Impossibilitat que un preparador d'oposicions puga formar part d'un òrgan de selecció.
Per al supòsit que es planteja, - inici de la preparació d'aspirants per a proves selectives amb posterioritat a la convocatòria-, sense embuts, no estaria dins de la prohibició establida pel Reglament en el seu article 13.2, sinó que s'enquadraria, com s'assenyala en la consulta, dins dels supòsits de l'abstenció i recusació, per aquest motiu no calga en este cas determinar si la previsió continguda en aquest precepte resulta d'aplicació sol als òrgans de selecció de personal funcionari, o si també, per extensió, s'aplica als òrgans de selecció de personal laboral. I això, perquè, en tot cas, les causes d'abstenció i recusació, que són el supòsit que ací procedeix abordar, són aplicables a tots els òrgans de selecció, sense excepció.
La consulta versa sobre la impossibilitat que un preparador d'oposicions puga formar part d'un òrgan de selecció; en concret, inici de la preparació d'aspirants per a proves selectives amb posterioritat a la convocatòria.
La funció pública és un element vertebrador del nostre model d'Estat, i consegüentment, l'accés a la mateixa es contempla en la Constitució Espanyola, a través del seu article 23.2, com un dret fonamental, a fi de garantir la igualtat d'oportunitats i no discriminació, de manera que només es tinga en compte el mèrit i capacitat dels aspirants, com així disposa l'article 103 d'aquella.
El mèrit i la capacitat, al seu torn, exigeixen que durant totes i cadascuna de les fases que comprenen el procés de selecció es garantisca tant la professionalitat dels qui s'encarreguen de la selecció, com l'objectivitat i imparcialitat de tots i cadascun d'ells.
Així el confirma el desenvolupament legal d'estes previsions constitucionals contingut, en primer lloc, en el text refós de la Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat públic, aprovat pel Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre, i en concret, en el seu Capítol I, Títol IV (articles 55 a 62), d'ara en avant TRLEBEP.
Com indica l'article 55, les Administracions Públiques han de seleccionar al seu personal, tant funcionari com laboral, a través de procediments en els quals a més de garantir els principis constitucionals d'igualtat, mèrit i capacitat es garantisquen, entre altres, “la imparcialitat i professionalitat dels membres dels òrgans de selecció”, previsió esta última que es reitera en l'article 60, que preveu que “els òrgans de selecció seran col·legiats i la seua composició haurà d'ajustar-se als principis d'imparcialitat i professionalitat dels seus membres (…)”.
En el mateix sentit l'article 112.1 e) del Reial decret llei 6/2023, de 19 de desembre, pel qual s'aproven mesures urgents per a l'execució del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència en matèria de servei públic de justícia, funció pública, règim local i mecenatge.
Per part seua, per a l'àmbit de l'Administració General de l'Estat, la concreció d'estos mandats es troba en el Reglament General d'Ingrés i Provisió de Llocs de treball, aprovat pel Reial decret 364/1995, de 10 de març, en el qual s'inclouen diverses regles sobre els òrgans de selecció, òrgans en tot cas de caràcter col·legiat conformats únicament per personal funcionari de l'Administració Pública (vigent en l'actualitat de conformitat amb la Disposició final quarta del TRLEBEP).
En concret, i respecte a la imparcialitat dels membres de l'òrgan de selecció, l'article 13, apartat 2, disposa que: “No podran formar part dels òrgans de selecció aquells funcionaris que hagueren fet tasques de preparació d'aspirants a proves selectives en els cinc anys anteriors a la publicació de la corresponent convocatòria”.
Així mateix, l'apartat 4 d'aquest article preveu que: “Els membres dels òrgans de selecció hauran d'abstindre's quan concórreguen les circumstàncies previstes en l'article 28 de la Llei de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú [hui, Llei 40/2015, d'1 d'octubre]. Els aspirants podran recusar-los quan concórrega alguna d'aquestes circumstàncies”.
Per tant, dos són les previsions per a garantir la imparcialitat dels membres dels òrgans de selecció que inclou el Reglament: d'una banda, una prohibició, i per una altra, l'extensió del règim d'abstenció i recusació a tots i cadascun dels membres de l'òrgan de selecció.
