En la present consulta es planteja la possibilitat de prolongar en servei actiu al personal funcionari interí.

L'article 10 del text refós de la Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat públic (TRLEBEP), aprovat per Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre, precepte dedicat als funcionaris interins, disposa que són funcionaris interins aquells que per raons expressament justificades de necessitat i urgència, són nomenats com a tals per a l'acompliment de funcions pròpies de funcionaris de carrera, quan es done alguna de les circumstàncies que s'indiquen en este article.

Quant al règim aplicable als mateixos, l'apartat 5 del citat article 10 disposa que "als funcionaris interins els serà aplicable, quan siga adequat a la naturalesa de la seua condició, el règim general dels funcionaris de carrera".

Per tant, l'aplicació de la regulació establida per als funcionaris de carrera serà aplicable als funcionaris interins quan siga adequat “a la naturalesa de la seua condició temporal i al caràcter extraordinari i urgent del seu nomenament,” la qual cosa exigeix plantejar-se quina és la naturalesa i quines són les notes que la caracteritzen.

Si bé es tracta d'una relació regida pel Dret administratiu, la qual cosa realment caracteritza a esta classe de personal enfront del funcionari de carrera és la temporalitat de la relació que s'establix amb l'Administració Pública, a diferència de la del funcionari de carrera, que és de “caràcter permanent”.

Per tant, en primer terme, el caràcter temporal i no permanent de la relació que ostenta el funcionari interí és un element essencial a l'hora de dilucidar quines normes i, sobretot, amb quin abast, han de ser aplicades a aquesta classe de personal quan el precepte en qüestió no determine qui és el destinatari o destinataris d'aquest.

És convenient recordar ací el que es preveu en la Directiva 1999/70/CE del Consell, de 28 de juny de 1999, relativa a l'Acord marc de la CES, la UNICE i el CEEP sobre el treball de duració determinada; en concret, la Clàusula Quarta de la Directiva referida al ‘Principi de no discriminació’ que assenyala el següent:

“1. Pel que fa a les condicions de treball, no podrà tractar-se als treballadors amb un contracte de duració determinada d'una manera menys favorable que als treballadors fixos comparables pel mer fet de tindre un contracte de duració determinada, llevat que es justifique un tracte diferent per raons objectives.

2. Quan resulte adequat, s'aplicarà el principi de pro rata temporis. (…)”

Es poden fer dues consideracions a la llum de la jurisprudència del TJUE sobre l'aplicació d'aquesta Directiva.

D'una banda, en els propis termes de la Directiva, s'entén que no podrà tractar-se als treballadors amb un contracte de duració determinada d'una manera menys favorable que als treballadors fixos comparables pel mer fet de tindre un contracte de duració determinada, llevat que es justifique un tracte diferent per raons objectives.

Per una altra, el que es preveu en la mateixa sobre el treball de duració determinada, és aplicable tant al personal funcionari de carrera com al personal funcionari interí.

I això sense perjudici que la doctrina establida pel TJUE tendeix al fet que concórreguen les normes reguladores del personal de caràcter fix i del temporal, permetent, no obstant això, que existisquen diferències quan les mateixes estiguen justificades, però sense que servisca de base per a tal diferenciació exclusivament l'element temporal.

Partint d'estos extrems, i entrant ja a analitzar la jubilació, esta es troba regulada en l'article 67 del TRLEBEP. Este article, sota el rètol de “Jubilació”, preveu les diferents classes de jubilació fent referència als “funcionaris”, de manera genèrica i sense cap especificació, com sí que ocorre, per exemple, amb les situacions administratives en les quals clarament el legislador establix que la seua aplicació correspon únicament als “funcionaris de carrera”.

D'altra banda, no sols resulta lògic el que els funcionaris interins, com qualsevol altra classe de personal tinguen el dret a la jubilació (dret així contemplat per a tots els empleats públics en l'article 14 del TRLEBEP), sinó que, a més, l'article 63 preveu la jubilació com una de les causes de cessament del funcionari interí.

En este sentit, i llevat que hi haguera una previsió específica, s'entén que resulten d'aplicació al funcionari interí, amb caràcter general, les previsions contingudes en l'article 67 del TRLEBEP sobre jubilació de funcionaris.

No obstant això, cal destacar que l'article 67, apartat 3, realment ve a regular, precisament, una excepció a la jubilació forçosa per raó d'edat, i és l'anomenada prolongació o “permanència en el servei actiu” com expressament indica el precepte.

Així, l'apartat 3 d'este article, establix que “en els termes de les lleis de Funció Pública que es dicten en desenvolupament d'este Estatut, es podrà sol·licitar la prolongació de la permanència en el servei actiu com a màxim fins que es complisquen setanta anys d'edat”.

Si bé, com s'assenyala, els altres apartats dedicats a regular les diferents classes de jubilació resultarien aplicables als funcionaris interins, sorgeix el dubte de si esta previsió, la de la permanència en el servei actiu, és pròpia dels funcionaris de carrera o si, per contra, pot resultar també aplicable als funcionaris interins.

