La qüestió plantejada versa sobre la possibilitat de compensar econòmicament les vacances no gaudides a un treballador laboral temporal en aquells casos en els quals el no gaudi es dega a una situació d'incapacitat temporal i que amb posterioritat la relació laboral s'ha extingit.

Així, en primer lloc, cal analitzar el marc jurídic d'aplicació. Amb caràcter previ s'ha d'advertir que el competent per a la interpretació, vigilància, seguiment, estudi i aplicació dels pactes en l'IV CUAGE és la Comissió Paritària, per la qual cosa seria convenient plantejar davant la mateixa qualsevol dubte d'interpretació de l'articulat, si així es considera.

En relació amb el règim jurídic d'aplicació a este personal, l'article 7 del Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat públic (TREBEP), establix:

“El personal laboral al servei de les Administracions públiques es regeix, a més de per la legislació laboral i per les altres normes convencionalment aplicables, pels preceptes d'este Estatut que així el disposen.”

Així, l'aplicació del TREBEP al personal laboral tindrà lloc quan un precepte concret d'aquesta norma incloga expressament a aquest personal, regint-se en la resta pel Conveni Col·lectiu d'aplicació, així com per la restant legislació laboral. Sense indicació en contra, s'entén que, és aplicable l'IV Conveni col·lectiu únic per al personal laboral de l'Administració General de l'Estat (IV CUAGE).

L'IV CUAGE establix el supòsit que, autoritzat un període de vacances, sobrevinga una situació d'incapacitat, assenyalant:

“Si durant el gaudi del període de vacances autoritzat sobrevinguera una situació d'incapacitat temporal, el període de vacances quedarà interromput podent gaudir-se de les mateixes una vegada que finalitze la incapacitat temporal, i sempre que no hagen transcorregut més de díhuit mesos a partir del final de l'any en què s'hagen originat”

Per part seua, i quant a l'extinció del contracte i les vacances, disposa en el seu article 73 : “(…) El personal el contracte del qual s'extingisca en el transcurs de l'any tindrà dret a gaudir de la part proporcional de vacances corresponents, o a l'abonament de les mateixes en cas de no poder gaudir-les”.

Tenint en compte l'anterior, la primera qüestió que s'ha d'analitzar, és que ocorre amb les vacances anuals retribuïdes que no s'han pogut gaudir per estar en situació d'incapacitat temporal.

L'evolució jurisprudencial sobre la conservació o pèrdua del període de vacances durant les situacions de baixa per incapacitat temporal s'inicia, amb la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de 18/03/2004 (Assumpte C-342/2001, Merino Gómez). En eixa sentència el Tribunal Comunitari entén que una treballadora té dret a gaudir del seu permís de maternitat i del període de vacances en períodes diferents quan s'haja produït una coincidència de tots dos.

Amb posterioritat, en sentència del 20/01/2009, Assumpte Shultz-Hoff, el Tribunal interpreta dues directives comunitàries (Dir. 2003/88/CE i Dir. 93/104/CE) que disposen que: “1. Els Estats membres adoptaran les mesures necessàries perquè tots els treballadors disposen d'un període d'almenys quatre setmanes de vacances anuals retribuïdes, de conformitat amb les condicions d'obtenció i concessió establides en les legislacions i/o pràctiques nacionals”. En este cas el Tribunal entén que el treballador té dret a gaudir les vacances si ha estat en situació d'incapacitat temporal que li ho ha impedit, fins i tot en el cas que la incapacitat temporal s'haja estés a tot el període de meritació, i en cas que aquestes vacances no puguen gaudir-se perquè ha finalitzat la relació laboral, el treballador té dret a una compensació econòmica, que es calcularà en funció de la retribució ordinària d'aquest.

A Espanya, malgrat la jurisprudència oscil·lant, des de l'any 2012 s'ha reconegut pel Tribunal Suprem, seguint la interpretació del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, el dret a gaudir de vacances quan aquestes coincideixen en tot o en part amb un període d'incapacitat temporal.

