La consulta versa sobre el règim aplicable en matèria disciplinària al personal laboral anés de conveni, especialment en el referit a la tipificació de faltes greus i lleus.

Amb caràcter general, el règim jurídic aplicable al personal laboral al servei de les administracions públiques té caràcter bifront, format tant pel text refós de la Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat públic, Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre (TRLEBEP) com pel text refós de la Llei de l'Estatut dels treballadors, Reial decret legislatiu 2/2015, de 23 d'octubre (TRET).

L'article 7 del TRLEBEP assenyala que “El personal laboral al servei de les Administracions públiques es regeix, a més de per la legislació laboral i per les altres normes convencionalment aplicables, pels preceptes d'aquest Estatut que així el disposin”.

Així mateix, l'article 3.1, lletres b) i c) del TRET estableix que són fonts de la relació laboral, immediatament després de la normativa estatal, els convenis col·lectius i la voluntat de les parts, però, respecte d'aquesta última, es cuida de puntualitzar la citada lletra c) que en cap cas podran pactar-se amb caràcter individual condicions menys favorables que les establertes en les normes estatals i també en les convencionals. Finalment es refereix als usos i costums locals i professionals.

Aquest conjunt normatiu ha provocat a vegades una difícil integració. Sent de destacar sobre aquest tema la sentència del Tribunal Suprem de data 23 de maig de 2013 que resol recurs de cassació núm. 2178/2012, i que assenyala que:

"... Després de l'entrada en vigor de l'EBEP, mitjançant Llei 7/2007, el personal laboral al servei de les Administracions Públiques es regeix pel que en ell resulti, així com per la legislació laboral que sigui aplicable conformement a les disposicions de l'EBEP. Així s'estipula en l'art. 7, referit a la "normativa aplicable al personal laboral" (…) Es tracta, doncs, d'una tècnica d'exclusió detallada, de manera que la norma de la legislació laboral queda exclosa quan així s'estableixi en el propi EBEP per a donar cabuda a la seva norma específica; tot això, deixant fora de perill el paper de la negociació col·lectiva en les matèries en les quals càpiga la disponibilitat (com vam posar en relleu en les STS de 7 de desembre -rcud. 4318/2009 i rcud. 4415/2009- i 9 de desembre de 2010 -rcud. 4178/2009-, en relació als permisos per assumptes particulars en què concorria regulació específica en el conveni col·lectiu aplicable)...".

El cas que ens ocupa es refereix al personal de l'Orquestra Nacional d'Espanya. Segons s'indica en l'escrit de consulta el personal laboral al servei inclou a persones incloses en l'IV Conveni col·lectiu únic per al personal laboral de l'Administració General de l'Estat, persones amb contracte d'alta direcció i persones contractades fora de conveni.

Tant el personal d'alta direcció com el personal fora de conveni estan expressament exclosos de l'àmbit d'aplicació de l'IV Conveni col·lectiu únic en lletres c) i f), respectivament, de l'article 2.

En el cas del personal contractat sota el règim d'alta direcció, regeix el que es preveu en el Reial decret 1382/1985, d'1 d'agost, pel qual es regula la relació laboral de caràcter especial del personal d'alta direcció. En concret, quant al règim aplicable en relació amb les faltes i sancions disciplinàries, el seu article 13 estableix que:

“L'alt directiu podrà ser sancionat en virtut d'incompliment de les obligacions derivades d'aquesta relació especial, en els termes que es pactin en el contracte. Les faltes i corresponents sancions seran revisables davant l'ordre jurisdiccional social. Tals mancades, qualsevol que sigui la seva naturalesa, prescriuran als dotze mesos des de la seva comissió, o des que l'empresari tingués coneixement d'elles”.

Havent de tenir en compte que el termini de prescripció de les sancions serà el determinat amb caràcter especial en el precepte citat i no el termini genèric regulat en l'article 60.2 del TRET, com ha tingut ocasió de manifestar el Tribunal Suprem (sentència de 22 d'octubre de 2003, recurs número 470/2003).