Referent a això pareix que és necessari partionar en tot cas la prolongació o permanència en servei actiu del règim de situacions administratives pròpiament dit.

Abona esta idea la pròpia regulació vigent perquè, enfront de l'article 33 de la Llei 30/1984, de 2 d'agost, en la qual la prolongació es configurava com un autèntic dret del funcionari, l'article 67.3 del TRLEBEP, que ha vingut a substituir a aquell, regula la prolongació en el servei actiu com «(…) un dret subjectiu condicionat al fet que les necessitats organitzatives de l'Administració facen possible el seu exercici; però recau sobre aquesta Administració la càrrega de justificar eixes necessitats organitzatives que han de determinar la concessió o denegació de la prolongació. L'obligació de l'Administració de motivar en tot cas, tant si és favorable com si no, la decisió sobre la prolongació de permanència en servei actiu sol·licitada pel funcionari en funció d'unes necessitats de l'organització, implica que les necessitats que se citen com a fonament de la decisió que s'adopte siguen ajustades a la realitat i que es prove la seua existència (…)». (per totes, STS, Sala del Contenciós, 6 de febrer de 2017).

És a dir, si bé l'Administració ha de motivar necessàriament la concessió o denegació de la prolongació en el servei actiu, la mateixa no es configura ja com un dret inherent al càrrec, com s'havia vingut entenent, i del qual es podia deduir que, per tal caràcter, només era predicable dels qui ostenten una relació de caràcter permanent, és a dir, els funcionaris de carrera –que són els únics que ostenten el dret al càrrec- sinó que es tracta més aviat d'un dret que queda vinculat a les necessitats organitzatives de l'Administració Pública.

Per tant, si s'entén que la prolongació en el servei actiu, a la llum del TRLEBEP, ja no és un element propi del dret al càrrec, tampoc és sostenible que siga un dret predicable en exclusiva del personal funcionari de carrera.

D'altra banda, en la regulació vigent en l'Administració General de l'Estat, la pròpia Resolució de 31 de desembre de 1996, de la Secretaria d'Estat per a l'Administració Pública, per la qual es dicten normes complementàries de procediment per a l'aplicació de la prolongació de la permanència en el servei actiu als funcionaris públics en l'àmbit de l'Administració General de l'Estat, encara vigent, disposa que la mateixa resulta d'aplicació al personal contingut en l'article 1.1 de la Llei 30/1984, en el qual s'inclou al “personal al servei de l'Administració General de l'Estat”. Encara que no s'especifica en aquest precepte les diferents classes de personal, en cap cas s'establix una excepció del personal funcionari interí.

En paral·lel, cal recordar que, segons ha establit el Tribunal Suprem, la pròrroga de la jubilació no es tracta d'un dret estatutari sense més, sinó un dret que en tot cas està condicionat al fet que “les necessitats organitzatives de l'Administració permeten el seu exercici, s'entén que el dret a la permanència o prolongació en el servei actiu també pot ser reconeguda, en el seu cas, al personal funcionari interí”.

Per això, a la llum de la regulació vigent en l'Administració General de l'Estat, i de la doctrina establida pel TJUE en l'aplicació de la Directiva 1999/70/UE exposada més amunt, i atesa de la naturalesa que posseïx en l'actualitat la permanència o prolongació en el servei actiu, el reconeixement de la permanència o prolongació en el servei actiu al personal funcionari interí no pot fer-se amb la mateixa extensió que al personal funcionari de carrera; ja que ací sí que existeix una diferència que condiciona la resolució que a aquest efecte es puga dictar, i no és una altra que el propi caràcter temporal de la relació interina.

En este sentit, la Resolució que poguera adoptar eixe òrgan, si finalment s'optara per reconéixer el dret a la permanència en el servei actiu al funcionari interí, haurà de modular aquest reconeixement en el sentit que el cessament es podrà produir, amb anterioritat a aconseguir l'edat màxima de setanta anys, sempre que concórreguen qualsevol de les circumstàncies legalment previstes en l'article 63 del TRLEBEP o qualsevol altra norma que en este sentit incloga una previsió sobre aquest tema, en virtut de les quals es produïx el cessament en la condició de funcionari interí.

Tot l'anterior s'indica sense perjudici de recordar que, d'acord amb el règim de competències d'este centre directiu, les respostes a consultes que emet esta direcció general posseïxen caràcter merament informatiu i, en conseqüència, no tenen caràcter de criteri vinculant, ni originen drets ni expectatives de dret, ni impliquen cap vinculació amb el tipus de procediments a què es referisquen. A més, en mancar de caràcter preceptiu o vinculant, els òrgans destinataris d'aquestes respostes podran, si escau, adoptar finalment una decisió que no es corresponga amb el parer contingut en aquestes.

Les respostes a consultes contingudes en este butlletí atenen de les qüestions plantejades a la llum de la normativa vigent en el moment de la seua emissió, de manera que aquestes respostes poden veure's afectades per modificacions legislatives posteriors o resolucions judicials.