La consulta planteja l'anàlisi interpretativa de quines situacions queden enquadrades dins del permís per deure inexcusable de l'article 48.j) del text refós de la Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat públic, aprovat pel Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre, (d'ara en avant, TRLEBEP).

En concret, en l'àmbit [de l'Organisme Públic XXX] es denega, de manera sistemàtica, el permís per deure inexcusable de caràcter públic d'aquells empleats [de l'Organisme Públic XXX] amb fills malalts que hagen de rebre cures en el seu domicili, i això, fins i tot malgrat comptar amb informe mèdic que justifique eixa circumstància. En estos casos, l'única eixida que tenen els progenitors és disposar de dies d'assumptes propis o vacances, o si aquests ja es van consumir, patir un descompte en nòmina per absentar-se del treball.

L'article 48.j) del TRLEBEP, regula el permís per deure inexcusable en els següents termes:

“Els funcionaris públics tindran els següents permisos: […]

j) Per temps indispensable per al compliment d'un deure inexcusable de caràcter públic o personal i per deures relacionats amb la conciliació de la vida familiar i laboral”.

El “deure inexcusable”, configurat com un concepte jurídic indeterminat, s'ha vingut definint, com contempla el Manual de Procediments de Gestió de Recursos Humans, publicat per Resolució de 14 de desembre de 1992 de la Secretaria d'Estat per a l'Administració Pública, com aquella obligació que incumbeix d'una persona l'incompliment de la qual li genera una responsabilitat d'índole civil, penal o administrativa; definició que ha sigut acceptada pels Tribunals de Justícia (entre altres, Sentència 109/1998 de la Sala del Contenciós del Tribunal Superior de Justícia de Múrcia).

El permís per deure inexcusable, es caracteritza per dues notes: el seu caràcter residual i la seua duració.

S'entén que és un permís residual, en el sentit que s'aplica només quan no existisquen altres permisos que emparen la situació que es pretén protegir a través d'aquest.

I respecte a la seua duració, com assenyala la norma, és un permís que s'atorga per el “temps indispensable”, la qual cosa comporta que, enfront d'altres permisos que s'atorguen per un termini predeterminat, este es concedeix només pel temps mínim però necessari per a atendre l'obligació o el deure que el mateix empara.

Donat el caràcter residual del permís, el deure de caràcter personal o relacionat amb la conciliació de la vida familiar i laboral es caracteritzaria fonamentalment per ser aquella situació que no pot emparar-se per cap dels permisos i excedències dels quals puguen gaudir els funcionaris la concessió dels quals, condicionada a les necessitats del servei, serà autoritzada o denegada de forma motivada pel superior jeràrquic.

En aquells supòsits –la majoria-, en els quals no s'ha establit expressament per una norma legal o pactada el caràcter de “inexcusable” de l'obligació o deure que es vol complir a l'empara d'aquest permís, i donat el seu caràcter de concepte jurídic indeterminat que impedeix, per la seua pròpia naturalesa, establir un numerus clausus de supòsits, caldrà, d'acord amb les notes apuntades, analitzar els elements de fet que concorren en cada cas per a determinar si escau o no l'atorgament d'aquest permís, tenint en compte sempre el caràcter restrictiu que l'ordenament atorga a este permís.

En este sentit, el permís, amb caràcter general, ha de circumscriure's a situacions puntuals, que no es prolonguen en el temps, i que no siguen reiterades, ja que, en cas contrari, pareixeria convenient l'aplicació d'altres mesures de conciliació o flexibilització de la jornada de treball, contemplades, essencialment, en la vigent Resolució de 28 de febrer de 2019, de la Secretaria d'Estat de Funció Pública, per la qual es dicten instruccions sobre jornada i horaris de treball del personal al servei de l'Administració General de l'Estat i els seus organismes públics (d'ara en avant, Resolució de jornada i horaris).

Per tant, els extrems indicats han de servir de guia perquè la corresponent Unitat de Personal resolga sobre aquest tema, ateses de les circumstàncies concurrents en cada cas concret. Per a autoritzar aquest permís cada Unitat de Personal exigirà la documentació que considere necessària, ateses de les circumstàncies concurrents del cas concret, per a acreditar el supòsit de fet que dóna lloc a deure inexcusable.

Finalment convé recordar, a causa del caràcter residual del permís per deure inexcusable, altres permisos i mesures previstos en la normativa de funció pública a gaudir amb caràcter preferent, com són el permís per malaltia greu d'un familiar contemplat en l'article 48.a) del TRLEBEP i les mesures de flexibilitat horària compreses en la Resolució de jornada i horaris, així com la possibilitat de considerar determinades absències com justificades amb caràcter recuperable, d'acord al que es poguera haver regulat en matèria de jornada i horaris.

Tot l'anterior s'indica sense perjudici de recordar que, d'acord amb el règim de competències d'este centre directiu, les respostes a consultes que emet esta direcció general posseïxen caràcter merament informatiu i, en conseqüència, no tenen caràcter de criteri vinculant, ni originen drets ni expectatives de dret, ni impliquen cap vinculació amb el tipus de procediments a què es referisquen. A més, en mancar de caràcter preceptiu o vinculant, els òrgans destinataris d'aquestes respostes podran, si escau, adoptar finalment una decisió que no es corresponga amb el parer contingut en aquestes.

Les respostes a consultes contingudes en este butlletí atenen de les qüestions plantejades a la llum de la normativa vigent en el moment de la seua emissió, de manera que aquestes respostes poden veure's afectades per modificacions legislatives posteriors o resolucions judicials.