La consulta versa sobre la possible revocació de la concessió d'una pròrroga per a continuar en el servei actiu.

Les bases del règim jurídic dels empleats públics estan regulades en el Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat públic (d'ara en avant, TRLEBEP)

L'article 67 del TRLEBEP conté la regulació de la jubilació dels funcionaris públics. Aquest article assenyala, en el seu apartat tercer, que “la jubilació forçosa es declararà d'ofici en complir el funcionari els seixanta-cinc anys d'edat.

No obstant això, en els termes de les Lleis de Funció Pública que es dicten en desenvolupament d'este Estatut, es podrà sol·licitar la prolongació de la permanència en el servei actiu com a màxim fins que es complisca setanta anys d'edat. L'Administració Pública competent haurà de resoldre de forma motivada l'acceptació o denegació de la prolongació.”

D'acord amb el que es disposa en la Disposició Final Quarta del TRLEBEP que assenyala, en el seu apartat tercer que “fins que es dicten les Lleis de Funció Pública i les normes reglamentàries de desenvolupament es mantindran en vigor en cada Administració Pública les normes vigents sobre ordenació, planificació i gestió de recursos humans en tant no s'oposen al que s'estableix en este Estatut”, ha d'entendre's en vigor l'assenyalat en l'article 33 de la Llei 30/1984, de 2 d'agost, de Mesures per a la Reforma de la Funció Pública que disposa que “La jubilació forçosa dels funcionaris públics es declararà d'ofici en complir els seixanta-cinc anys d'edat.

No obstant això el que es disposa en el paràgraf anterior, tal declaració no es produirà fins al moment en què els funcionaris cessen en la situació de servei actiu, en aquells supòsits en què voluntàriament prolonguen la seua permanència en la mateixa fins a, com a màxim, els setanta anys d'edat. Les Administracions Públiques dictaran les normes de procediment necessàries per a l'exercici d'este dret.”

Este procediment està contingut en la Resolució de 31 de desembre de 1996, de la Secretària d'Estat per a l'Administració Pública, per la qual es dicten normes complementàries de procediment per a l'aplicació de la prolongació de la permanència en el servei actiu als funcionaris públics en l'àmbit de l'Administració General de l'Estat. El procediment establit per a la sol·licitud de la pròrroga s'inicia a instàncies de part, devent l'òrgan competent resoldre motivadament sobre la seua concessió o denegació, després d'examinar les circumstàncies i la situació del funcionari.

La resolució, com a resultat final del procediment administratiu podrà ser susceptible de recurs per part de l'interessat, en cas que li siga desfavorable.

En el cas objecte de la consulta s'està davant una resolució favorable per a l'interessat, adoptada després d'un procediment ajustat a la normativa vigent. En este cas les possibilitats que té l'Administració de revocar aquesta resolució estan contingudes en els articles 106 i següents de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques. A continuació s'exposaran breument estes vies i la possibilitat de ser utilitzades en el supòsit de fet objecte de la consulta:

Revisió de disposicions i actes nuls (article 106) i Declaració de lesivitat d'actes anul·lables (article 107). - Estes dues possibilitats no poden ser utilitzades perquè requereixen, com a condició indispensable, que els actes sobre els quals vaja a exercir-se la revisió siguen nuls (en el cas de l'article 106) o anul·lables (en el cas de l'article 107) conforme al que es disposa en els articles 47 i 48 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, respectivament.

Este no és el cas de l'acte de concessió de la pròrroga, que va ser produït sense incórrer en cap mena d'infracció del procediment ni és contrari a l'ordenament jurídic.

Revocació d'actes favorables (article 109.1).- Esta via tampoc és susceptible de ser emprada, ja que la revocació s'exerceix, conforme al que es disposa en l'apartat primer de l'article 109, respecte de “actes desfavorables o de gravamen”, no sent el cas de la concessió de la pròrroga, que és favorable per a l'interessat.

Revisió d'errors materials (article 109.2).- No procediria l'ús d'esta facultat perquè no existeixen errors materials susceptibles de ser corregits i, en qualsevol cas, esta revisió no afectaria del fons de l'assumpte.

Finalment, en cas que el funcionari que estant en pròrroga del servei actiu, incorreguera en incapacitat temporal, haurà de procedir-se de la mateixa manera que per a la resta dels funcionaris, és a dir, aplicant el que es disposa en els articles 169 i següents del Reial decret legislatiu 8/2015, de 30 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei General de la Seguretat Social.

Tot l'anterior s'indica sense perjudici de recordar que, d'acord amb el règim de competències d'este centre directiu, les respostes a consultes que emet esta direcció general posseïxen caràcter merament informatiu i, en conseqüència, no tenen caràcter de criteri vinculant, ni originen drets ni expectatives de dret, ni impliquen cap vinculació amb el tipus de procediments a què es referisquen. A més, en mancar de caràcter preceptiu o vinculant, els òrgans destinataris d'aquestes respostes podran, si escau, adoptar finalment una decisió que no es corresponga amb el parer contingut en aquestes.

Les respostes a consultes contingudes en este butlletí atenen de les qüestions plantejades a la llum de la normativa vigent en el moment de la seua emissió, de manera que aquestes respostes poden veure's afectades per modificacions legislatives posteriors o resolucions judicials.