Quant a l'àmbit objectiu que comprén la Llei 70/1978, de 26 de desembre, de reconeixement de serveis previs en l'Administració Pública (d'ara en avant, Llei 70/1978), l'article 1.1 circumscriu l'àmbit dels serveis prestats a la totalitat dels serveis indistintament prestats en:

“l'Administració de l'Estat, de la Local, de la Institucional, de la de Justícia, de la Jurisdicció del Treball i de la Seguretat Social”.

Per part seua, el Reial decret 1461/1982, de 25 de juny, pel qual es dicten normes d'aplicació de la Llei 70/1978, de 26 de desembre, de Reconeixement de serveis previs en l'Administració Pública, per part seua, regula en el seu article 1r els serveis computables i els efectes d'aquests:

“1. A l'efecte de perfeccionament de triennis, es computaran tots els serveis prestats pels funcionaris de carrera en qualsevol de les Administracions Públiques citades en l'article 1 de la Llei 70/1978, de 26 de desembre, siga el que siga el règim jurídic en què els hagueren prestats, excepte aquells que tingueren el caràcter de prestacions personals obligatòries.”

Així, sorgeixen dubtes en relació amb el reconeixement de serveis prestats en l'àmbit internacional, que es procedeixen a analitzar:

i. Serveis prestats en Administracions Públiques dels Estats membres de la Unió Europea.

Respecte als serveis prestats en les Administracions Públiques dels Estats membres de la Unió Europea, cal assenyalar que la Llei 2/2004, de 27 de desembre, de Pressupostos Generals de l'Estat per a 2005, amb efectes d'1 de gener de 2005 i vigència indefinida, va afegir una nova disposició addicional, la vint-i-sisena, a la Llei 30/1984, de 2 d'agost, de Mesures per a la Reforma de la Funció Pública, per la qual es reconeixen els serveis prestats en les Administracions Públiques de qualssevol Estats membres de la Unió Europea, així com als serveis prestats en aquells Estats als quals, en virtut de Tractats Internacionals celebrats per la Unió Europea i ratificats per Espanya, siga aplicable la lliure circulació de treballadors d'acord a la normativa comunitària, en concret, assenyala:

“1. Es computarà a l'efecte de triennis, el període de prestació de serveis en les Administracions Públiques dels Estats membres de la Unió Europea, previs a l'ingrés o reingrés en els corresponents Cossos i Escales, Classes o Categories de qualssevol Administracions Públiques, excepte aquells serveis que tingueren el caràcter de prestacions obligatòries. El còmput establit en el paràgraf anterior, serà així mateix d'aplicació als serveis prestats en l'Administració Pública d'aquells Estats als quals, en virtut de Tractats Internacionals celebrats per la Unió Europea i ratificats per Espanya, siga aplicable la lliure circulació de treballadors en els termes en què aquesta es troba definida en el Tractat Constitutiu de la Comunitat Europea.”

A l'hora de determinar si l'expressió “qualssevol Administracions Públiques” inclou les Administracions Públiques dels Estats membres de la Unió Europea, convé fer una sèrie de precisions.

Encara que la Llei de pressupostos per al 2005 l'assenyalava expressament no es va modificar la Llei 70/1978, de 26 de desembre, en el sentit de permetre que es tingueren efectivament en compte, en la funció pública espanyola, els períodes de servei coberts anteriorment pels ciutadans comunitaris en la funció pública d'altres Estats membres, la Comissió va decidir interposar un recurs per incompliment, el 7 de maig de 2004.

La Sentència de 23 de febrer de 2006 que resol el citat recurs (TJCE\2006\55) assenyala que, “basant-se en la jurisprudència del Tribunal de Justícia (…), el Regne d'Espanya ha de garantir que es tinguen efectivament en compte l'antiguitat i experiència professional adquirides pels ciutadans comunitaris en la funció pública d'un altre Estat membre i concedir-los, referent a això, els mateixos drets i avantatges en matèria de classificació i retribució que els reconeguts als ciutadans comunitaris que han adquirit una experiència similar en la funció pública espanyola”. Igualment, la Sentència recorda que “quan un organisme públic d'un Estat membre es proposa, en ocasió de la contractació de personal per a cobrir llocs que no estan compresos dins de l'àmbit d'aplicació de l'apartat 4 del citat article, prendre en consideració les activitats professionals anteriors exercides pels candidats en una Administració pública, aquest organisme no pot efectuar distincions, respecte als nacionals comunitaris, en funció que tals activitats hagen sigut exercides en l'Estat membre al qual pertany aquest organisme o en un altre Estat membre”.

Tenint en compte els fonaments jurídics d'esta Sentència, segons el parer d'este Centre Directiu, ha de fer-se una interpretació àmplia del concepte “les Administracions Públiques” considerant que en el mateix estan inclosos aquells organismes o entitats que poden entendre's integrats en les Administracions Públiques dels Estats membres de la Unió Europea, a l'efecte de reconeixement de serveis previs a l'empara del regulat en la Llei 70/71978, de 26 de desembre.

