La qüestió plantejada versa sobre l'aplicació del permís de guarda legal per a la cura de fill menor de 12 anys, en relació amb, d'un costat, el percentatge de reducció de jornada a aplicar, i d'un altre, si l'al·lusió al terme “jornada de treball” que realitza l'article 48.h) del Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat públic (TREBEP) aquesta referida a jornada diària o jornada setmanal.

Així, en primer lloc, cal analitzar el marc jurídic d'aplicació. L'article 48.h) del TREBEP reconeix així el permís dels funcionaris públics:

“Per raons de guarda legal, quan el funcionari tingui la cura directa d'algun menor de dotze anys, de persona major que requereixi especial dedicació, o d'una persona amb discapacitat que no exerceixi activitat retribuïda, tindrà dret a la reducció de la seva jornada de treball, amb la disminució de les seves retribucions que correspongui.

Tindrà el mateix dret el funcionari que requereixi encarregar-se de la cura directa d'un familiar, fins al segon grau de consanguinitat o afinitat, que per raons d'edat, accident o malaltia no pugui valer-se per si mateix i que no exerceixi activitat retribuïda.”

D'acord amb la disposició addicional quarta del TREBEP, fins que es dictin les Lleis de Funció Pública i les normes reglamentàries de desenvolupament, es mantindran en vigor en cada Administració Pública les normatives vigents sobre ordenació, planificació i gestió de recursos humans en tant no s'oposen al que s'estableix en l'EBEP.

Per això ha d'entendre's que continua en vigor en tant no contravingui el que es disposa en l'EBEP l'article 30.1.g) de la Llei 30/1984, de 2 d'agost, de Mesures per a la Reforma de la Funció Pública, així com el Reial decret 2670/1998, d'11 de desembre, pel qual es desenvolupa l'article 30.1.f) de la Llei 30/1984, de 2 d'agost, de Mesures per a la Reforma de la Funció Pública. L'article Únic del Reial decret 2670/1998, d'11 de desembre, disposa que:

“1. El funcionari que per raons de guarda legal tingui a la seva cura directa algun menor de sis anys, ancià que requereixi especial dedicació o a un disminuït psíquic, físic o sensorial que no exerceixi activitat retribuïda, tindrà dret a una disminució de fins a un mitjà de la jornada de treball, amb la reducció proporcional de les retribucions.

2. Per al càlcul del valor hora aplicable a aquesta reducció es prendrà com a base la totalitat de les retribucions íntegres mensuals que percebi el funcionari dividida entre el nombre de dies naturals del corresponent mes i, al seu torn, aquest resultat pel nombre d'hores que el funcionari tingui obligació de complir, de mitjana, cada dia.

3. Quan el permeti l'organització del treball de la unitat, es concedirà al funcionari la part de la jornada que convingui als seus interessos personals.”

Tenint en compte l'anterior, la primera qüestió plantejada se centra en el percentatge fins al qual podrà aplicar-se la reducció de jornada, tenint en compte el tenor literal del Reial decret 2670/1988, serà de fins a un mitjà de la jornada de treball, amb la reducció proporcional de retribucions.

Pel que es refereix a la segona consulta plantejada, és a dir, a l'aclariment del terme “jornada de treball”, s'informa que el funcionari pot, en principi, triar la part de la jornada en la qual gaudir la reducció conformement als seus interessos personals, però, l'Administració aquesta facultada per a modificar aquesta elecció del funcionari si les necessitats organitzatives de la unitat en la qual treballa així l'exigeixen.

Així, el Fonament Jurídic Tercer de la Sentència de la Secció Tercera de la Sala contenciosa administrativa, Sentència número 842/2007, de 7 de desembre que estableix en relació al Reial decret 2670/1998, d'11 de desembre que:

“Aquesta norma condiciona l'elecció pel funcionari de la part de jornada que convingui als seus interessos, al fet que el permeti l'organització del treball de la unitat, la qual cosa vol dir que la concessió de la reducció de la jornada és obligada per a l'Administració, sense cap marge per a l'apreciació discrecional, si es compleixen els pressupostos de fets recollits en la lletra g) de l'article 30.1 això és, que un funcionari per raó de guarda legal tingui a la seva cura directa un menor de dotze anys, però que no obstant això l'elecció pel funcionari interessat de la part de jornada en què es durà a terme la reducció horària que convingui als seus interessos personals, està condicionada al fet que el permeti l'organització del treball de la unitat, o en altres paraules a les necessitats del servei (…).

