És possible la participació en diversos concursos específics que coincidisquen en el temps sense que s'haja resolt el primer d'ells, sense perjudici que, la presa de possessió en el primer concurs adjudicat impediria l'obtenció de la destinació en el de posterior resolució.
Adjudicació de dos llocs del mateix o diferent Cos sense que coincidisca el període de temps de possessió.
La qüestió plantejada versa sobre la situació d'una funcionària pertanyent al Cos de Gestió de l'Administració civil de l'Estat en situació d'excedència per prestació de serveis en el sector públic en el Cos General Auxiliar de l'Administració civil de l'Estat. Una vegada sol·licitada la participació en diversos concursos específics i, adjudicat un d'ells, després de la presa de possessió en aquest, resulte adjudicatària d'un altre concurs.
Es planteja així si pot triar romandre en l'un o l'altre destinació, o està obligada a romandre en la primera destinació dos anys. Així mateix, si la conclusió que s'aconseguisca resulta d'aplicació per al cas que els concursos adjudicats es referisquen als dos Cossos de l'Administració General de l'Estat als quals pertany la funcionària.
Així, en primer lloc, cal analitzar el marc jurídic d'aplicació. La disposició final quarta del Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat públic (TREBEP), difereix l'entrada en vigor de les disposicions relatives a la provisió de llocs de treball i mobilitat fins a l'entrada en vigor de les lleis de Funció Pública que es dicten en desenvolupament de l'Estatut.
Així, i d'acord amb el que es disposa en la disposició final quarta del TREBEP, que establix en el seu apartat segon:
“Fins que es dicten les Lleis de Funció Pública i les normes reglamentàries de desenvolupament es mantindran en vigor en cada Administració Pública les normes vigents sobre ordenació, planificació i gestió de recursos humans en tant no s'oposen al que s'estableix en este Estatut”
En conseqüència, continuen vigents les disposicions relatives a la provisió de llocs regulats per la Llei 30/1984, de 2 d'agost, de Mesures per a la reforma de la Funció Pública i el Reial decret 364/1995, de 10 de març, que aprova el Reglament General d'Ingrés del personal al servei de l'Administració General de l'Estat i de provisió de llocs de treball i promoció professional dels funcionaris civils de l'Administració General de l'Estat.
En este marc, l'article 20.1.a) de la Llei 30/1984, de 2 d'agost, de Mesures per a la Reforma de la Funció Pública, establixen que el concurs és el procediment normal per a la provisió de llocs de treball del personal funcionari de carrera; i la participació en aquest, com a regla general, té un caràcter voluntari.
Per part seua, segons preveu l'article 49.1 del Reglament General d'Ingrés del Personal al Servei de l'Administració General de l'Estat i de Provisió de llocs de treball i Promoció Professional dels Funcionaris Civils de l'Administració General de l'Estat, aprovat pel Reial decret 364/1995, de 10 de març, les destinacions adjudicades per concurs són irrenunciables, excepte en el cas que abans de finalitzar el termini de presa de possessió s'haguera obtingut una altra destinació mitjançant convocatòria pública.
Tenint en compte l'anterior, la qüestió plantejada se centra en la possibilitat de participar en diversos concursos i l'opció en cas de resultar adjudicatari de diversos llocs.
Del que es disposa l'article 49.1 del Reial decret 364/1995 s'infereix que, com a regla general, les destinacions adjudicades per concurs són irrenunciables. Conforme a l'article 41 apartat 2 del mateix Reglament abans citat, “els funcionaris hauran de romandre en cada lloc de treball de destinació definitiva un mínim de dos anys per a poder participar en els concursos de provisió, excepte en l'àmbit d'una Secretaria d'Estat o d'un Departament Ministerial, a falta d'aquella (…)”.
D'aquesta manera, adjudicat un lloc per concurs i una vegada es pren possessió d'este, s'haurà de romandre en el mateix un mínim de dos anys com a regla general. En este sentit, en el cas que a la funcionària li interesse un lloc més que un altre seria convenient i adequat que formule el desistiment de la sol·licitud de participació en el concurs que no li interessa abans que el mateix es resolga, i en aquest cas el mateix seria irrenunciable.
El propi article 49.1 del Reial decret 364/1995 recull l'única excepció a esta regla, aquells casos en els quals, abans de finalitzar el termini de presa de possessió, s'haguera obtingut una altra destinació mitjançant convocatòria pública. Només en este cas si podrà optar el funcionari o funcionària per la plaça que desitge.
Per tant, és possible la participació en diversos concursos específics que coincidisquen en el temps sense que s'haja resolt el primer d'ells. Però una vegada finalitza el termini de presa de possessió, com la destinació és irrenunciable, no es pot optar per la destinació adjudicada en el concurs de posterior resolució.
En el cas d'estar interessada en un concurs posterior, sobre la base de la voluntarietat en la participació en aquests, podrà renunciar-se a un d'ells conforme al que es preveu en la convocatòria concreta, normalment amb anterioritat a la data en què la Comissió de Valoració finalitze el procés de revisió i baremació dels mèrits.
I tot això sense perjudici que serà l'òrgan convocant el competent per a considerar i apreciar les incidències, així com per a resoldre aquells dubtes que pogueren sorgir en relació amb els concursos que convoquen, adoptant sobre aquest tema les decisions motivades que estime convenients.
Així mateix, es planteja la mateixa consulta en relació amb la possibilitat que li siguen adjudicats per concurs dos llocs de diferents Cossos sense que coincidisca en el temps el termini de presa de possessió.
En este cas no existiria inconvenient en la participació en concursos de diversos Cossos als quals pertanga la funcionària i, resolt i adjudicat al seu favor un d'ells, podria prendre possessió a posteriori, si es resol en un període diferent a l'anterior ja obtingut, passant a estar en situació administrativa d'excedència voluntària per prestació de serveis en el sector públic respecte de l'altre Cos.
No obstant l'anterior, es recorda que el canvi de situacions administratives no és l'instrument que el legislador contempla per a la mobilitat d'un funcionari, no sols perquè poguera constituir un frau de llei sinó pels possibles perjudicis que poguera causar a l'Administració.
Tot l'anterior s'indica sense perjudici de recordar que, d'acord amb el règim de competències d'este centre directiu, les respostes a consultes que emet esta direcció general posseïxen caràcter merament informatiu i, en conseqüència, no tenen caràcter de criteri vinculant, ni originen drets ni expectatives de dret, ni impliquen cap vinculació amb el tipus de procediments a què es referisquen. A més, en mancar de caràcter preceptiu o vinculant, els òrgans destinataris d'aquestes respostes podran, si escau, adoptar finalment una decisió que no es corresponga amb el parer contingut en aquestes.
Les respostes a consultes contingudes en este butlletí atenen de les qüestions plantejades a la llum de la normativa vigent en el moment de la seua emissió, de manera que aquestes respostes poden veure's afectades per modificacions legislatives posteriors o resolucions judicials.