En la present consulta es planteja la possibilitat de prolongar en servei actiu al personal funcionari interí.

L'article 10 del text refós de la Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat públic (TRLEBEP), aprovat per Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre, precepte dedicat als funcionaris interins, disposa que són funcionaris interins aquells que per raons expressament justificades de necessitat i urgència, són nomenats com a tals per a l'acompliment de funcions pròpies de funcionaris de carrera, quan es doni alguna de les circumstàncies que s'indiquen en aquest article.

Quant al règim aplicable als mateixos, l'apartat 5 del citat article 10 disposa que "als funcionaris interins els serà aplicable, quan sigui adequat a la naturalesa de la seva condició, el règim general dels funcionaris de carrera".

Per tant, l'aplicació de la regulació establerta per als funcionaris de carrera serà aplicable als funcionaris interins quan sigui adequat “a la naturalesa de la seva condició temporal i al caràcter extraordinari i urgent del seu nomenament,” la qual cosa exigeix plantejar-se quina és la naturalesa i quines són les notes que la caracteritzen.

Si bé es tracta d'una relació regida pel Dret administratiu, la qual cosa realment caracteritza a aquesta classe de personal enfront del funcionari de carrera és la temporalitat de la relació que s'estableix amb l'Administració Pública, a diferència de la del funcionari de carrera, que és de “caràcter permanent”.

Per tant, en primer terme, el caràcter temporal i no permanent de la relació que ostenta el funcionari interí és un element essencial a l'hora de dilucidar quines normes i, sobretot, amb quin abast, han de ser aplicades a aquesta classe de personal quan el precepte en qüestió no determini qui és el destinatari o destinataris d'aquest.

És convenient recordar aquí el que es preveu en la Directiva 1999/70/CE del Consell, de 28 de juny de 1999, relativa a l'Acord marc de la CES, la UNICE i el CEEP sobre el treball de durada determinada; en concret, la Clàusula Quarta de la Directiva referida al ‘Principi de no discriminació’ que assenyala el següent:

“1. Pel que fa a les condicions de treball, no podrà tractar-se als treballadors amb un contracte de durada determinada d'una manera menys favorable que als treballadors fixos comparables pel mer fet de tenir un contracte de durada determinada, tret que es justifiqui un tracte diferent per raons objectives.

2. Quan resulti adequat, s'aplicarà el principi de pro rata temporis. (…)”

Es poden fer dues consideracions a la llum de la jurisprudència del TJUE sobre l'aplicació d'aquesta Directiva.

D'una banda, en els propis termes de la Directiva, s'entén que no podrà tractar-se als treballadors amb un contracte de durada determinada d'una manera menys favorable que als treballadors fixos comparables pel mer fet de tenir un contracte de durada determinada, tret que es justifiqui un tracte diferent per raons objectives.

Per una altra, el que es preveu en la mateixa sobre el treball de durada determinada, és aplicable tant al personal funcionari de carrera com al personal funcionari interí.

I això sense perjudici que la doctrina establerta pel TJUE tendeix al fet que concorrin les normes reguladores del personal de caràcter fix i del temporal, permetent, no obstant això, que existeixin diferències quan les mateixes estiguin justificades, però sense que serveixi de base per a tal diferenciació exclusivament l'element temporal.

Partint d'aquests extrems, i entrant ja a analitzar la jubilació, aquesta es troba regulada en l'article 67 del TRLEBEP. Aquest article, sota el rètol de “Jubilació”, preveu les diferents classes de jubilació fent referència als “funcionaris”, de manera genèrica i sense cap especificació, com sí que ocorre, per exemple, amb les situacions administratives en les quals clarament el legislador estableix que la seva aplicació correspon únicament als “funcionaris de carrera”.

D'altra banda, no sols resulta lògic el que els funcionaris interins, com qualsevol altra classe de personal tinguin el dret a la jubilació (dret així contemplat per a tots els empleats públics en l'article 14 del TRLEBEP), sinó que, a més, l'article 63 preveu la jubilació com una de les causes de cessament del funcionari interí.

En aquest sentit, i tret que hi hagués una previsió específica, s'entén que resulten d'aplicació al funcionari interí, amb caràcter general, les previsions contingudes en l'article 67 del TRLEBEP sobre jubilació de funcionaris.

No obstant això, cal destacar que l'article 67, apartat 3, realment ve a regular, precisament, una excepció a la jubilació forçosa per raó d'edat, i és l'anomenada prolongació o “permanència en el servei actiu” com expressament indica el precepte.

Així, l'apartat 3 d'aquest article, estableix que “en els termes de les lleis de Funció Pública que es dictin en desenvolupament d'aquest Estatut, es podrà sol·licitar la prolongació de la permanència en el servei actiu com a màxim fins que es compleixin setanta anys d'edat”.

Si bé, com s'assenyala, els altres apartats dedicats a regular les diferents classes de jubilació resultarien aplicables als funcionaris interins, sorgeix el dubte de si aquesta previsió, la de la permanència en el servei actiu, és pròpia dels funcionaris de carrera o si, per contra, pot resultar també aplicable als funcionaris interins.

