El Govern avança en noves eines d'anàlisis de la mobilitat per a donar suport a la lluita contra el COVID-19

Les dades completes de l'estudi de l'INE agregats i anonimizados han sigut posats a la disposició de les CCAA

El Govern està desenvolupant un conjunt d'estudis sobre la mobilitat de la població amb l'objectiu de disposar de dades dels desplaçaments al llarg del territori nacional i contribuir a la presa de decisions en l'actual escenari derivat de la pandèmia del COVID-19.

Entre aquestes anàlisis es troba l'estudi de mobilitat impulsat per la Secretaria d'Estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial, DataCOVID, que està sent elaborat per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), la informació de la qual pot consultar-se des de hui en la seua pàgina web.

La informació reflecteix que, amb caràcter general, des que es va decretar l'estat d'alarma, el 85% dels ciutadans no s'ha mogut des de la seua zona de residència cap a altres llocs. Eixa xifra supera el 90% en les setmanes en les quals va estar en vigor el permís retribuït recuperable.

Les dades completes agregades i anonimizados han sigut posats a la disposició de totes les comunitats autònomes i són ja 11 les que estan fent ús dels mateixos (País Basc, Catalunya, Galícia, Andalusia, Astúries, La Rioja, Comunitat Valenciana, Aragó, Extremadura, Madrid i Castella i León).

Així mateix, el Ministeri de Transport, Movilidad i Agenda Urbana (MITMA) ha fet pública també en la seua pàgina web una eina d'anàlisi de mobilitat durant el període d'aplicació de les mesures de contenció.

Estos estudis de mobilitat, que proporcionen informació complementària, tenen per objectiu conéixer i caracteritzar la mobilitat al llarg del territori nacional durant l'emergència sanitària del COVID-19, analitzar les variacions de la mobilitat derivades d'aplicació de les mesures de contenció, així com identificar zones amb més desplaçaments o amb una major concentració de població.

L'estudi del MITMA part de les dades de mostra d'un únic operador i s'eleva a una projecció estadística sobre el conjunt de la població, mentre que en el de l'INE es disposa de dades dels tres principals operadors del país.

Els àmbits i objectius de tots dos estudis són diferents, de manera que la lectura dels resultats s'ha de fer de manera complementària i després d'una anàlisi de les seues notes metodològiques (INE / MITMA).

En eixe sentit, la utilització de diferents metodologies, així com el seu contrast amb altres maneres de mesurament directe de la mobilitat, pretenen aportar una imatge el més completa possible.

L'ús de dades de posicionament dels dispositius mòbils, de manera anònima i agregada, garanteix l'estricte compliment de la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de Protecció de Dades Personals i garantia dels drets digitals.

Estudios similars sobre la mobilitat de les persones s'estan duent a terme en altres països europeus, cas d'Alemanya, Itàlia o Àustria.

DataCOVID, dades agregades sobre posicionament de dispositius mòbils desenvolupat per l'INE

L'estudi de mobilitat desenvolupat per l'INE i anomenat DataCOVID permet realitzar una estimació de la mobilitat de la població espanyola durant el període d'aplicació de les mesures de contenció en relació amb una situació de normalitat.

Con les dades proporcionades pels operadors mòbils, l'INE obté el nombre total de telèfons mòbils que es desplacen d'una zona a una altra i els que es mantenen en les seues mateixes àrees. Els resultats permeten conéixer si, després de l'entrada en vigor de les mesures de contenció, augmenten o disminuïxen els moviments de la població entre territoris, si hi ha àrees amb una major aglomeració o afluència, o si hi ha zones amb una alta concentració de població en relació a la seua capacitat sanitària.

Se tenen resultats per a tot el territori nacional, que es divideix en unes 3.200 àrees de mobilitat. Esta informació permet una bona aproximació a la mobilitat o immobilitat de la població. El model d'obtenció de dades és idèntic al qual va utilitzar este organisme en l'estudi que va realitzar el novembre passat.

No obstant això, a diferència d'altres anàlisis que es puguen realitzar a partir de la telefonia mòbil, este projecte no analitza el nombre de viatges realitzats ni els trajectes realitzats ni la distància recorreguda durant ells.

Anàlisi de la mobilitat a Espanya durant l'estat d'alarma del MITMA

En l'anàlisi realitzada pel MITMA es compara la mobilitat diària amb la d'una setmana tipus equivalent prèvia a la crisi. Esta es va fixar en la setmana del 14 al 20 de febrer de 2020, que va tindre un comportament normal de mobilitat, al no tindre cap dia festiu en cap comunitat autònoma.

El Ministeri ha aprofitat en este estudi l'experiència adquirida en el treball ja realitzat en 2018 pel Ministeri sobre la utilització de la tecnologia big data per a la definició i quantificació de la mobilitat interprovincial a nivell nacional.

Las principals conclusions de l'estudi se centren en la forta reducció de la mobilitat que s'ha produït durant l'estat d'alarma, en línia amb les dades ja obtingudes a través dels mitjans tradicionals d'aforament de carreteres, mesurament de viatgers en les diferents maneres de transport etc., dels quals es disposa en el conjunt del Ministeri.

Els resultats de l'estudi seran actualitzats diàriament durant l'estat d'alarma i durant tot el període de desescalat de les mesures per a control de la pandèmia del COVID-19.