Madrid, 18 de desembre de 2024.- El ministre per a la Transformació Digital i de la Funció Pública, Óscar López, ha anunciat que el Govern ha aconseguit complir el seu compromís amb Europa, reflectit en el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR), d'estabilitzar places d'ocupació pública i l'ha fet superant l'objectiu: 321.776 places temporals en les administracions públiques han passat a ser fixes. “En 2021, quan ens asseem amb la Comissió Europea, ens vam comprometre a transformar 300.000 places temporals en fixes abans de 2025. Hui, 18 de desembre, hem aconseguit i superat eixe objectiu. Una vegada més, el Govern d'Espanya complix amb el promés i aconsegueix una fita col·lectiva”, ha afirmat.

El ministre ha agraït la col·laboració dels sindicats i de les Comunitats Autònomes en este assoliment, i ha explicat que ha sigut possible gràcies al “impuls d'una ingent gestió de processos selectius” que han implicat la convocatòria de més de mig milió de places a tots els nivells. “Els sectors en els quals més ha impactat l'estabilització són el sector docent i sanitari, professions fonamentals per a sostindre el nostre Estat del Benestar”, ha explicat el ministre; “mai s'havien convocat tantes places en tan poc temps”.

Este anunci s'ha produït durant la seua compareixença en la Comissió d'Hisenda i Funció Pública del Congrés dels Diputats per a explicar les línies generals del seu departament per a esta legislatura.

El ministre ha apel·lat a la col·laboració dels grups polítics en el repte de transformar el model econòmic d'Espanya i amb ell l'Administració Pública, “perquè el sector públic és la millor garantia per al creixement just”. I per a aconseguir eixe objectiu, ha recordat, s'ha posat en marxa el pla Consens per una Administració Oberta, que implica a tots els agents interessats: “l'Estat com a impulsor, els sindicats com a protagonistes, les empreses com a col·laboradores i les persones com a beneficiàries”. Este full de ruta s'estructura entorn de tres eixos estratègics: la inversió en les capacitats del sector públic; una Administració oberta a la ciutadania, accessible i humanista, i la transparència, la participació pública i la rendició de comptes.

Recursos públics i diàleg social

Respecte al primer d'ells, Inversió en les capacitats del sector públic, el ministre ha destacat la importància del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, que destina un component específic a la modernització de les Administracions públiques: “parlem de més de 6.500 milions d'euros per a projectes de digitalització d'entitats com el Servei Públic d'Ocupació Estatal o la Seguretat Social, per a millorar la ciberseguretat de l'Estat o per al desenvolupament de serveis públics basats en dades”, ha enumerat.

En este punt, el ministre ha emfatitzat el paper de l'Acord marc per una Administració del segle XXI, signat en 2022 amb UGT i CCOO, al qual hui “hem sumat una altra gran fita: Este mateix matí he signat amb tots dos sindicats un acord per a recuperar el dret a la jubilació parcial dels funcionaris públics”. Este compromís s'aconseguirà, ha explicat López, modificant l'Estatut Bàsic de l'Empleat públic, per a aconseguir “eliminar una desigualtat injustificada amb els treballadors del sector privat i fomentar la transferència de coneixement en el sector públic entre els treballadors més veterans i les noves generacions”.

Dues noves lleis i millor ocupació pública

En el disseny d'eixa Funció Pública del futur, Óscar López ha avançat la posada en marxa de dues Lleis: “una nova Llei de Funció Pública, que ja està en esta cambra, i la Llei per a la Transformació de l'Administració, que enviarem al Consell de Ministres l'any que ve”, que reforçaran les capacitats de la funció pública basant-se en dos pilars: la planificació estratègica mitjançant la Gestió Previsional d'Efectius, que té el doble objectiu de simplificar els tràmits i atraure i retindre el coneixement, i l'accés a l'ocupació pública i la captació de personal mitjançant en el Pla de captació i retenció de talent júnior i sènior.

El ministre ha indicat que els passos que ja s'estan donant en este sentit (disseny de processos selectius basats en habilitats i competències; simplificació i digitalització dels processos i proves; la implantació d'un model per a la gestió eficaç de la igualtat de gènere en l'accés i carrera professional o la millora en els processos d'inclusió de les persones amb discapacitat) ja estan traduint-se en “resultats esperançadors: l'edat mitjana dels empleats públics disminuïx per quart any consecutiu; el nombre d'efectius menors de 40 anys ha augmentat en més d'un 4% en els últims dos anys; per segon any consecutiu, el nombre d'incorporacions supera al de baixes; i les dones suposen quasi el 60% de la força laboral pública”.

