Descomptar dies de permís per assumptes particulars al no assistir al lloc de treball al·legant raons de força major
El descompte d'un dia per assumptes particulars davant la comissió d'una falta lleu, atès de l'III Conveni Col·lectiu de la Societat Estatal “Correus i Telègrafs, S. a.”, no està expressament contemplat. En el supòsit de concórrer incidències en els desplaçaments, deguts a situacions com les de nevades abundants vaga o altres supòsits de força major, el funcionari haurà de comunicar aquestes circumstàncies immediatament al responsable de la unitat corresponent i justificar la causa del retard posteriorment. Si s'estima convenient pel centre gestor, fora dels supòsits de força major, podrà ser aplicable la reducció proporcional d'havers o el règim disciplinari al qual anteriorment es feia referència, sense constar expressament en la legislació aplicable la possibilitat de sancionar la conducta descrita.
La qüestió plantejada versa sobre si és possible descomptar a un empleat públic, amb caràcter unilateral, un dia de permís per assumptes particulars al no assistir al seu lloc de treball per haver caigut una abundant nevada la tarda i nit del dia anterior en algunes províncies, en considerar que la mateixa suposa una causa de força major que impossibilita l'assistència al centre de treball en la data citada.
Així, en primer lloc, cal analitzar el marc jurídic d'aplicació. El Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat públic (d'ara endavant, TREBEP), disposa en l'apartat segon de la Disposició Final Quarta:
“Fins que es dictin les Lleis de Funció Pública i les normes reglamentàries de desenvolupament es mantindran en vigor en cada Administració Pública les normes vigents sobre ordenació, planificació i gestió de recursos humans en tant no s'oposin al que s'estableix en aquest Estatut”.
Per això continuen en vigor aquells preceptes anteriors al TREBEP que no s'oposin a aquest, com és l'article 77 del Decret 315/1964, de 7 de febrer, pel qual s'aprova la Llei Articulada de Funcionaris Civils de l'Estat, el qual disposa:
“1. Els funcionaris deuran residir en el terme municipal on radiqui l'oficina, dependència o lloc on prestin els seus serveis.
2. Per causes justificades, el Sotssecretari del Departament podrà autoritzar la residència en lloc diferent, sempre que això sigui compatible amb l'exacte compliment de les tasques pròpies del càrrec”.
Per tant, el Sotssecretari del Departament, ateses de les circumstàncies concurrents del cas concret, podrà autoritzar la residència d'un funcionari en terme municipal diferent a la residència on radiqui l'oficina o lloc de treball. La residència en municipi diferent al centre de treball no comportarà minvament en l'acompliment de les funcions ni alteració de l'horari de treball, sense perjudici dels supòsits de força major.
Per tant, l'autorització de residir en un municipi diferent a aquell en el qual es troba el centre de treball comporta l'estudi de les circumstàncies concurrents i que de les mateixes es desprengui, que no s'alterarà l'horari de treball ni comportarà minvament en les funcions, per la qual cosa, davant les absències del lloc de treball, ja siguin aquestes justificades o no, s'aplicaran les mateixes normes que si es residís en el municipi on es troba el centre de treball.
Obtinguda l'oportuna autorització, fet que s'entén compliment en els casos que suposen l'objecte de la consulta plantejada, sembla oportú assenyalar que els treballadors als quals es refereix la consulta prestaven serveis en la Societat Estatal “Correus i Telègrafs, S.A.”. Aquest personal, en virtut del que es disposa en el TREBEP, es regeix el règim específic que regeix al personal que presta els seus serveis en la Societat Estatal “Correus i Telègrafs, S.A.”.
L'article 5 del TREBEP regula al personal de la Societat Estatal Correus i Telègrafs:
“El personal funcionari de la Societat Estatal Correus i Telègrafs es regirà per les seves normes específiques i supletòriament pel que es disposa en aquest Estatut.
El seu personal laboral es regirà per la legislació laboral i altres normes convencionalment aplicables.”
L'article 58 de la Llei 14/2000 aprova la Creació de la Societat, posteriorment el RD/RD 370/2004, de 5 de març aprova l'Estatut del Personal d'aquesta Societat Estatal, no obstant això és la Resolució de 10 de juny de 2011, de la Direcció General de Treball, disposa la inscripció en el registre i publicació de l'III Conveni col·lectiu de la Societat Estatal «Correus i Telègrafs, S. a.», vigent en l'actualitat, la que expressament fa referència als drets i obligacions afectats en la consulta plantejada.
L'article 58 de l'III Conveni Col·lectiu al·ludit regula el referent als permisos retribuïts:
“El personal de l'empresa, prèvia justificació adequada, tindrà dret a sol·licitar permisos retribuïts pel temps i causes següents:
p) Sis dies de cada any natural, o part proporcional en contractes inferiors a un any, per assumptes particulars no inclosos en els punts anteriors; on les necessitats del servei el permetin, els dies d'assumptes particulars es podran unir a les vacances reglamentàries.”
L'article 83 disposa quines són les actuacions o omissions considerades com a faltes lleus:
“Seran considerades com faltes lleus les següents:
c) La falta de comunicació amb la deguda antelació de la inassistència al treball per causa justificada.”
Per part seva, l'article 86 estableix el règim de sancions corresponent:
“Les sancions que podran imposar-se en funció de la qualificació de les faltes seran les següents:
a) Per faltes lleus:
Amonestació per escrit.
Suspensió d'ocupació i sou fins a dos dies.