En conseqüència, es podran reconéixer els serveis prestats organismes o entitats integrats en les Administracions Públiques de tercers estats, sempre que no siguen serveis de caràcter obligatori, per al que serà necessari que l'Estat en qüestió siga un Estat membre de la Unió Europea o que, en virtut de Tractat Internacional celebrat per la Unió Europea i ratificat per Espanya, siga aplicable la lliure circulació de treballadors.

ii. El cas de Regne Unit.

En el cas específic de Regne Unit, des de l'1 de gener de 2021 no forma part de la Unió Europea i, per tant, ja no es beneficia dels principis de lliure circulació de persones, lliure prestació de serveis i llibertat d'establiment, sense que haja tractat equivalent en la matèria.

Referent a això, ni la Llei 70/1978 ni la Llei de Pressupostos Generals de l'Estat per al 2005 establixen règims particulars per al supòsit en el qual la naturalesa de l'ens en el qual es presten serveis patisca modificacions des de la prestació dels serveis fins al moment del reconeixement.

Davant l'absència de concreció en la regulació, i d'acord amb un exercici interpretatiu tant sistemàtic com teleològic de la norma, resulta lògic deduir que els requisits per al reconeixement dels serveis s'han de complir en el moment en el qual els mateixos s'estan prestant. Així, serà en el període temporal en el qual els serveis van ser prestats en els que hauran de complir-se els requisits que exigeix la Llei 70/1978, i la Llei de Pressupostos Generals de l'Estat de l'any 2005, en particular i en el que interessa en esta consulta, que l'Estat en qüestió siga un Estat membre de la Unió Europea.

Així mateix, cal assenyalar que l'article 50.3 del Tractat de la Unió Europea, establix que: “els Tractats deixaran d'aplicar-se a l'Estat que es retira a partir de la data d'entrada en vigor de l'Acord de Retirada o, en defecte d'això, als dos anys de la notificació, excepte si el Consell Europeu, d'acord amb aquest Estat, decideix per unanimitat prorrogar aquest termini”.

De conformitat amb el que es disposa en el citat precepte, es produïx l'Acord sobre la retirada del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord de la Unió Europea i de la Comunitat Europea de l'Energia Atòmica, en el qual es contempla un període transitori que finalitza el 31 de desembre de 2020.

Tenint en consideració el citat període transitori, segons el parer d'esta unitat, podran reconéixer-se els serveis prestats al Regne Unit, com a Estat membre de la Unió Europea, sempre que es complisquen els requisits exigibles i es tracte de serveis prestats abans de l'1 de gener de 2021, puix que, com s'ha exposat anteriorment, el 31 de desembre de 2020 va finalitzar el període transitori previst en l'Acord sobre la retirada del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord de la Unió Europea i de la Comunitat Europea de l'Energia Atòmica.

iii. Administracions d'altres Estats.

A la vista del marc jurídic esbossat es conclou que el reconeixement de serveis previs a l'efecte de triennis, efectes en els quals el consultant centra les seues qüestions, queda limitat a aquells serveis exercits per a organismes o entitats la naturalesa jurídica de les quals siga la d'Administració Pública d'un Estat membre de la Unió Europea.

iv. Serveis prestats en organitzacions internacionals.

Per a determinar si escau el reconeixement dels serveis prestats en organitzacions internacionals hem d'analitzar si podria incloure's a una organització internacional en l'àmbit de la Llei 70/1978, és a dir, si pot considerar-se que és una “Administració Pública” a aquest efecte.

Les conseqüències que té el reconeixement de serveis fan que l'ampliació de l'àmbit d'aplicació de la normativa reguladora haja de contemplar-se amb criteris restrictius.

En el cas de les Organitzacions Internacionals, aquestes no poden incloure's automàticament en este concepte, per les raons que segueixen a continuació:

Les Administracions Públiques a Espanya tenen com a objectiu fonamental la prestació dels serveis públics a través de l'execució de les polítiques desenvolupades per l'òrgan de govern del qual depenguen per a donar compliment a les demandes dels ciutadans. Per a garantir l'adequada realització de les seues activitats, l'ordenament jurídic dota generalment a les Administracions d'una sèrie de potestats exorbitants que pot fer valdre en les seues relacions amb els ciutadans afectats per la seua actuació, si bé sempre dins dels límits marcats per la Constitució i les lleis. Sense perjudici de les relacions internacionals que puga mantindre amb altres països, l'àmbit d'actuació de les administracions públiques se circumscriu a un àmbit territorial determinat (estatal, autonòmic o local), sobre el qual desenvolupen la seua activitat.

Per part seua, les Organitzacions Internacionals són ens, constituïts per un Acord entre diversos Estats, que desenvolupen activitats en benefici dels Estats membres o, fins i tot d'un benefici més general. Desenvolupen la seua actuació en el marc del Dret Internacional Públic i estan subjectes al que disposen els seus Estats membres en els seus acords constitutius. La seua actuació no té per què estar dirigida a la prestació de serveis públics i generalment es desenvolupa en un àmbit transnacional. Resulta, per tant, molt difícil subsumir a una Organització Internacional en el concepte de “Administració Pública” previst en la Llei 70/1978.