Quant a l'aplicació de la previsió continguda en l'apartat 2 de l'article 13, és necessari destacar que es tracta, com s'assenyalava, d'una “prohibició” i en este sentit, s'entén que la mateixa ha de ser aplicada en els seus propis termes, sense dur a terme interpretacions que, en tot cas, puga suposar una modificació d'esta, de manera que s'amplie o restringisca, en el seu cas, la previsió que la mateixa conté.
En este cas concret, la prohibició té un límit temporal, “cinc anys anteriors a la publicació de la corresponent convocatòria”, per tant, podria dir-se que els supòsits que no estiguen dins d'este marc temporal no estarien afectats per la prohibició.
No obstant això, el que no s'estiga en l'àmbit de la prohibició no suposa que no resulten d'aplicació la resta de prevencions establides per a garantir la imparcialitat dels òrgans de selecció, com són les causes d'abstenció; causes contemplades en l'apartat 2, de l'article 23 de la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, en els següents termes:
“2. Són motius d'abstenció els següents:
a) Tindre interés personal en l'assumpte de què es tracte o en un altre en la resolució del qual poguera influir la d'aquell; ser administrador de societat o entitat interessada, o tindre qüestió litigiosa pendent amb algun interessat.
b) Tindre un vincle matrimonial o situació de fet assimilable i el parentiu de consanguinitat dins del quart grau o d'afinitat dins del segon, amb qualsevol dels interessats, amb els administradors d'entitats o societats interessades i també amb els assessors, representants legals o mandataris que intervenguen en el procediment, així com compartir despatx professional o estar associat amb aquests per a l'assessorament, la representació o el mandat.
c) Tindre amistat íntima o enemistat manifesta amb alguna de les persones esmentades en l'apartat anterior.
d) Haver intervenut com a perit o com a testimoni en el procediment de què es tracte.
e) Tindre relació de servei amb persona natural o jurídica interessada directament en l'assumpte, o haver-li prestat en els dos últims anys serveis professionals de qualsevol tipus i en qualsevol circumstància o lloc”.
De les causes transcrites, són diverses en les quals pot incórrer un membre de l'òrgan de selecció que realitze activitats o tasques destinades a la preparació d'aspirants a la participació en processos selectius, i sempre que no estiga ja afectat per la prohibició abans indicada. Així, “tindre interés personal en l'assumpte de què es tracte o en un altre en la resolució del qual poguera influir la d'aquell” (article 23.2.a); “tindre amistat íntima o enemistat manifesta amb alguna de les persones esmentades en l'apartat anterior” (article 23.2.c); o “tindre relació de servei amb persona natural o jurídica interessada directament en l'assumpte, o haver-li prestat en els dos últims anys serveis professionals de qualsevol tipus i en qualsevol circumstància o lloc” (article 23.2.e), i finalment, per obvi, “tindre un vincle matrimonial o situació de fet assimilable i el parentiu de consanguinitat dins del quart grau o d'afinitat dins del segon, amb qualsevol dels interessats, (…)” (artículo23.2.b).
A més, l'article 53.5 del citat text, regulador dels principis ètics aplicables als funcionaris i altres empleats públics, disposa que “s'abstindran en aquells assumptes en els quals tinguen un interés personal, així com de tota activitat privada o interés que puga suposar un risc de plantejar conflictes d'interessos amb el seu lloc públic”.
D'altra banda, tinga's en compte que la prohibició abans examinada, que suposa la impossibilitat de formar part d'òrgans de selecció als qui hagen fet tasques de preparació d'aspirants a la participació en processos selectius, s'estén fins a cinc anys abans de la convocatòria, és a dir, han hagut de transcórrer més de cinc anys des que va finalitzar tals tasques perquè el funcionari puga formar part d'un òrgan de selecció, i això, sense perjudici de poder incórrer, en el seu cas, en una causa d'abstenció.
