Escrivá proposa reforçar la sobirania tecnològica i impulsar la implantació ètica de la Intel·ligència Artificial com a bases de la política de transformació digital

El ministre per a la Transformació Digital i de la Funció Pública, José Luis Escrivá, ha presentat este dijous en la Comissió de Transformació Digital del Senat les línies generals del seu departament. Ha plantejat als senadors tres grans consensos per a esta legislatura, amb l'objectiu de “accelerar l'adopció de tecnologies d'avantguarda palanquejant-nos en els avantatges i fortaleses amb les quals ja compta España, desenvolupar les potencialitats de la Intel·ligència Artificial per a impulsar l'activitat econòmica i la qualitat dels serveis públics, i fer-ho tot garantint l'ús ètic d'estes tecnologies innovadores, promovent un gran acord social sobre els límits que ha de fixar-se al que fan les màquines i al que correspon als humans”.

Primer consens: reforç de les capacitats tecnològiques

En el marc del primer consens, orientat a reforçar les capacitats tecnològiques del país, Escrivá ha destacat que ja s'han fet els primers passos per a crear de la Societat Espanyola per a la Transformació Tecnològica (SETT), una Entidad Pública Empresarial que permetrà agrupar en un vehicle àgil la inversió pública en sectors tecnològics d'avantguarda, que ara es troba repartida en diferents organismes, propiciant així sinergies i una unitat de propòsit i acció en àmbits on la competència internacional és molt intensa i la velocitat de canvi extremadament ràpida. “Avancem així en el reforç de la sobirania tecnològica estratègica, crucial quan parlem de sectors crítics per a l'economia o la seguretat”, ha explicat el ministre, que ha afegit que laSETT comptarà amb equips especialitzats tant en inversions com en tecnologia, tindrà la capacitat d'analitzar tendències i actuar així de manera adaptable i flexible, i propiciarà la col·laboració públic-privada.

Durante la seua intervenció sobre este primer consens, Escrivá ha emfatitzat, a més, les fortaleses amb les quals compta España per a aconseguir convertir-se en l'hub de connectivitat de referència per al Sud d'Europa, atraient infraestructures clau com els Centres de Processament de Dades (CPD): “Som líders europeus en connectivitat, amb el 100% de la població amb possibilitat d'accés a la banda ampla ultraràpida per fibra o per satèl·lit; estem accelerant el desplegament del 5G, i a més comptem amb condicions excepcionals de posicionament geogràfic, clima i producció d'energies renovables. Sumarem a tot això un nou marc regulador que afavorisca la instal·lació sostenible de CPD, per a assegurar-nos que estes infraestructures que requereixen un important ús d'energia i aigua s'instal·len amb totes les garanties mediambientals”.

Segon consens: impuls de la IA i el seu ús ètic

Quant al segon consens, relatiu a l'impuls de laIA i del seu ús ètic, José Luis Escrivá ha subratllat que esta tecnologia està propiciant “enormes guanys de productivitat, fins i tot en sectors que fins ara no s'havien vist afectats d'una forma tan intensa per les revolucions tecnològiques anteriors, com el sector serveis”. El Govern orientarà la seua acció en este camp a afavorir el desenvolupament i aprofitament dels beneficis d'esta tecnologia tant en l'economia general com en la prestació de serveis públics.

Este propòsit es concretarà en l'actuació sobre tres palanques: l'impuls de les capacitats de supercomputación, a partir del treball d'institucions de referència internacional com el BarcelonaSupercomputing Center-Centre Nacional de Supercomputación; la posada en marxa durant este any d'un gran model de llenguatge fundacional en castellà i llengües cooficials perquè empreses i institucions puguen desenvolupar aplicacions més potents i eficaces; i el foment del capital humà, proporcionant finançament a les diferents iniciatives de recerca i de suport als investigadors (ja s'han aportat més de 600 milions d'euros en accions deR+D i d'atracció i retenció de talent) i propiciant sinergies entre les diferents institucions que treballen en ciència i tecnologia d'avantguarda.

Las actuacions sobre estes tres palanques busquen resultats d'impacte en quatre àrees. La primera d'elles és l'aplicació industrial de laIA, “amb especial atenció a les pimes i autònoms, que no tenen tantes facilitats com les grans empreses a l'hora d'incorporar laIA als seus processos, i que a més poden beneficiar-se especialment de l'ús d'esta tecnologia per a guanyar productivitat”, ha dit el ministre. En este sentit, Escrivá ha destacat iniciatives com el Kit Digital, amb 3.000 milions d'euros a la disposició de les empreses per a impulsar la seua transformació digital i que orientarà la seua futura convocatòria a les solucions deIA, i la posada en marxa d'un programa de 300 milions d'euros per a acompanyar a les pimes en el redissenye de les seues tecnologies de dades iIA.

La segona àrea amb resultats d'impacte serà el sector públic i la seua transformació, posant en valor les dades amb els quals compten les administracions per a generar “projectes pilot, que puguen ser escalats en cas de ser reeixits, que milloren l'atenció als ciutadans”, ha dit el ministre. Una tercera àrea serà la ciberseguretat, amb la remissió d'una llei a les Corts que aborde de manera integral esta matèria crucial abans que acabe l'any. I la quarta àrea és la governança de laIA, per al que -ha dit Escrivá- “el Govern vol obrir un debat que implique a tota la societat, en el qual entre tots fixem els límits entre el que pot assignar-se a les màquines i el que ha de reservar-se

Ver Nota de Prensa [PDF] [329 kB]

Compareixença de Línies Generals en la Comissió de Transformació Digital [PDF] [3 MB]