(…) la regulació del permís configura un dret subjectiu del funcionari no subjecte a condicions resolutòries o càrregues modals, ja que si fos així la Llei o el Reial decret 2670/1998 així el dirien, i la veritat és que no limiten el dret a la reducció horària més que al fet que es compleixi l'edat màxima del menor (sis o dotze anys), per la qual cosa mancant aquestes restriccions en la configuració legal d'un permís, no és possible restringir-lo per l'Administració sense cap fonament legal, i això és així al punt que el número 3 de l'article únic del Reial decret, precisament regula l'única restricció que la norma admet respecte d'aquest permís, i que no afecta de la seva concessió sinó a l'elecció pel funcionari de la franja horària en la qual gaudir de la reducció horària, de manera que el funcionari pot, en principi, triar la part de la jornada en la qual gaudir la reducció conformement als seus interessos personals però, al temps, faculta a l'Administració per a modificar aquesta elecció del funcionari si les necessitats organitzatives d l'unitat en la qual treballa així l'exigeixen, després és claríssimament clar que aquesta és l'única facultat que li cap a l'Administració en relació al permís controvertit, del que se segueix en la Resolució que concedeix el permís de reducció horària l'única cosa que pot fer l'Administració Pública, és establir condicions o límits referits exclusivament al punt relatiu a la franja horària en la qual el funcionari pot gaudir del seu dret a la reducció de jornada (…)”.

Per analogia a la qüestió plantejada es pot acudir igualment a la Sentència número 112/2005, de 18 d'abril del Jutjat social número 4 de Màlaga, que disposa en el seu Fonament Jurídic Tercer que:

“En qualsevol cas, un supòsit similar al sotmès a la consideració d'aquest Jutjat (…) ha estat resolt per la Sala social del Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia, amb seu a Màlaga, en el sentit d'entendre que la norma llavors invocada, l'article 37.5 de l'Estatut dels Treballadors –el corresponent al precepte convencional analitzat en aquestes actuacions, el repetit article 33.1.g)- el que contempla és una reducció diària del temps de treball, parella amb la cura dels fills menors, que el Tribunal entén que també ha de ser diari (sentència de la citada Sala, invocada per l'organisme demandat, número 582/01, de 22 de març)”.

De totes dues sentències pot interpretar-se que el terme “jornada de treball” es refereix a “jornada diària de treball”, en tant la Sentència de la Secció Tercera de la Sala contenciosa administrativa, Sentència número 842/2007, de 7 de desembre, fa referència a “la franja horària en la qual el funcionari pot gaudir del seu dret a la reducció de jornada” i la Sentència número 112/2005, de 18 d'abril del Jutjat social número 4 de Màlaga en relació a la Sentència número 582/01, de 22 de març, fa esment exprés al fet que ha d'entendre's que “ha de ser diari”.

En el mateix sentit es pronuncia la Subdirecció General de la Inspecció General de Serveis de l'Administració General de l'Estat, que, en el seu informe de data 3 de desembre de 2010 estableix que la jornada ha d'entendre's diària i es basa en els següents fonaments:

“- L'expressió “jornada de treball” no està definida en l'EBEP ni en l'Estatut dels Treballadors.

El Diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola defineix “jornada” com a “dia” en la seva primera accepció, sent la segona el “temps de durada del treball diari”.

Per extensió, el terme “jornada” pot referir-se també al còmput de la setmana laboral, del mes laboral i de l'any laboral.

- L'article 48 de l'EBEP expressament permet acumular en la seva apartat f, l'hora d'absència del treball, a la qual es té dret per lactància d'un fill menor de dotze mesos, en jornades completes.

Pot presumir-se que, al no indicar aquesta possibilitat en l'apartat h, ha d'estar-se al principi general de jornada diària.

- En la Resolució de 20 de desembre de 2005, de la Secretaria General per a l'Administració Pública, per la qual es dicten instruccions sobre jornada i horaris de treball del personal civil al servei de l'Administració General de l'Estat, s'al·ludeix a la jornada de treball, amb un significat de diària, en alguns casos, i en uns altres, de setmanal.

Així, l'Apartat Primer 4.B) indica que “La durada màxima de la jornada general de treball en l'Administració General de l'Estat serà de trenta-set hores i mitja setmanals (…)”.

No obstant això, en la mateixa resolució, en l'apartat quart, referit a la “Jornada reduïda per interès particular”, la reducció de jornada és diària, sense que es pugui produir l'acumulació setmanal del període al fet que es tingui dret.

Igualment les “mesures addicionals de flexibilitat horària”, establertes en l'apartat segon.4, s'apliquen diàriament”.

Per tot el que antecedeix es conclou que, la reducció de jornada del permís de guarda legal per a la cura de fill menor de 12 anys pot aconseguir fins a un mitjà de la jornada de treball, entenent el terme “jornada de treball” com a jornada diària i no com a jornada setmanal, per la qual cosa no podran acumular-se diferents períodes de reducció ni gaudir-se en dies complets.

Tot l'anterior s'indica sense perjudici de recordar que, d'acord amb el règim de competències d'aquest centre directiu, les respostes a consultes que emet aquesta direcció general posseeixen caràcter merament informatiu i, en conseqüència, no tenen caràcter de criteri vinculant, ni originen drets ni expectatives de dret, ni impliquen cap vinculació amb el tipus de procediments a què es refereixin. A més, en mancar de caràcter preceptiu o vinculant, els òrgans destinataris d'aquestes respostes podran, si escau, adoptar finalment una decisió que no es correspongui amb el parer contingut en aquestes.

Les respostes a consultes contingudes en aquest butlletí atenen de les qüestions plantejades a la llum de la normativa vigent en el moment de la seva emissió, de manera que aquestes respostes poden veure's afectades per modificacions legislatives posteriors o resolucions judicials.