Obligatorietat de colegiació de funcionaris públics
En l'àmbit de les Administracions Públiques i sota la condició de funcionari o una altra classe d'empleat públic només es podrà exercir una “professió col·legiada” sense estar col·legiat quan una norma amb rang de llei dictada per l'Estat així el permeti. No obstant l'anterior, ha de tenir-se en compte que no caldria exigir com a requisit general per a adquirir la condició de funcionari de carrera la pertinença a un col·legi professional, encara que es tracti d'un Cos amb funcions pròpies d'una professió col·legiada, havent d'atendre's en aquest últim cas, per a poder exigir aquesta colegiació, a les funcions pròpies del lloc de treball finalment ocupat pel funcionari.
La consulta planteja l'exigència de la colegiació obligatòria de determinats col·lectius professionals per a poder exercir la seva activitat, en concret, dels empleats públics que presten serveis per a o a través d'una Administració Pública. Així mateix, es consulta si la colegiació pogués ser un requisit necessari per a adquirir la condició de funcionari de carrera.
Amb caràcter previ, cal destacar que la regulació sobre professions regulades i col·legiades i, per tant, l'abast i interpretació d'aquestes normes, correspon al Ministeri d'Economia, Comerç i Empresa, a través de la Direcció General de Política Econòmica.
Quant a l'obligatorietat de la colegiació per als funcionaris, ha d'assenyalar-se que l'article 3.2 de la Llei 2/1974, de 13 de febrer, sobre Col·legis Professionals, disposa que: “Serà requisit indispensable per a l'exercici de les professions trobar-se incorporat al Col·legi Professional corresponent quan així l'estableixi una llei estatal”.
Segons el precepte transcrit, la regla general és que, quan així l'estableixi una llei estatal, per a l'exercici de les anomenades “professions col·legiades” serà requisit indispensable estar incorporat com a exercent en el col·legi professional corresponent.
No obstant això, per a l'àmbit de les Administracions Públiques, determinades normes estatals han establert excepcions a aquesta regla. Així, l'article 544.2 de la Llei orgànica 6/1985, d'1 de juliol, del Poder Judicial, que disposa que:
“La colegiació dels Advocats, Procuradors i Graduats Socials serà obligatòria per a actuar davant els Jutjats i Tribunals en els termes previstos en aquesta Llei i per la legislació general sobre col·legis professionals, tret que actuïn al servei de les Administracions públiques o entitats públiques per raó de dependència funcionarial o laboral”.
Una altra de les excepcions que s'ha establert pel legislador estatal és la regulada en l'article 42 de la Llei 39/2007, de 19 de novembre, de la carrera militar, que estableix:
“La capacitat professional específica dels membres de les Forces Armades per a exercir les competències corresponents a cada lloc orgànic es determinarà per les comeses del seu cos, per les facultats de la seva escala i especialitats i pel seu ús.
Aquesta capacitat habilita, conforme als títols militars, acadèmics i professionals que es posseeixin, als quals s'integren o adscriuen en cada cos i escala per a l'exercici de les seves competències i l'acompliment de les seves comeses en totes aquelles destinacions o llocs que puguin ocupar, sense que sigui necessari cap altre requisit de colegiació professional”.
En virtut del que antecedeix, s'entén que en l'àmbit de les Administracions Públiques i sota la condició de funcionari o una altra classe d'empleat públic només es podrà exercir una “professió col·legiada” sense estar col·legiat quan una norma amb rang de llei dictada per l'Estat així el permeti; en cas contrari, quan el legislador estatal no estableixi tal exempció, a la llum de la doctrina constitucional, l'exercici d'aquestes professions implicarà la necessitat d'estar incorporat com a exercent en el corresponent col·legi professional, sense que l'existència d'una relació funcionarial eximeixi del compliment d'aquest requisit.
No obstant això l'indicat, ha de tenir-se en compte que la inscripció o no en un col·legi professional no és un requisit necessari per a adquirir la condició de funcionari de carrera, havent de fer-se sobre aquest tema una sèrie de consideracions.
El text refós de la Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat públic, aprovat pel Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre (TRLEBEP), no fa cap esment ni exigeix com a requisit per a l'accés a la funció pública el de pertànyer a un determinat col·legi professional.
L'adquisició de la condició de funcionari de carrera es realitza mitjançant l'ingrés en un determinat Cos o Escala, després de la superació del corresponent procés selectiu i el compliment de la resta de requisits, requisits entre els quals, com s'ha assenyalat, la llei no inclou el de la pertinença a cap col·legi professional.
Als diferents Cossos i Escales se'ls sol atribuir l'exercici d'una sèrie de funcions.
En concret, existeixen determinats Cossos als quals, si bé se'ls atribueix l'exercici de funcions coincidents o pròpies d'una professió regulada o col·legiada, tal atribució no sol excloure la possibilitat que els funcionaris pertanyents als mateixos puguin desenvolupar altres funcions des de la seva pròpia condició en l'Administració Pública.
Així mateix, aquests Cossos poden desenvolupar funcions que, si bé estan vinculades a la titulació exigida per a l'ingrés, i posseeixen un fort lligam amb la corresponent professió col·legiada, no s'exigeix per a la seva realització estar incorporat al corresponent col·legi professional.
S'ha de recordar que, a més, no seria possible estendre aquest requisit, ja que l'accés a l'ocupació pública es configura com un dret fonamental per la Constitució Espanyola i, per tant, han de ser degudament justificades les restriccions que puguin establir-se per a l'accés de manera que, quan s'exigeixi un determinat títol oficial, aquest sigui necessari com a conseqüència que les capacitats professionals que el mateix atorga són imprescindibles per a poder desenvolupar les funcions atribuïdes a aquest Cos de funcionaris.
En aquest sentit, en el cas de funcionaris que tenen com a funció principal l'exercici de funcions coincidents o pròpies d'una professió col·legiada, és el relatiu a la “titulació” a la qual es fa referència en el TRLEBEP, entès com el títol que permet accedir a l'exercici de la corresponent professió i, per tant, a la colegiació en el corresponent col·legi professional (d'acord amb la doctrina constitucional esmentada); si bé no es pot confondre l'exigència del títol oficial corresponent amb l'exigència de trobar-se incorporat en la condició d'exercent en el corresponent col·legi professional.
Així, no caldria exigir com a requisit general per a adquirir la condició de funcionari de carrera la pertinença a un col·legi professional, encara que es tracti d'un Cos amb funcions pròpies d'una professió col·legiada, havent d'atendre's en aquest últim cas, per a poder exigir aquesta colegiació, a les funcions pròpies del lloc de treball finalment ocupat pel funcionari.
Tot l'anterior s'indica sense perjudici de recordar que, d'acord amb el règim de competències d'aquest centre directiu, les respostes a consultes que emet aquesta direcció general posseeixen caràcter merament informatiu i, en conseqüència, no tenen caràcter de criteri vinculant, ni originen drets ni expectatives de dret, ni impliquen cap vinculació amb el tipus de procediments a què es refereixin. A més, en mancar de caràcter preceptiu o vinculant, els òrgans destinataris d'aquestes respostes podran, si escau, adoptar finalment una decisió que no es correspongui amb el parer contingut en aquestes.
Les respostes a consultes contingudes en aquest butlletí atenen de les qüestions plantejades a la llum de la normativa vigent en el moment de la seva emissió, de manera que aquestes respostes poden veure's afectades per modificacions legislatives posteriors o resolucions judicials.