La qüestió plantejada versa sobre el permís per deure inexcusable per temps indispensable. En concret, si un funcionari de carrera de l'Administració General de l'Estat, que al seu torn és Alcalde sense dedicació parcial ni exclusiva, pot emparar-se en el permís “per temps indispensable per al compliment d'un deure inexcusable de caràcter públic o personal” per al compliment de determinades funcions del càrrec d'Alcalde.

Així, en primer lloc, cal analitzar el marc jurídic d'aplicació. L'article 48.j) del Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat públic establix que els funcionaris públics tindran dret a un permís:

“Per temps indispensable per al compliment d'un deure inexcusable de caràcter públic o personal i per deures relacionats amb la conciliació de la vida familiar i laboral.”

Per a delimitar esta figura, cal tindre en compte que el “deure inexcusable” es configura com un concepte jurídic indeterminat que s'ha vingut definint, tal com contempla el Manual de Procediments de Gestió de Recursos Humans, publicat per Resolució de 14 de desembre de 1992 de la Secretaria d'Estat per a l'Administració Pública, com aquella obligació que incumbeix d'una persona l'incompliment de la qual li genera una responsabilitat d'índole civil, penal o administrativa; i s'estén igualment a aquells deures relacionats amb la conciliació de la vida familiar i laboral.

Sobre la base de l'anterior, els criteris mantinguts per la Direcció General de la Funció Pública sobre el permís per al compliment pels funcionaris d'un deure inexcusable de caràcter públic o personal poden sistematitzar-se en els següents:

a) Ha de tractar-se d'un deure inexcusable, com a "obligació que incumbeix d'una persona l'incompliment de la qual li genera una responsabilitat d'índole civil, penal o administrativa”. En este concepte poden considerar-se inclosos els deures de caràcter cívic com la participació de processos electorals i l'exercici del dret al sufragi.

b) Fóra dels supòsits que consisteixen en un deure inexcusable, la concessió del permís té caràcter potestatiu, per la qual cosa l'Administració haurà de ponderar les circumstàncies del cas concret, interpretant el 48.j) del TREBEP, de forma summament restrictiva, sent l'òrgan competent per a la seua concessió qui ha d'apreciar les circumstàncies concurrents en cada cas.

c) El permís ha de ser concedit pel temps indispensable per al compliment del deure inexcusable i no pot ser-ho amb caràcter general.

d) Quant al caràcter públic o personal del deure a complir, s'ha determinat que l'assumpció voluntària d'activitats privades, no han de prevaldre sobre les obligacions de caràcter estatutari que obliguen al funcionari a la prestació del servei.

e) En tot cas, el permís per deure inexcusable i per deures relacionats amb la conciliació es caracteritza per dues notes bàsiques: el seu caràcter residual i la seua duració, que serà del temps indispensable per al compliment del deure. Per tot això, ha de circumscriure's a situacions puntuals i imprevisibles, que no es prolonguen en el temps, i excepcionals, que no siguen reiterades.

Per tant, els funcionaris de carrera de l'Administració General de l'Estat tenen dret a un permís per deure inexcusable pel temps indispensable.

Assegut l'anterior, cal analitzar si l'acompliment de les funcions d'alcalde s'enquadra dins de les activitats d'un deure públic que són fet causant d'aquest permís. Referent a això, l'article 75.6 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, de Bases del Règim Local, norma directament aplicable al funcionari per tractar-se d'un càrrec electiu d'una Corporació Local, disposa el següent:

“A l'efecte del que es disposa en l'article 37.3.d) de l'Estatut dels Treballadors i en l'article 30.2 de la Llei 30/1984, s'entén per temps indispensable per a l'acompliment del càrrec electiu d'una Corporació local, el necessari per a l'assistència a les sessions del ple de la Corporació o de les Comissions i atenció a les Delegacions que forme part o que exercisca l'interessat.”

D'aquesta manera, es reconeix com deure inexcusable de caràcter públic o professional (article 30.2 de la Llei 30/1984) l'assistència al ple, comissions i atenció a les delegacions.

En conclusió, sobre la base de la normativa exposada, l'assistència a les sessions del ple de la corporació de les Comissions i l'atenció a les Delegacions que forme part o que exercisca l'interessat, té sempre la condició de deure inexcusable, havent de concedir-se-li, per a tal fi, el permís previst per a això, sense més limitació que la seua concessió pel temps indispensable.

Tot l'anterior s'indica sense perjudici de recordar que, d'acord amb el règim de competències d'este centre directiu, les respostes a consultes que emet esta direcció general posseïxen caràcter merament informatiu i, en conseqüència, no tenen caràcter de criteri vinculant, ni originen drets ni expectatives de dret, ni impliquen cap vinculació amb el tipus de procediments a què es referisquen. A més, en mancar de caràcter preceptiu o vinculant, els òrgans destinataris d'aquestes respostes podran, si escau, adoptar finalment una decisió que no es corresponga amb el parer contingut en aquestes.

Les respostes a consultes contingudes en este butlletí atenen de les qüestions plantejades a la llum de la normativa vigent en el moment de la seua emissió, de manera que aquestes respostes poden veure's afectades per modificacions legislatives posteriors o resolucions judicials.