No obstant això, cal tindre en compte que a vegades els serveis prestats en l'Organització Internacional, es van prestar “a través del Ministeri d'Afers exteriors i Cooperació”.

Això podria significar que els serveis es van prestar en qualitat d'empleat de l'Administració General de l'Estat i que, per tant, serien susceptibles de ser computats a l'efecte de serveis previs.

Per a confirmar este fet serà necessari determinar amb qui estava vinculat jurídicament l'interessat en el moment de prestar els serveis que pretén siguen reconeguts, ja que, en definitiva, l'element determinant per a establir si uns serveis han de reconéixer-se com a “serveis previs” és que s'haja establit una relació sinal·lagmàtica entre l'interessat i l'Administració en qüestió, en la qual l'interessat presta uns serveis a l'Administració (dels quals aquesta es beneficia) obtenint una remuneració a canvi, abonada per aquella. La dinàmica de les missions d'una Organització Internacional requereix de la participació de nacionals dels seus Estats membres.

En conclusió, no procediria reconéixer els serveis prestats en les missions de l'Organització Internacional com a serveis previs a l'empara del que es preveu en la Llei 70/1978, de 26 de desembre, de Reconeixement de Serveis Previs en l'Administració Pública. Esta conclusió es basa en dos motius fonamentals:

a) La impossibilitat de subsumir a les Organitzacions Internacionals, en el concepte de “Administracions Públiques” previst en l'article 1 de la Llei 70/1978.

b) L'absència d'un vincle jurídic estatutari o laboral entre qualsevol Administració Pública i l'interessat en el moment de l'acompliment dels serveis que impedeix considerar que aquests serveis es van prestar per o per a alguna Administració Pública i, per tant, que puguen ser considerats com a serveis

i. Documentació exigible.

Finalment, cal fer referència a la documentació exigible per a donar per acreditats els serveis previs a l'estranger, de no existir una regulació específica sobre aquest tema, pareix que hauria d'estar-se analògicament als requeriments nacionals, de manera que les certificacions aportades comporten en tot cas el mateix grau de fehaciencia que la documentació nacional comparable.

Respecte de l'exigència de traducció jurada a la qual s'al·ludeix en la consulta, pareix que ha d'aplicar-se amb caràcter general el preceptuat en l'article 15 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques en relació amb la llengua dels procediments: “La llengua dels procediments tramitats per l'Administració General de l'Estat serà el castellà (…)”.

Interessa així mateix en este punt l'article 144 de la Llei 1/2000, de 7 de gener, d'Enjudiciament Civil pel qual regula el tractament dels documents probatoris redactats en idioma no oficial:

“1. A tot document redactat en idioma que no siga el castellà o, en el seu cas, la llengua oficial pròpia de la Comunitat Autònoma de què es tracte, s'acompanyarà la traducció d'aquest.

2. Aquesta traducció podrà ser feta privadament i, en tal cas, si alguna de les parts la impugnara dins dels cinc dies següents des del trasllat, manifestant que no la té per fidel i exacta i expressant les raons de la discrepància, el Secretari judicial ordenarà, respecte de la part que existisca discrepància, la traducció oficial del document, a costa de qui l'haguera presentat.

3. No obstant això, si la traducció oficial realitzada a instàncies de part resultara ser substancialment idèntica a la privada, les despeses derivades d'aquella seran a càrrec de qui la va sol·licitar.”

Sense embuts pareixeria necessari per tant que davant documentació estrangera mitjançant la qual pretenguen acreditar-se serveis previs conste, d'una part, la “legalització” del document o certificat acreditatiu, de manera que, conforme al sistema de “postil·la” o al qual procedisca en Dret, li quede a l'Administració espanyola degudament justificada l'autenticitat d'aquest, i d'un altre costat, que el document vinga acompanyat d'una traducció oficial que permeta comprendre el seu tenor literal.

Això, no obstant això, serà l'òrgan instructor del procediment, en tant que competent per a realitzar la valoració dels elements probatoris, el que resolga si cap, donades les concretes circumstàncies que envolten a un determinat expedient, considerar el document estranger fidedigne en tota la seua extensió, formal i material, sense necessitat d'exigir que la seua presentació s'ajuste per complet als extrems avantdits.

Tot l'anterior s'indica sense perjudici de recordar que, d'acord amb el règim de competències d'este centre directiu, les respostes a consultes que emet esta direcció general posseïxen caràcter merament informatiu i, en conseqüència, no tenen caràcter de criteri vinculant, ni originen drets ni expectatives de dret, ni impliquen cap vinculació amb el tipus de procediments a què es referisquen. A més, en mancar de caràcter preceptiu o vinculant, els òrgans destinataris d'aquestes respostes podran, si escau, adoptar finalment una decisió que no es corresponga amb el parer contingut en aquestes.

Les respostes a consultes contingudes en este butlletí atenen de les qüestions plantejades a la llum de la normativa vigent en el moment de la seua emissió, de manera que aquestes respostes poden veure's afectades per modificacions legislatives posteriors o resolucions judicials.