Dret a l'assistència lletrada del personal empleat públic
La regla general és que el personal empleat públic podrà ser representat i defensat per l'Advocat de l'Estat davant qualsevol ordre jurisdiccional en els supòsits en què es dirigisca contra ells alguna acció com a conseqüència del legítim acompliment de les seues funcions o càrrecs, o quan hagueren complit ordre d'autoritat competent, sempre que siga compatible amb la defensa dels drets i interessos generals de l'Estat, organisme o entitat corresponent.
La qüestió plantejada versa sobre el dret a l'assistència lletrada del personal empleat públic.
Així, en primer lloc, cal analitzar el marc jurídic d'aplicació. En concret, es tracta del text refós de la Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat públic, aprovat per Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre (TRLEBEP, d'ara en avant) i la Llei 52/1997 de 27 de novembre, d'Assistència Jurídica a l'Estat i Institucions Públiques i el Reglament de l'Advocacia General de l'Estat, aprovat per Reial decret 1057/2024, de 15 d'octubre (RAGE, d'ara en avant), en l'àmbit d'aplicació establit en totes dues normes.
Tenint en compte l'anterior, la qüestió plantejada se centra en determinar com s'articula el dret a l'assistència lletrada del personal funcionari. Referent a això, s'assenyala el següent:
L'article 14. f) del TRLEBEP reconeix el dret dels empleats públics a “la defensa jurídica i protecció de l'Administració Pública en els procediments que se seguisquen davant qualsevol ordre jurisdiccional com a conseqüència de l'exercici legítim de les seues funcions o càrrecs públics”.
Per part seua, l'article 2 de la Llei 52/1997 de 27 de novembre, d'Assistència Jurídica a l'Estat i Institucions Públiques assenyala que “en els termes establits reglamentàriament, els Advocats de l'estat podran assumir la representació i defensa en judici de les autoritats, funcionaris i empleats de l'Estat, els seus Organismes públics (…) i Òrgans Constitucionals, qualsevol que siga la seua posició processal, quan els procediments se seguisquen per actes o omissions relacionats amb el càrrec”.
Esta previsió es concreta en els arts.82 i següents del RAGE.
La regla general és que les “autoritats, personal funcionari i personal empleat públic de l'Administració General de l'Estat, els òrgans constitucionals i les entitats pertanyents al sector públic estatal l'assistència jurídica del qual corresponga a l'Advocacia General de l'Estat en virtut de norma legal o reglamentària, o conveni, podran ser representats i defensats per l'Advocat de l'Estat davant qualsevol ordre jurisdiccional en els supòsits en què es dirigisca contra ells alguna acció com a conseqüència del legítim acompliment de les seues funcions o càrrecs, o quan hagueren complit ordre d'autoritat competent” (art. 82.1 RAGE).
Per a assumir la representació i defensa d'este personal, els Advocats de l'Estat hauran d'estar habilitats per resolució expressa de la Direcció General del Contenciós (art. 82.2 RAGE).
El procediment a seguir per a obtindre aquesta habilitació consisteix en l'elaboració d'una proposta raonada per l'òrgan del qual depenga l'empleat o empleada pública de què es tracte, en la qual hauran de contindre's els antecedents imprescindibles perquè l'Advocacia General de l'Estat-Adreça del Servei Jurídic puga verificar la concurrència dels requisits exigits (art. 82.4 RAGE).
Aquests requisits són els següents:
- ha de tractar-se d'un procediment judicial que siga conseqüència del legítim acompliment de les funcions o càrrecs d'este personal, o quan haguera complit ordre d'autoritat competent (article 82.1 RAGE)
- l'habilitació ha de ser compatible amb la defensa dels drets i interessos generals de l'Estat, organisme o entitat corresponent i, en particular, dels quals estiguen en discussió el mateix procés (article 82.3 RAGE).
En els casos de detenció, presó o qualsevol altra mesura cautelar per actes o omissions relacionats amb el càrrec, este personal podrà sol·licitar directament de l'Advocacia de l'Estat corresponent ser assistits per l'Advocat de l'Estat (art.82.5 RAGE).
D'altra banda, en el cas que el personal assenyalat comparega o es dirigisca a l'òrgan jurisdiccional mitjançant una altra representació, s'entendrà que renúncia a l'assistència jurídica per part de l'Advocat de l'Estat (art.82.6 RAGE). I això atés que esta regulació no afecta al dret de l'autoritat, funcionari o empleat públic a designar defensor, o al fet que se'l designe d'ofici.
Finalment, respecte de la possibilitat que l'Advocat de l'Estat exercite accions en nom d'este personal, es requereix autorització expressa del Ministeri en el qual s'integre l'Advocacia General de l'Estat, a proposta raonada del titular del departament, president o director general de l'organisme o entitat pública de qui depenga la persona en el nom de la qual es pretenguen exercitar aquestes accions i previ informe de la Direcció General del Contenciós (art.85 RAGE).
En conclusió, l'ordenament jurídic reconeix que el personal empleat públic puga ser representat i defensat per l'Advocat de l'Estat davant qualsevol ordre jurisdiccional en els supòsits en què es dirigisca contra ells alguna acció com a conseqüència del legítim acompliment de les seues funcions o càrrecs, o quan hagueren complit ordre d'autoritat competent, sempre que siga compatible amb la defensa dels drets i interessos generals de l'Estat, organisme o entitat corresponent.
Todo lo anterior se indica sin perjuicio de recordar que, de acuerdo con el régimen de competencias de este centro directivo, las respuestas a consultas que emite esta dirección general poseen carácter meramente informativo y, en consecuencia, no tienen carácter de criterio vinculante, ni originan derechos ni expectativas de derecho, ni implican vinculación alguna con el tipo de procedimientos a que se refieran. Además, al carecer de carácter preceptivo o vinculante, los órganos destinatarios de dichas respuestas podrán, en su caso, adoptar finalmente una decisión que no se corresponda con el parecer contenido en las mismas.
Les respostes a consultes contingudes en este butlletí atenen de les qüestions plantejades a la llum de la normativa vigent en el moment de la seua emissió, de manera que aquestes respostes poden veure's afectades per modificacions legislatives posteriors o resolucions judicials.