Referent a això sembla que és necessari partionar en tot cas la prolongació o permanència en servei actiu del règim de situacions administratives pròpiament dit.

Abona aquesta idea la pròpia regulació vigent perquè, enfront de l'article 33 de la Llei 30/1984, de 2 d'agost, en la qual la prolongació es configurava com un autèntic dret del funcionari, l'article 67.3 del TRLEBEP, que ha vingut a substituir a aquell, regula la prolongació en el servei actiu com «(…) un dret subjectiu condicionat al fet que les necessitats organitzatives de l'Administració facin possible el seu exercici; però recau sobre aquesta Administració la càrrega de justificar aquestes necessitats organitzatives que han de determinar la concessió o denegació de la prolongació. L'obligació de l'Administració de motivar en tot cas, tant si és favorable com si no, la decisió sobre la prolongació de permanència en servei actiu sol·licitada pel funcionari en funció d'unes necessitats de l'organització, implica que les necessitats que se citin com a fonament de la decisió que s'adopti siguin ajustades a la realitat i que es provi la seva existència (…)». (per totes, STS, Sala del Contenciós, 6 de febrer de 2017).

És a dir, si bé l'Administració ha de motivar necessàriament la concessió o denegació de la prolongació en el servei actiu, la mateixa no es configura ja com un dret inherent al càrrec, com s'havia vingut entenent, i del qual es podia deduir que, per tal caràcter, només era predicable dels qui ostenten una relació de caràcter permanent, és a dir, els funcionaris de carrera –que són els únics que ostenten el dret al càrrec- sinó que es tracta més aviat d'un dret que queda vinculat a les necessitats organitzatives de l'Administració Pública.

Per tant, si s'entén que la prolongació en el servei actiu, a la llum del TRLEBEP, ja no és un element propi del dret al càrrec, tampoc és sostenible que sigui un dret predicable en exclusiva del personal funcionari de carrera.

D'altra banda, en la regulació vigent en l'Administració General de l'Estat, la pròpia Resolució de 31 de desembre de 1996, de la Secretaria d'Estat per a l'Administració Pública, per la qual es dicten normes complementàries de procediment per a l'aplicació de la prolongació de la permanència en el servei actiu als funcionaris públics en l'àmbit de l'Administració General de l'Estat, encara vigent, disposa que la mateixa resulta d'aplicació al personal contingut en l'article 1.1 de la Llei 30/1984, en el qual s'inclou al “personal al servei de l'Administració General de l'Estat”. Encara que no s'especifica en aquest precepte les diferents classes de personal, en cap cas s'estableix una excepció del personal funcionari interí.

En paral·lel, cal recordar que, segons ha establert el Tribunal Suprem, la pròrroga de la jubilació no es tracta d'un dret estatutari sense més, sinó un dret que en tot cas està condicionat al fet que “les necessitats organitzatives de l'Administració permetin el seu exercici, s'entén que el dret a la permanència o prolongació en el servei actiu també pot ser reconeguda, en el seu cas, al personal funcionari interí”.

Per això, a la llum de la regulació vigent en l'Administració General de l'Estat, i de la doctrina establerta pel TJUE en l'aplicació de la Directiva 1999/70/UE exposada més amunt, i atesa de la naturalesa que posseeix en l'actualitat la permanència o prolongació en el servei actiu, el reconeixement de la permanència o prolongació en el servei actiu al personal funcionari interí no pot fer-se amb la mateixa extensió que al personal funcionari de carrera; ja que aquí sí que existeix una diferència que condiciona la resolució que a aquest efecte es pugui dictar, i no és una altra que el propi caràcter temporal de la relació interina.

En aquest sentit, la Resolució que pogués adoptar aquest òrgan, si finalment s'optés per reconèixer el dret a la permanència en el servei actiu al funcionari interí, haurà de modular aquest reconeixement en el sentit que el cessament es podrà produir, amb anterioritat a aconseguir l'edat màxima de setanta anys, sempre que concorrin qualsevol de les circumstàncies legalment previstes en l'article 63 del TRLEBEP o qualsevol altra norma que en aquest sentit inclogui una previsió sobre aquest tema, en virtut de les quals es produeix el cessament en la condició de funcionari interí.

Tot l'anterior s'indica sense perjudici de recordar que, d'acord amb el règim de competències d'aquest centre directiu, les respostes a consultes que emet aquesta direcció general posseeixen caràcter merament informatiu i, en conseqüència, no tenen caràcter de criteri vinculant, ni originen drets ni expectatives de dret, ni impliquen cap vinculació amb el tipus de procediments a què es refereixin. A més, en mancar de caràcter preceptiu o vinculant, els òrgans destinataris d'aquestes respostes podran, si escau, adoptar finalment una decisió que no es correspongui amb el parer contingut en aquestes.

Les respostes a consultes contingudes en aquest butlletí atenen de les qüestions plantejades a la llum de la normativa vigent en el moment de la seva emissió, de manera que aquestes respostes poden veure's afectades per modificacions legislatives posteriors o resolucions judicials.