López ha emfatitzat que el Govern continua treballant a dissenyar unes ofertes d'ocupació pública amb millors condicions, com ha fet en els últims anys: 223.000 places convocades en els últims set anys (més de 40.000 tan sols l'any 2024), pujada del salari dels empleats públics en un 14,9% des de 2018 i elevació del contingent de places per a persones amb discapacitat fins a un 10%. “Si les empreses privades més competitives liciten per atraure als millors professionals, l'Estat no pot quedar-se arrere”, ha assegurat.

Serveis públics de qualitat

Pel que fa al segon eix estratègic, una Administració oberta a la ciutadania, accessible i humanista, el ministre ha situat en el centre d'estos projectes als ciutadans, als quals cal atendre facilitant “l'exercici dels seus drets, el compliment dels seus deures i l'accés a uns serveis públics de qualitat”. Tot això, sosté López, cal fer-ho a través de “una Funció Pública digitalitzada, accessible i humanista”.

Els passos que s'han donat en este sentit mitjançant el Pla de Digitalització de les Administracions Públiques estan donant importants resultats, ha dit López: “hem estalviat 4 milions d'euros gràcies a la celebració de judicis telemàtics, i altres 60 milions centralitzant el contracte de serveis de telecomunicacions de l'Administració General de l'Estat, i millorem les funcionalitats de la web administracion.gob.es i de la línia d'atenció 060, incorporant nous canals com el webchat060 que ja ha atés mitjançant el seu assistent virtual 140.000 consultes des de l'any passat”.

López ha destacat especialment el paper de La meua Carpeta Ciutadana (“una aplicació pública que triomfa a Espanya i que està revolucionant la relació entre el ciutadà i l'administració digital”), de la qual ha anunciat una pròxima actualització amb un perfil específic per a atendre també del col·lectiu de les empreses: “Es tracta que el teixit empresarial del nostre país també es beneficie de la simplificació i modernització dels serveis públics”.

El ministre ha subratllat que iniciatives com aquestes han aconseguit que “Espanya se situe en una posició excel·lent en serveis públics digitals, segons l'Informe de la Dècada Digital de la Unió Europea, superant a països com Itàlia, França o Alemanya. A nivell mundial, l'ONU ens situa en la posició número 17 de 193 administracions electròniques”.

Govern obert

L'últim eix al qual s'ha referit el ministre és el de la Transparència, participació pública i rendició de comptes. Així, ha recordat el compromís del president del Govern, expressat el mes de juliol, d'elaborar el Pla d'Acció per a la Democràcia, en sintonia amb la iniciativa de la Unió Europea del Pla d'Acció per a la Democràcia Europea llançat en 2020.

En el marc d'este pla, s'inscriuen iniciatives del Ministeri com la celebració del cim global de l'Aliança per al Govern Obert, que tindrà lloc a Vitòria els dies 7, 8 i 9 d'octubre del pròxim any. En ella, ha avançat López, es presentarà l'Estratègia de Govern Obert d'Espanya, l'instrument en el qual es materialitzarà les recomanacions de l'OCDE en transparència, participació pública i rendició de comptes de l'Administració General de l'Estat.

Óscar López ha afirmat a més que portarà a les Corts durant la primera meitat de 2025 dues iniciatives legislatives: un Projecte de Llei d'Administració Oberta que ampliarà les obligacions de l'Estat en matèria de transparència, obligatorietat de rendició de comptes semestral i millora de la participació ciutadana; i el Projecte de Llei de Grups d'Interés, un marc de transparència i integritat aplicable a les actuacions dels grups d'interés en les seues relacions amb el personal públic de l'Estat. “Espanya està llesta per a tindre la seua pròpia Llei de lobbies”, ha sentenciat.

El ministre ha acabat la seua intervenció amb una nova apel·lació al consens: “Afrontem junts este repte, defensem un ampli Consens per una Administració Oberta. Compte amb vostés, diputats i diputades, perquè la força del públic siga cada dia major”.