(…)No es podran imposar sancions que consisteixin en la reducció de les vacances o una altra minoració dels drets al descans del treballador, o multa d'haver-hi.”
Tenint en compte l'anterior, es pot afirmar que en haurà de tenir-se en compte el dret del personal de la Societat Estatal a gaudir de dies de permís per assumptes particulars, la consideració de la falta de comunicació amb la deguda antelació de la inassistència al treball per causa justificada com a falta lleu, la possibilitat en el seu cas de ser sancionat mitjançant amonestació per escrit o suspensió d'ocupació i sou fins a dos dies així com la impossibilitat que aquesta sanció afecti dels dies de vacances o de descans del treballador així com als seus havers.
Per això, segons el parer d'aquesta Direcció General, el descompte d'un dia per assumptes particulars davant la comissió d'una falta lleu, atesa de la legislació d'aplicació en primer terme, això és, el Conveni Col·lectiu de la Societat Estatal “Correus i Telègrafs, S. a.”, no és possible perquè no està expressament contemplat.
D'un altre costat i atès que resulta d'aplicació subsidiària i com que se sol·licita addicionalment informació de com es procedeix davant les circumstàncies descrites en altres Organismes Administratius, amb caràcter general, cal fer esment a l'apartat onzè de la Resolució de 28 de febrer de 2019, de la Secretaria d'Estat de Funció Pública, per la qual es dicten instruccions sobre jornada i horaris de treball del personal al servei de l'Administració General de l'Estat i els seus organismes públics., que disposa:
“11.2 Igualment, les absències, les faltes de puntualitat i de permanència del personal en el seu lloc de treball, qualsevol que sigui la seva causa, hauran de ser registrades pels empleats o empleades públics que incorrin en elles en el sistema de control horari que ha d'existir en cada centre.
Aquestes absències requeriran l'avís immediat a la persona responsable de la unitat corresponent i la seva ulterior justificació acreditativa. Aquesta justificació es traslladarà, de manera immediata, a l'òrgan competent en matèria de recursos humans. (…)
11.8 En cas d'incomplir-se l'obligació de presentació dels justificants d'absència prevists en aquest epígraf o del comunicat mèdic de baixa en els termes i terminis establerts en el règim de Seguretat Social aplicable, s'estarà al que es disposa en l'apartat 12.2 d'aquesta Resolució, relatiu a les absències injustificades, i en virtut del qual es procedirà a aplicar la corresponent deducció proporcional d'havers”.
No obstant això, l'últim apartat de la Resolució de Jornada i horari, hem d'entendre-ho d'acord a la Resolució de 4 de gener de 2010, de la Secretaria d'Estat i Hisenda i Pressupostos, per la qual es dicten instruccions en relació amb les nòmines dels funcionaris inclosos en l'àmbit d'aplicació de la Llei 30/1984, de 2 d'Agost, en els termes de la Disposició Final Quarta de la Llei 7/2007, de 12 d'abril, de l'Estatut Bàsic de l'Empleat públic i s'actualitzen per a l'any 2010 les quanties de les retribucions del personal a què es refereixin els corresponents articles de la Llei de Pressupostos Generals de l'Estat per a aquest exercici, l'apartat del qual A.2 disposa:
“La diferència, en còmput mensual, entre la jornada reglamentària de treball i l'efectivament realitzada pel funcionari donarà lloc, excepte justificació, a la corresponent deducció proporcional d'havers”.
No obstant això, quan correspongui, serà aplicable el règim de faltes i sancions disposat en el TREBEP, així com en el Reial decret 33/1986, de 10 de Gener, pel qual s'aprova el Reglament de Règim Disciplinari dels Funcionaris de l'Administració de l'Estat.
De tot el que antecedeix i d'acord al criteri d'aquest Centre Directiu, s'informa que, una vegada concedida l'autorització, enfront de les absències siguin aquestes justificades o no, s'actuarà d'acord al règim jurídic abans fixat.
Sense perjudici de les consideracions realitzades, cal assenyalar que, en el supòsit de concórrer incidències en els desplaçaments, deguts a situacions com les de nevades abundants vaga o altres supòsits de força major, el funcionari haurà de comunicar aquestes circumstàncies immediatament al responsable de la unitat corresponent i justificar la causa del retard posteriorment.
Fora d'aquests supòsits, si s'estima convenient pel centre gestor, podrà ser aplicable la reducció proporcional d'havers o el règim disciplinari al qual anteriorment es feia referència, sense constar expressament en la legislació aplicable la possibilitat de sancionar la conducta descrita de la manera que ha estat referit en la consulta plantejada.
Tot l'anterior s'indica sense perjudici de recordar que, d'acord amb el règim de competències d'aquest centre directiu, les respostes a consultes que emet aquesta direcció general posseeixen caràcter merament informatiu i, en conseqüència, no tenen caràcter de criteri vinculant, ni originen drets ni expectatives de dret, ni impliquen cap vinculació amb el tipus de procediments a què es refereixin. A més, en mancar de caràcter preceptiu o vinculant, els òrgans destinataris d'aquestes respostes podran, si escau, adoptar finalment una decisió que no es correspongui amb el parer contingut en aquestes.
Les respostes a consultes contingudes en aquest butlletí atenen de les qüestions plantejades a la llum de la normativa vigent en el moment de la seva emissió, de manera que aquestes respostes poden veure's afectades per modificacions legislatives posteriors o resolucions judicials.