En relació amb el permís de reducció de jornada de fins a un cinquanta per cent per a cura de familiar per raó de malaltia molt greu:
-Quant a la seua concessió, serà la unitat competent qui a la vista de l'informe mèdic corresponent
decidisca sobre la pertinència de concedir el mateix.
- Quant al seu abast, és necessari tindre en compte que han de prevaldre sempre els interessos generals enfront dels
particulars, i per tant, ha de tindre preferència la continuïtat i garantia en la prestació efectiva del servei
públic enfront d'una reducció de jornada que puga suposar un detriment o perjudici dels interessos
generals i dels drets dels ciutadans.
- Quant a l'acumulació en jornades completes, esta no és possible.
Qüestions relatives a la reducció de jornada per a cura de familiars per raó de malaltia
La qüestió plantejada versa sobre el permís de reducció de jornada de fins a un cinquanta per cent de la jornada laboral per raó de cura d'un familiar amb malaltia molt greu. En particular, la consulta se centra en com determinar que percentatge de reducció de la jornada correspon a cada cas i com s'ha de realitzar la ponderació de l'interés públic i privat.
Així, en primer lloc, cal analitzar el marc jurídic d'aplicació. L'article 48.i) del text refós de la Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat públic, aprovat per Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre (TREBEP), establix que:
“Per ser necessari atendre la cura d'un familiar de primer grau, el funcionari tindrà dret a sol·licitar una reducció de fins al cinquanta per cent de la jornada laboral, amb caràcter retribuït, per raons de malaltia molt greu i pel termini màxim d'un mes. Si hi haguera més d'un titular d'este dret pel mateix fet causant, el temps de gaudi d'esta reducció es podrà prorratejar entre aquests, respectant en tot cas, el termini màxim d'un mes.”
D'aquesta manera, el fet causant per a la concessió d'aquest permís és la malaltia molt greu d'un familiar en primer grau de consaguinidad o afinitat, podent concedir-se només una vegada per cada procés patològic. La duració del permís serà, com a màxim, d'un mes, sense perjudici de la seua conclusió anticipada en aquells supòsits en els quals es produïsca l'alta metgessa o la defunció del familiar.
Així mateix, cal advertir que, per a poder acollir-se al gaudi d'este permís, les sol·licituds hauran d'anar acompanyades de la següent documentació:
a) Document que acredite la relació de consanguinitat o afinitat en primer grau.
b) Certificat expedit pel Servei Mèdic Oficial que corresponga al malalt segons el seu Règim de Seguretat Social, en el qual s'acredite la malaltia molt greu del familiar.
Tenint en compte l'anterior, la primera qüestió a resoldre és relativa a la procedència de la concessió d'este permís. Així, l'article 48.h) fa referència únicament com a fet causant a la malaltia molt greu d'un familiar. Quant a la interpretació del terme “malaltia molt greu”, s'assenyala que l'òrgan competent, a la vista de l'informe mèdic que qualifique la gravetat de la malaltia, decidirà de forma motivada sobre la pertinència o no de concedir el permís de reducció de jornada abans citat.
En este sentit, i a l'efecte de facilitar l'adopció de la corresponent resolució, serà convenient indicar-li al funcionari que l'informe reculla el dictamen facultatiu sobre la gravetat de la malaltia.
La segona qüestió versa sobre l'abast de la reducció, és a dir, que percentatge de jornada s'ha de reduir. Per a determinar la reducció de jornada, és necessari tindre en compte que han de prevaldre sempre els interessos generals enfront dels particulars, i, per tant, ha de tindre preferència la continuïtat i garantia en la prestació efectiva del servei públic enfront d'una reducció de jornada que puga suposar un detriment o perjudici dels interessos generals i dels drets dels ciutadans. Això sempre dins del degut respecte al dret a la conciliació de la vida familiar i professional.
En este sentit, sentència del TSJ Castella i Lleó (Burgos) (Contenciós), sec. 2a, S 23-12-2013, núm. 478/2013, rec. 49/2013:
“Doncs bé, cap de totes dues normes subordina, com no podia ser d'una altra forma, l'adequada prestació del servei a l'elecció d'horari del funcionari, sinó que possibiliten i fins i tot imposen com a criteri per a l'organització d'aquell la necessària conciliació amb les necessitats derivades de la vida familiar; en tot cas sense perdre de vista, com diem, la prevalença de les necessitats del servei.
(…)
Les normes que invoca el mateix demandant evidencien per tant que la possibilitat d'elecció d'horari està obligadament limitada per les necessitats del servei , i tals necessitats, en contra de l'afirmat en la demanda, s'han explicitat en la Resolució que es recorre”
Per tant, l'òrgan competent, d'acord amb les necessitats del servei, durà a terme la determinació de la corresponent reducció de jornada, deixant salvaguardat l'interés general encomanat i la prestació del servei públic.
En este sentit, la reducció de jornada, amb caràcter general, haurà de produir-se de manera continuada, ja que una reducció que implicara la prestació del servei de manera intermitent dins de la jornada ordinària de treball podria donar lloc al fet que els serveis quedaren desatesos o es produïra, fins i tot, la interrupció d'aquests.
Tot això sense perjudici que, si hi haguera més d'un titular d'este dret pel mateix fet causant, el temps de gaudi d'esta reducció es podrà prorratejar entre aquests, respectant en tot cas, el termini màxim d'un mes.
Finalment, la tercera qüestió és relativa a la possibilitat d'acumular el permís en jornades completes. Referent a això cal indicar que el permís per a atendre la cura d'un familiar en primer grau per raó de malaltia molt greu consisteix en una reducció de jornada de fins a un cinquanta per cent pel que no cal acumular-ho en jornades completes al no estar previst aquesta possibilitat de manera expressa en la norma.
Tot l'anterior s'indica sense perjudici de recordar que, d'acord amb el règim de competències d'este centre directiu, les respostes a consultes que emet esta direcció general posseïxen caràcter merament informatiu i, en conseqüència, no tenen caràcter de criteri vinculant, ni originen drets ni expectatives de dret, ni impliquen cap vinculació amb el tipus de procediments a què es referisquen. A més, en mancar de caràcter preceptiu o vinculant, els òrgans destinataris d'aquestes respostes podran, si escau, adoptar finalment una decisió que no es corresponga amb el parer contingut en aquestes.
Les respostes a consultes contingudes en este butlletí atenen de les qüestions plantejades a la llum de la normativa vigent en el moment de la seua emissió, de manera que aquestes respostes poden veure's afectades per modificacions legislatives posteriors o resolucions judicials.