No obstant l'anterior, al personal d'alta direcció li serà igualment d'aplicació el règim jurídic relatiu a l'acomiadament disciplinari pels incompliments contractuals recollits en l'article 54 del TRET.

En similar sentit es refereix l'article 4.2 del Reial decret 451/2012, de 5 de març, pel qual es regula el règim retributiu dels màxims responsables i directius en el sector públic empresarial i altres entitats; quan, per al seu concret àmbit d'aplicació, determina el sistema de fonts aplicable als directius vinculats per contracte d'alta direcció en el sector públic empresarial.

Quant al personal fora de conveni, el seu concret règim jurídic aplicable en matèria disciplinària haurà de determinar-se, igual que per al personal d'alta direcció, al contracte de treball signat pel treballador. Això sense perjudici que en el propi contracte de treball es pot preveure en alguna de les seves clàusules l'aplicabilitat supletòria de determinat conveni col·lectiu per a determinades matèries. Més enllà de l'estipulat en el contracte de treball, en absència de conveni col·lectiu aplicable, li serà aplicable el que es preveu tant en el TRLEBEP com en el TRET en matèria disciplinària.

La potestat disciplinària prevista en el TRLEBEP es contempla en el seu Títol VII. L'article 93.1 estableix que “els funcionaris públics i el personal laboral queden subjectes al règim disciplinari establert en el present títol i en les normes que les lleis de Funció Pública dictin en desenvolupament d'aquest Estatut”.

D'entre els principis que regeixen la potestat disciplinària s'estableix, en l'article 94, el “principi de legalitat i tipicitat de les faltes i sancions, a través de la predeterminació normativa o, en el cas del personal laboral, dels convenis col·lectius”.

Això implica que, per al personal laboral, únicament per llei o norma convencional aplicable es podran establir amb caràcter general mancades i les seves respectives sancions.

Tal com es recorda en l'escrit de consulta, el TRLEBEP únicament tipifica de manera expressa les faltes molt greus, sent que les faltes greus i lleus hauran de ser establertes en norma legal o convencional que sigui aplicable. En el cas que ens ocupa, no havent-hi llei de desenvolupament del TRLEBEP que tipifiqui mancades greus i lleus en cas de no existir un conveni col·lectiu d'aplicació, excepte remissió expressa en el contracte de treball, únicament resta acudir a l'Estatut dels Treballadors.

L'única referència que es realitza en l'Estatut dels Treballadors a la tipificació de faltes disciplinàries, fora de l'enumeració d'incompliments contractuals que poden donar lloc a l'acomiadament disciplinari es realitza en l'article 58, que únicament efectua remissió a normes legals o convencionals que efectuïn la tipificació.

Per tant, excepte previsió expressa, tant directament com per via de remissió a l'IV Conveni col·lectiu únic, al personal d'alta direcció i al fora de conveni únicament els seran aplicable les disposicions disciplinàries recollides en el TRLEBEP i el TRET.

Tot l'anterior s'indica sense perjudici de recordar que, d'acord amb el règim de competències d'aquest centre directiu, les respostes a consultes que emet aquesta direcció general posseeixen caràcter merament informatiu i, en conseqüència, no tenen caràcter de criteri vinculant, ni originen drets ni expectatives de dret, ni impliquen cap vinculació amb el tipus de procediments a què es refereixin. A més, en mancar de caràcter preceptiu o vinculant, els òrgans destinataris d'aquestes respostes podran, si escau, adoptar finalment una decisió que no es correspongui amb el parer contingut en aquestes.

Les respostes a consultes contingudes en aquest butlletí atenen de les qüestions plantejades a la llum de la normativa vigent en el moment de la seva emissió, de manera que aquestes respostes poden veure's afectades per modificacions legislatives posteriors o resolucions judicials.