La consulta versa sobre la possibilitat d'arxivar un expedient disciplinari a un funcionari que es troba en parador ignorat.

El text refós de la Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat públic, aprovat pel Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre (TRLEBEP), establix en l'article 98 el que segueix:

“1. No podrà imposar-se sanció per la comissió de faltes molt greus o greus sinó mitjançant el procediment prèviament establit.

La imposició de sancions per faltes lleus es durà a terme per procediment sumari amb audiència a l'interessat.

2. El procediment disciplinari que s'establisca en el desenvolupament d'este Estatut s'estructurarà atenent dels principis d'eficàcia, celeritat i economia processal, amb ple respecte als drets i garanties de defensa del presumpte responsable.

En el procediment quedarà establit la deguda separació entre la fase instructora i la sancionadora, encomanant-se a òrgans diferents.

3. Quan així estiga previst en les normes que regulen els procediments sancionadors, es podrà adoptar mitjançant resolució motivada mesures de caràcter provisional que asseguren l'eficàcia de la resolució final que poguera recaure.

La suspensió provisional com a mesura cautelar en la tramitació d'un expedient disciplinari no podrà excedir de 6 mesos, excepte en cas de paralització del procediment imputable a l'interessat. La suspensió provisional podrà acordar-se també durant la tramitació d'un procediment judicial, i es mantindrà pel temps al fet que s'estenga la presó provisional o altres mesures decretades pel jutge que determinen la impossibilitat d'exercir el lloc de treball. En este cas, si la suspensió provisional excedira de sis mesos no suposarà pèrdua del lloc de treball.

El funcionari suspés provisional tindrà dret a percebre durant la suspensió les retribucions bàsiques i, en el seu cas, les prestacions familiars per fill a càrrec.

4. Quan la suspensió provisional s'eleve a definitiva, el funcionari haurà de retornar el percebut durant el temps de duració d'aquella. Si la suspensió provisional no arribara a convertir-se en sanció definitiva, l'Administració haurà de restituir al funcionari la diferència entre els havers realment percebuts i els que haguera hagut de percebre si s'haguera trobat amb plenitud de drets.

El temps de permanència en suspensió provisional serà d'abonament per al compliment de la suspensió ferma.

Quan la suspensió no siga declarada ferma, el temps de duració de la mateixa es computarà com de servei actiu, havent d'acordar-se la immediata reincorporació del funcionari al seu lloc de treball, amb reconeixement de tots els drets econòmics i altres que procedisquen des de la data de suspensió”.

Així mateix, el TRLEBEP establix en l'apartat 2 de la disposició final quarta que: “Fins que es dicten les Lleis de Funció Pública i les normes reglamentàries de desenvolupament es mantindran en vigor en cada Administració Pública les normes vigents sobre ordenació, planificació i gestió de recursos humans en tant no s'oposen al que s'estableix en este Estatut”.

D'acord amb l'esmentada disposició, en l'àmbit de l'Administració General de l'Estat, en matèria de responsabilitat disciplinaria continuen vigents el Reial decret 33/1986, de 10 de gener, pel qual s'aprova el Reglament de Règim Disciplinari dels Funcionaris de l'Administració de l'Estat i el Reial decret 365/1995, de 10 de març, pel qual s'aprova el Reglament de Situacions Administratives dels Funcionaris Civils de l'Administració General de l'Estat.

L'article 26 del Reial decret 33/1986 assenyala que “La tramitació, comunicacions i notificacions s'ajustaren en tot al que es disposa en el Títol IV, Capítol II, seccions primera i segona de la Llei de Procediment Administratiu.”

Referent a això l'article 25.2 de la vigent Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques, establix que “En els supòsits en els quals el procediment s'haguera paralitzat per causa imputable a l'interessat, s'interromprà el còmput del termini per a resoldre i notificar la resolució”.

D'altra banda, l'article 21 del Reial decret 365/1995 disposa que:

“1. La suspensió provisional podrà acordar-se preventivament durant la tramitació d'un procediment judicial o disciplinari.

2. Si durant la tramitació d'un procediment judicial es decreta la presó provisional d'un funcionari o altres mesures que determinen la impossibilitat d'exercir el seu lloc de treball, se li declararà en suspensió provisional pel temps al fet que s'estenguen aquestes mesures.