Es considera així que el principi relatiu al gaudi de les vacances anuals retribuïdes, sense ser absolut quant a les dates del seu exercici, forma part del nucli irrenunciable dels drets propis d'un Estat Social i haurà d'interpretar el nostre ordenament jurídic intern, en tant que l'article 40.2 de la Constitució Espanyola es troba entre els principis rectors de la política social i econòmica, que obliga a tindre'l present en esta interpretació.

Els efectes de la incapacitat temporal del treballador sobre el dret a vacances retribuïdes es poden sintetitzar en els següents punts:

- Durant els períodes d'incapacitat temporal continua reportant-se dret a vacances. L'absència al lloc de treball per motius independents de la voluntat de la persona interessada, com a incapacitat temporal per malaltia o accident, seran comptades com a part del període de serveis efectiu a l'efecte de generar vacances (art.5.4 del Conveni OIT núm. 132).

- L'IV CUAGE i l'Estatut dels treballadors (article 48) regulen el dret dels treballadors a gaudir de les seues vacances en data posterior quan estes coincidisquen en el temps amb una incapacitat temporal. Han de gaudir-se abans que transcórreguen 18 mesos des del final de l'any en què es van generar.

De l'anterior es deduïx que, la possibilitat de gaudi posterior de vacances en cas d'IT requereix que es dendos pressupostos de fet: d'una banda, la fixació prèvia del període de vacances (bé de manera individual o col·lectiva) i, per un altre, que la situació d'incapacitat temporal sorgisca amb anterioritat al mateix i impedisca gaudir de tal vacación anual.

Una vegada assenyalat el règim jurídic aplicable, s'informa que, com a regla general, si no es complixen els pressupostos de fet anteriorment exposats no existirà obligació de compensar econòmicament les vacances no gaudides.

Sense perjudici del criteri general, no obstant això, i atés que les vacances constituïxen un dret, encara que no siga obligatori que el mateix s'esgote, hem de tindre en compte els fets concrets objectes de la consulta, en tant es tracta de personal laboral temporal. En concret, un empleat la relació laboral del qual ha finalitzat.

L'article 73 de l'IV CUAGE establix: “(…) El personal el contracte del qual s'extingisca en el transcurs de l'any tindrà dret a gaudir de la part proporcional de vacances corresponents, o a l'abonament de les mateixes en cas de no poder gaudir-les”.

En este cas, l'empleat no va sol·licitar prèviament vacances i que a conseqüència de trobar-se fins a la terminació del contracte en incapacitat temporal no va tindre possibilitat de gaudir les mateixes. Així mateix, i com s'exposa en l'escrit per l'òrgan consultant, no existia calendari laboral ni instruccions sobre el gaudi de les vacances, ni es va establir mecanisme perquè aquest personal gaudirà de les seues vacances.

Per tot el que antecedeix i d'acord als fets concrets plantejats, s'informa que, no es van gaudir les vacances, d'un costat, perquè el propi empleat no va sol·licitar les mateixes; i d'un altre, perquè l'Administració tampoc va fixar, una vegada transcorregut quasi tot el període de meritació, el gaudi les mateixes, encara coneixent la finalització del contracte. Per tant, es conclou que en el supòsit concret sí que seria possible la compensació econòmica de les vacances no gaudides.

Tot l'anterior s'indica sense perjudici de recordar que, d'acord amb el règim de competències d'este centre directiu, les respostes a consultes que emet esta direcció general posseïxen caràcter merament informatiu i, en conseqüència, no tenen caràcter de criteri vinculant, ni originen drets ni expectatives de dret, ni impliquen cap vinculació amb el tipus de procediments a què es referisquen. A més, en mancar de caràcter preceptiu o vinculant, els òrgans destinataris d'aquestes respostes podran, si escau, adoptar finalment una decisió que no es corresponga amb el parer contingut en aquestes.

Les respostes a consultes contingudes en este butlletí atenen de les qüestions plantejades a la llum de la normativa vigent en el moment de la seua emissió, de manera que aquestes respostes poden veure's afectades per modificacions legislatives posteriors o resolucions judicials.