La consulta versa sobre el reconeixement de serveis previs al personal laboral. Referent a això, amb caràcter previ cal advertir que la Llei 70/1978, de 26 de desembre, de reconeixement de serveis previs en l'Administració Pública, és d'aplicació única i exclusivament a personal funcionari, en establir en l'article 1.1:

“Es reconeixen als funcionaris de carrera de l'Administració de l'Estat, de la Local, de la Institucional, de la de Justícia, de la Jurisdicció del Treball i de la Seguretat Social la totalitat dels serveis indistintament prestats per ells en aquestes Administracions, previs a la constitució dels corresponents Cossos, Escales o places o al seu ingrés en ells, així com el període de pràctiques dels funcionaris que hagen superat les proves d'ingrés en l'Administració pública.”

En el cas dels funcionaris interins, l'article 25.2 del Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat públic (TREBEP), establix que:

“Es reconeixeran (als funcionaris interins) els triennis corresponents als serveis prestats abans de l'entrada en vigor del present Estatut que tindran efectes retributius únicament a partir de l'entrada en vigor d'aquest”.

En desenvolupament d'esta previsió, i per a l'àmbit de l'Administració General de l'Estat, es va aprovar la Instrucció Conjunta, de 7 de maig de 2007, de la Secretaria d'Estat de Pressupostos i Despeses i de la Secretaria General per a l'Administració Pública, per a l'aplicació de l'article 25.2 de la Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat públic (hui, Text Refós), en la qual s'establix que són aplicable per al reconeixement de triennis als funcionaris interins pels serveis prestats “les normes de Llei 70/1978, de 26 de desembre, de Reconeixement de Serveis Previs en l'Administració Pública i la seua normativa de desenvolupament”.

Sense perjudici de l'anterior, i quant al personal laboral, l'article 7 del TREBEP assenyala que la normativa aplicable al personal laboral al servei de les Administracions Públiques serà, “a més de la legislació laboral i altres normes convencionalment aplicables, pels preceptes d'este Estatut que així el disposen.”

i. Personal laboral subjecte a l'IV Conveni Col·lectiu de l'Administració General de l'Estat (IV CUAGE) o un altre conveni.

En el cas del personal laboral subjecte a l'IV CUAGE, el conveni assenyala en el seu article 59 el següent:

“(…) A l'efecte d'antiguitat es tindran en compte els serveis prestats en l'àmbit funcional d'aplicació a què es refereix l'article 1 d'este Conveni col·lectiu com a personal funcionari de carrera, interí, i en pràctiques de l'Administració civil de l'Estat, personal eventual, personal contractat laboral fix, contractat laboral temporal o contractat administratiu a l'empara de la Llei de Funcionaris Civils de l'Estat el text articulat del qual es va aprovar per Decret 315/1964, de 7 de febrer”.

D'aquesta manera, s'establix per al personal laboral subjecte a l'IV CUAGE un règim equivalent a l'aplicable al personal funcionari. Per tant, el reconeixement dels serveis previs que els serveis s'hagen prestat en una de les Administracions Públiques en els termes assenyalats en la Llei 70/1978, que siguen previs a la constitució dels corresponents Cossos, Escales o places o al seu ingrés en ells i que s'hagen prestat com a funcionari o en règim de contractació.

En cas que el personal laboral estiga subjecte a un altre conveni col·lectiu, haurà d'atendre's al que es disposa en aquest.

ii. Personal laboral anara de conveni.

D'altra banda, s'analitza el règim jurídic d'aplicació al personal laboral fora de l'àmbit d'aplicació de l'IV Conveni Col·lectiu Únic per al personal laboral de l'AGE (IV CUAGE) en matèria de reconeixement de serveis previs i que no estiga subjecte a un altre conveni.

Davant la no aplicació del conveni, hem d'acudir a la regulació que, en matèria de reconeixement de serveis prestats a l'efecte d'antiguitat, faça l'Estatut dels Treballadors i el seu contracte de treball.

L'Estatut dels Treballadors en la Secció IV relativa al Salari i garanties salarials no regula l'estructura retributiva sinó que remet a la negociació col·lectiva o, en defecte d'això, al contracte individual la determinació d'aquesta. En tot cas, indica (article 26.3) haurà de comprendre:

“el salari base, com a retribució fixada per unitat de temps o d'obra i, en el seu cas, complements salarials fixats en funció de circumstàncies relatives a les condicions personals del treballador, al treball realitzat o a la situació i resultats de l'empresa, que es calcularan conforme als criteris que a aquest efecte es pacten. Igualment es pactarà el caràcter consolidable o no d'aquests complements salarials, no tenint el caràcter de consolidables, excepte acord en contra, els que estiguen vinculats al lloc de treball o a la situació i resultats de l'empresa.”

Així, davant la falta de regulació de la matèria en l'ET, en cas de tractar-se de personal contractat fora de conveni, haurà d'estar-se al que figure en el seu contracte de treball, de manera que en el cas que vinga així previst en el seu contracte, o en el cas que en el seu contracte s'estipule expressament una remissió al Conveni col·lectiu únic per a eixa matèria, es procedirà a reconéixer l'antiguitat en els termes establits.

En cas que no vinga cap estipulació sobre aquest tema, no cabrà el reconeixement dels serveis previs.

Tot l'anterior s'indica sense perjudici de recordar que, d'acord amb el règim de competències d'este centre directiu, les respostes a consultes que emet esta direcció general posseïxen caràcter merament informatiu i, en conseqüència, no tenen caràcter de criteri vinculant, ni originen drets ni expectatives de dret, ni impliquen cap vinculació amb el tipus de procediments a què es referisquen. A més, en mancar de caràcter preceptiu o vinculant, els òrgans destinataris d'aquestes respostes podran, si escau, adoptar finalment una decisió que no es corresponga amb el parer contingut en aquestes.

Les respostes a consultes contingudes en este butlletí atenen de les qüestions plantejades a la llum de la normativa vigent en el moment de la seua emissió, de manera que aquestes respostes poden veure's afectades per modificacions legislatives posteriors o resolucions judicials.