3. La suspensió provisional com a mesura preventiva durant la tramitació d'un expedient disciplinari podrà ser acordada per l'autoritat que va ordenar la incoació de l'expedient, no podent excedir esta suspensió de sis mesos, excepte en cas de paralització del procediment imputable a l'interessat.

4. El suspens provisional tindrà dret a percebre el 75% del seu sou, triennis i pagues extraordinàries, així com la totalitat de la prestació econòmica per fill a càrrec, excepte en cas de paralització de l'expedient imputable a l'interessat, que comportarà la pèrdua de tota retribució mentre es mantinga aquesta paralització. Així mateix, no s'acreditarà haver-hi algun en cas d'incompareixença en el procediment disciplinari o procés penal.

5. Quan la suspensió no siga declarada ferma, el temps de duració de la mateixa es computarà com de servei actiu, havent d'acordar-se la immediata incorporació del funcionari al seu lloc de treball, amb reconeixement dels drets econòmics i altres que procedisquen des de la data d'efectes de la suspensió”.

D'acord amb l'anterior i davant la impossibilitat de continuar amb el procediment, a tenor de l'article 25.2 de la vigent Llei 39/2015 procedeix la interrupció del còmput del termini per a resoldre i notificar la resolució.

Això ha de produir-se després de la realització de totes aquelles actuacions que es consideren apropiades per a la determinació del parador del funcionari, que deurien fins i tot consistir en la sol·licitud de la cooperació d'altres autoritats administratives, com ara la Policia Nacional, el Ministeri d'Afers exteriors, Unió Europea i Cooperació, a través dels consolats d'Espanya a l'estranger, el Registre civil, etc., a fi de determinar la situació del subjecte, i el parador d'aquest.

Si arran de tals actuacions, que hauran d'estar adequadament documentades en l'expedient, continuara la situació de desconeixement en relació al parador del funcionari expedientat i fóra impossible la notificació —tenint en compte que la imposició de les sancions administratives ha de verificar-se a través d'un procediment en el qual el presumpte inculpat tinga oportunitat d'al·legar el que al seu dret convinga i proposar les proves que estime pertinents i sent, referent a això, dues els tràmits essencials del procediment sancionador en matèria disciplinària dels funcionaris públics, a saber, el trasllat del plec de càrrecs, en què pot l'inculpat no sols al·legar, sinó sol·licitar la pràctica de les proves que per al seu defensa crega necessàries, i el de la proposta de resolució (articles 36 i 43 del Reglament de Reial decret 33/1986)—, pareix procedent la interrupció del procediment i l'arxiu provisional de les actuacions, si no fóra possible la notificació, fins que esta puga realitzar-se, en garantia del dret fonamental del funcionari a la defensa.

Així mateix, en este context pareix possible i procedent l'adopció de la mesura provisional prevista en l'article 98.3 del TRLEBEP, consistent en la suspensió provisional, la qual cosa comportaria, no sols que esta, en el seu cas i si no és possible la notificació, es prolongue fins i tot més enllà dels 6 mesos previstos com a regla general en el cas que el procediment sancionador es paralitze per causa imputable a l'interessat (articles 98.3 del TRLEBEP i 21.4 del Reglament de Situacions Administratives) sinó també la pèrdua de tota retribució.

Tot l'anterior s'indica sense perjudici de recordar que, d'acord amb el règim de competències d'este centre directiu, les respostes a consultes que emet esta direcció general posseïxen caràcter merament informatiu i, en conseqüència, no tenen caràcter de criteri vinculant, ni originen drets ni expectatives de dret, ni impliquen cap vinculació amb el tipus de procediments a què es referisquen. A més, en mancar de caràcter preceptiu o vinculant, els òrgans destinataris d'aquestes respostes podran, si escau, adoptar finalment una decisió que no es corresponga amb el parer contingut en aquestes.

Les respostes a consultes contingudes en este butlletí atenen de les qüestions plantejades a la llum de la normativa vigent en el moment de la seua emissió, de manera que aquestes respostes poden veure's afectades per modificacions legislatives posteriors o resolucions judicials.