L'establiment d'esta prohibició apunta al reforç que persegueix la norma per a garantir la irrenunciable objectivitat i imparcialitat que han de posseir tots els membres dels òrgans de selecció. D'esta manera, si bé les causes d'abstenció han de referir-se al procés concret i respecte de les persones que en ell participen, no és menys cert que la concurrència de la causa, en el cas dels processos selectius, ha d'examinar-se de manera que no es veja vulnerada la imparcialitat exigible en aquells; més encara, donada la transcendència que posseïx en l'Administració Pública la selecció de personal de caràcter permanent, com són els funcionaris de carrera.
En este sentit, i en bona lògica, la qual cosa suposa una prohibició que s'estén al període quinquennal anterior a la convocatòria -realitzar activitats o tasques destinades a la preparació d'aspirants a la participació en processos selectius- ha de ser, en tot cas, durant el temps subsegüent una causa d'abstenció, ja que en cas contrari mancaria de tota lògica admetre que no cal ser membre d'un òrgan de selecció si no han transcorregut cinc anys des de la realització de l'última activitat de preparació a aspirants, i que en canvi, sí que hi ha la possibilitat que algú que comença ama de casa o tasques de preparació amb posterioritat a tal moment, puga formar part d'un òrgan de selecció. No obstant això, el que un mateix suposat puga ser una prohibició i també una causa d'abstenció no suposa que tots dos instituts operen d'igual manera i amb la mateixa extensió.
D'altra banda, la norma no defineix que s'entén per tasques de preparació d'aspirants, si bé per mor de garantir la ja esmentada imparcialitat, s'entén que tota la preparació o formació ad hoc, és a dir, impartida de manera específica per a la participació en un procés selectiu, estaria inclosa dins d'este terme.
Així mateix, el supòsit que es planteja, - inici de la preparació d'aspirants per a proves selectives amb posterioritat a la convocatòria-, sense embuts, no estaria dins de la prohibició establida pel Reglament en el seu article 13.2, sinó que s'enquadraria, com ja s'ha assenyalat, dins dels supòsits de l'abstenció i recusació, per aquest motiu no calga en este cas determinar si la previsió continguda en aquest precepte resulta d'aplicació sol als òrgans de selecció de personal funcionari, o si també, per extensió, s'aplica als òrgans de selecció de personal laboral.
I això, perquè, en tot cas, les causes d'abstenció i recusació, que són el supòsit que ací procedeix abordar, són aplicables a tots els òrgans de selecció, sense excepció.
En este sentit, en tractar-se d'un supòsit inserit dins de l'abstenció i recusació, i no de prohibició, cal garantir que no s'incorre per part de cap dels membres de l'òrgan de selecció en alguna de les causes contemplades en l'article 23.2 de la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, havent de referir-se en este cas, com ja s'assenyalava, al procés concret i respecte de les persones que en ell participen.
Així mateix, i donada la forma de desenvolupament dels processos selectius, cal constatar que no es produirà cap relació o interrelació amb altres processos selectius en els quals de manera directa o indirecta puga produir-se la participació dels membres de l'òrgan de selecció (p. ex., elaboració de proves o exercicis, deliberacions, etc.), perquè, en este cas, també haurien d'aplicar-se llavors sobre estos les causes d'abstenció i recusació atés de l'altre procés selectiu.
Cal recordar, finalment, que l'article 23.4 de la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, disposa que els qui tenint el deure d'abstindre's, no el feren, incorreran en la responsabilitat que procedisca.
Tot l'anterior s'indica sense perjudici de recordar que, d'acord amb el règim de competències d'este centre directiu, les respostes a consultes que emet esta direcció general posseïxen caràcter merament informatiu i, en conseqüència, no tenen caràcter de criteri vinculant, ni originen drets ni expectatives de dret, ni impliquen cap vinculació amb el tipus de procediments a què es referisquen. A més, en mancar de caràcter preceptiu o vinculant, els òrgans destinataris d'aquestes respostes podran, si escau, adoptar finalment una decisió que no es corresponga amb el parer contingut en aquestes.
Les respostes a consultes contingudes en este butlletí atenen de les qüestions plantejades a la llum de la normativa vigent en el moment de la seua emissió, de manera que aquestes respostes poden veure's afectades per modificacions legislatives posteriors o resolucions judicials.