La qüestió plantejada versa sobre les condicions en les quals s'ha de gaudir el permís per naixement per a la mare biològica en cas que s'opti pel seu gaudi a temps parcial.

Així, en primer lloc, cal analitzar el marc jurídic d'aplicació. L'article 49 del Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat públic regula el permís per naixement per a la mare biològica establint diferents possibilitats de gaudi en els següents termes:

a) Permís per naixement per a la mare biològica: tindrà una durada de setze setmanes, de les quals les sis setmanes immediates posteriors al part seran en tot cas de descans obligatori i ininterrompudes. Aquest permís s'ampliarà en dues setmanes més en el supòsit de discapacitat del fill o filla i, per cada fill o filla a partir del segon en els supòsits de part múltiple, una per a cadascun dels progenitors.

No obstant això, en cas de defunció de la mare, l'altre progenitor podrà fer ús de la totalitat o, en el seu cas, de la part que resti de permís.

En el cas que tots dos progenitors treballin i transcorregudes les sis primeres setmanes de descans obligatori, el període de gaudi d'aquest permís podrà dur-se a terme a voluntat d'aquells, de manera interrompuda i exercitar-se des de la finalització del descans obligatori posterior al part fins que el fill o la filla compleixi dotze mesos. En el cas del gaudi interromput es requerirà, per a cada període de gaudi, un preavís d'almenys 15 dies i es realitzarà per setmanes completes.

Aquest permís podrà gaudir-se a jornada completa o a temps parcial, quan les necessitats del servei el permetin, i en els termes que reglamentàriament es determinin, conforme a les regles establertes en el present article.

En els casos de part prematur i en aquells en què, per qualsevol altra causa, el nounat hagi de romandre hospitalitzat a continuació del part, aquest permís s'ampliarà en tants dies com el nounat es trobi hospitalitzat, amb un màxim de tretze setmanes addicionals.

En el supòsit de defunció del fill o filla, el període de durada del permís no es veurà reduït, tret que, una vegada finalitzades les sis setmanes de descans obligatori, se sol·liciti la reincorporació al lloc de treball.

Durant el gaudi d'aquest permís, una vegada finalitzat el període de descans obligatori, es podrà participar en els cursos de formació que convoqui l'Administració.

A l'efecte del que es disposa en aquest apartat, el terme de mare biològica inclou també a les persones trans gestants.

D'aquesta manera, el tercer paràgraf de l'apartat a) de l'article 49 del TREBEP, preveu que el permís per naixement podrà gaudir-se a jornada completa o a temps parcial, quan les necessitats del servei el permetin, i en els termes que reglamentàriament es determinin.

Així, la regulació reglamentària la trobem en el Reial decret 180/2004, de 30 de gener, pel qual s'adopten mesures per a la conciliació de la vida laboral i familiar en relació amb el gaudi a temps parcial dels permisos inclosos en l'article 30.3 de la Llei 30/1984, de 2 d'agost, de Mesures per a la Reforma de la Funció Pública, d'aplicació per mor de la disposició final quarta del TREBEP, en el que no contradigui el que es disposa en aquest text.

Tenint en compte l'anterior, la qüestió plantejada se centra en com s'ha de gaudir el permís per part en la seva modalitat a temps parcial. Per a això, hem d'acudir al que es disposa en el Reial decret 180/2004. S'analitzen així les qüestions plantejades:

1. Setmanes en les quals es pot gaudir del permís a temps parcial.

El nombre de setmanes que es pot treballar a temps parcial durant el gaudi del permís per maternitat seria de deu quan les necessitats del servei el permetin, atès que les sis primeres setmanes immediates posteriors al part són de descans obligatori per a la mare, per la qual cosa s'entén que en aquest cas no pot realitzar-se cap activitat ni total ni parcialment, aspecte que confirma l'article 3 del Reial decret 180/2004, que disposa:

“El gaudi a temps parcial dels permisos inclosos en l'apartat 3 de l'article 30 de la Llei 30/1984, de 2 d'agost, s'ajustarà a les següents regles:

a. Aquest dret podrà ser exercit tant per la mare com pel pare, i en qualsevol dels supòsits de gaudi simultani o successiu del període de descans.

En el supòsit de part, la mare no podrà fer ús d'aquesta modalitat del permís durant les sis setmanes immediates posteriors al part, que seran de descans obligatori.”

2. Durada del permís en cas de gaudi a temps parcial.

Respecte al càlcul de la durada total del permís, es prolongaria el període de 10 setmanes en proporció a la jornada proposada. En aquest sentit, l'article 3.b) del Reial decret 180/2004 assenyala:

“El període durant el qual es gaudeixi del permís s'ampliarà proporcionalment en funció de la jornada de treball que es realitzi, sense que, en cap cas, es pugui superar la durada establerta per als citats permisos.”

3. Limitacions en el gaudi del permís.

L'article 3 c) i d) del Reial decret 180/2004 estableix específicament dues limitacions en el gaudi del permís per naixement en la seva modalitat parcial:

c) “El gaudi del permís en aquesta modalitat serà ininterromput. Una vegada acordat, només podrà modificar-se el règim pactat mitjançant nou acord entre l'òrgan competent per a la concessió de permisos i el funcionari afectat, a iniciativa d'aquest i a causa de causes relacionades amb la seva salut o la del menor.

d) Durant el període del gaudi del permís a temps parcial, el funcionari no podrà realitzar serveis extraordinaris fora de la jornada que hagi de complir en aquesta modalitat."

Igual que es prohibeix que el funcionari que gaudi d'aquest permís, realitzi serveis extraordinaris fora de la jornada que hagi de complir a temps parcial, també s'estableix la incompatibilitat de mateix i altres permisos que poguessin sol·licitar-se simultàniament com el de lactància, el de disminució de la jornada per guarda legal o l'excedència per cura de fills i altres familiars depenents tal com assenyala l'article 4 d'esmentat Reial decret i ha confirmat la jurisprudència en diversos pronunciaments com a sentència del TSJ de Catalunya de 20 de maig de 2004; STSJ de Catalunya de 7 de novembre de 2004; o la sentència del TSJ de Madrid de 27 de setembre de 2004.

Tot l'anterior s'indica sense perjudici de recordar que, d'acord amb el règim de competències d'aquest centre directiu, les respostes a consultes que emet aquesta direcció general posseeixen caràcter merament informatiu i, en conseqüència, no tenen caràcter de criteri vinculant, ni originen drets ni expectatives de dret, ni impliquen cap vinculació amb el tipus de procediments a què es refereixin. A més, en mancar de caràcter preceptiu o vinculant, els òrgans destinataris d'aquestes respostes podran, si escau, adoptar finalment una decisió que no es correspongui amb el parer contingut en aquestes.

Les respostes a consultes contingudes en aquest butlletí atenen de les qüestions plantejades a la llum de la normativa vigent en el moment de la seva emissió, de manera que aquestes respostes poden veure's afectades per modificacions legislatives posteriors o resolucions judicials.