitats de caràcter normal i permanent pròpies de les administracions contractants, les quals se satisfan a través de l'activitat desenvolupada pels funcionaris o pels contractats en règim laboral.

No obstant això, convé recordar l'excepció que, a l'efecte de còmput de serveis prestats en règim de contractació administrativa, estableix l'apartat dos de l'article primer del Reial decret 1461/1982, de 25 de juny, pel qual es dicten normes d'aplicació de la Llei 70/1978, segons la qual:

“(…) Tampoc seran computables els serveis prestats en règim de contractació administrativa o laboral quan, en trencar-se el vincle jurídic amb l'Administració i rebre la indemnització corresponent, va renunciar l'interessat a qualsevol altre dret que pogués derivar-se de tals serveis.”

Per part seva, l'article 2 de la Llei 70/1978, en referència a la meritació dels triennis resultants dels serveis reconeguts estableix que “s'efectuarà aplicant als mateixos el valor que correspongui als del Cos, Escala, plantilla o plaça amb funcions anàlogues a les exercides durant el temps de serveis prestats que es reconeguin conforme al que es disposa en l'article anterior.”

En virtut de l'exposat, s'ha vingut entenent que només serien recognoscibles, als efectes previstos en la citada Llei 70/1978, els serveis prestats sota contracte administratiu de col·laboració temporal, per ser aquests contractes els únics que tenen per objecte l'acompliment de funcions anàlogues a les de Cossos, Escales, plantilla o plaça de funcionaris de carrera, sempre que fossin anteriors a l'entrada en vigor de la Llei 30/1984, de 2 d'agost, de mesures per a la reforma de la Funció Pública, a partir de la qual, es prohibeix expressament aquesta figura contractual a l'entorn de l'Administració Pública, segons preveu la seva Disposició addicional quarta en el punt primer.

De l'anterior es desprèn que els contractes celebrats per a la realització de treballs específics i concrets no habituals no poden assimilar-se als de col·laboració temporal i, per tant, es considera que no serien susceptibles de reconeixement a l'efecte del que es disposa en la citada Llei 70/1978.

Tot l'anterior s'indica sense perjudici de recordar que, d'acord amb el règim de competències d'aquest centre directiu, les respostes a consultes que emet aquesta direcció general posseeixen caràcter merament informatiu i, en conseqüència, no tenen caràcter de criteri vinculant, ni originen drets ni expectatives de dret, ni impliquen cap vinculació amb el tipus de procediments a què es refereixin. A més, en mancar de caràcter preceptiu o vinculant, els òrgans destinataris d'aquestes respostes podran, si escau, adoptar finalment una decisió que no es correspongui amb el parer contingut en aquestes.

Les respostes a consultes contingudes en aquest butlletí atenen de les qüestions plantejades a la llum de la normativa vigent en el moment de la seva emissió, de manera que aquestes respostes poden veure's afectades per modificacions legislatives posteriors o resolucions judicials.