El Gobierno publica una consulta pública para identificar las áreas en las que se requieren ayudas para la extensión de banda ancha

29/04/2021
210430_f_banda.jpg
  • La consulta sobre les denominades zones blanques i grises introduïx millores per a maximitzar l'efectivitat dels fons del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència
  • El Govern ha publicat hui una consulta pública sobre el llistat preliminar de zones blanques i grises, elaborada a partir de la informació disponible de cobertura de xarxes de banda ampla de nova generació facilitada pels operadors.



    El Govern ha publicat hui una consulta pública sobre el llistat preliminar de zones blanques i grises, elaborada a partir de la informació disponible de cobertura de xarxes de banda ampla de nova generació facilitada pels operadors.
    L'objectiu de la consulta és obtindre el llistat definitiu, que serà la base per a determinar les zones potencials d'actuació i recepció d'ajudes dins del Pla per a la Connectivitat i les Infraestructures digitals, presentat pel Govern el passat 30 de novembre de 2020 amb una dotació de 2.320 milions d'euros.
    La consulta pública estará abierta hasta el 29 de mayo de 2021.
    El Pla per a la Connectivitat i les Infraestructuras Digitales, les mesures de les quals s'integren en el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, té com a objectiu que el 100% de la població tinga accés a xarxes de nova generació d'alta velocitat l'any 2025, reforçant amb això la cohesió territorial i social del país. El Pla actuarà sobre les denominades zones blanques o grises, tal com permet la normativa europea.
    Las zones blanques són aquelles que no disposen de cobertura de xarxes de velocitat d'almenys 30 Mbps, ni plans per a la seua dotació en els pròxims tres anys. Las zones grises incloses en la consulta són aquelles en les quals, fins i tot tenint cobertura o previsions de cobertura de molt alta velocitat en els pròxims tres anys, és proporcionada per un solo operador i la velocitat és menor de 100 Mbps.
    L'increment de la cobertura de banda ampla que s'ha aconseguit a través del Programa d'Extensió de Banda Ampla (PEBA-NGA) en les últimes convocatòries i que aconsegueix ja al 95% de la població fa que la identificació de les zones sense cobertura siga cada vegada més complicada, ja que són cada vegada més xicotetes i disperses.
    La Secretaria d'Estat de Telecomunicacions i Infraestructures Digitals ha introduït per això diverses millores metodològiques en el procés, evolucionant de la identificació basada en Entitats Singulars de Població a la basada en parcel·les cadastrals.
    Les zones s'han identificat a partir de la cobertura georeferenciada facilitada per més de 250 operadors, donant lloc a un mapa de zones elegibles molt més detallat. Es passa de 53.000 zones identificades per a la seua anàlisi en 2020 a 340.000 zones ara, que engloben una estimació de 2,5 milions d'unitats immobiliàries.
    La informació de cobertura georeferenciada facilitada ha sigut, en termes generals, la cobertura a nivell de carrer-portal juntament amb les coordenades geogràfiques, de tal manera que aquesta informació s'ha posicionat directament en un Sistema d'Informació Geogràfica (GIS).
    La consulta pública de zones blanques i grises, juntament amb la consulta de manifestacions d'interés per a la recepció de propostes per a estendre la banda ampla de molt alta velocitat i avançar el desplegament de 5G en zones poc poblades, permetran definir els instruments de col·laboració públic-privada que faciliten l'extensió de la cobertura de 100 Mbps al 100% de la població abans de l'any 2025.