Es planteja si l'article 122 del Reial decret llei 6/2023, de 19 de desembre, pel qual s'aproven mesures urgents per a l'execució del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència en matèria de servei públic de justícia, funció pública, règim local i mecenatge, que regula la carrera horitzontal, resulta d'aplicació al personal funcionari interí.

En el present cas correspon analitzar si els funcionaris interins tenen dret al reconeixement de la carrera horitzontal en els mateixos termes que els funcionaris de carrera.

Abans d'abordar la concreta qüestió plantejada, cal analitzar el marc jurídic de la carrera horitzontal, com a fórmula de progrés professional.

L'article 16 del Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat públic (d'ara en avant, TREBEP), disposa que:

"1. Els funcionaris de carrera tindran dret a la promoció professional.

2. La carrera professional és el conjunt ordenat d'oportunitats d'ascens i expectatives de progrés professional conforme als principis d'igualtat, mèrit i capacitat (…)”

I continua assenyalant que:

"3. A) Carrera professional horitzontal consisteix en la progressió de grau, categoria, escaló o altres conceptes anàlegs, sense necessitat de canviar de lloc de treball i de conformitat amb el que s'estableix en la lletra b) de l'article 17 i en l'apartat 3 de l'article 20 d'este Estatut".

Per a això, segons estes remissions normatives, (i) s'hauran de valorar “la trajectòria i actuació professional, la qualitat dels treballs realitzats, els coneixements adquirits i el resultat de l'avaluació de l'acompliment. Podran incloure's així mateix altres mèrits i aptituds per raó de l'especificitat de la funció desenvolupada i l'experiència adquirida” -article 17.b)-; i, (ii) "Les Administracions Públiques determinaran els efectes de l'avaluació en la carrera professional horitzontal, la formació, la provisió de llocs de treball i en la percepció de les retribucions complementàries previstes en l'article 24 del present Estatut" -article 20.3-.

Per part seua, l'article 122 del Reial decret llei 6/2023 regula la carrera horitzontal, que consisteix en:

“el reconeixement del desenvolupament professional del personal funcionari de carrera mitjançant la seua progressió a través de l'ascens en un sistema de trams, definits com les etapes successives de reconeixement del desenvolupament professional que són resultat d'una avaluació objectiva i reglada, sense necessitat de canviar de lloc de treball”.

El reconeixement d'este dret requereix del compliment d'una sèrie de requisits, en particular:

• el transcurs d'un període mínim de cinc anys de serveis efectius en el cas del primer tram i de sis anys en els següents -article 122.2.c)-;
• la valoració de la trajectòria professional, així com del resultat de l'avaluació de l'acompliment -article 122.3.a-;
• el compliment d'un itinerari de formació especialitzada -article 122.3.b)- i;
• l'adquisició de competències i qualificacions professionals que s'estimen necessàries -article 122. 3.c-

Així, de la lectura conjunta dels preceptes esmentats, el dret a la carrera horitzontal mitjançant l'ascens en el sistema de trams, part del compliment dels següents requisits:

• Que almenys haja transcorregut el període mínim de serveis efectius (cinc en el primer tram i sis en els següents).
• Valoració de la trajectòria professional, del resultat de l'avaluació de l'acompliment i acreditació de la formació i competències professionals.

Per tant, i per la pròpia naturalesa de la figura de la carrera horitzontal, esta només produïx els seus efectes quan es complixen els requisits establits en la norma.

D'esta manera, la carrera horitzontal és un model de progressió professional per als empleats públics, directament aplicable, encara que subordinada al transcurs del període mínim de serveis, i amb l'adequada valoració de la trajectòria i formació professional.

Un segon aspecte a precisar és el règim jurídic dels funcionaris interins.

L'article 10 del TREBEP defineix als funcionaris interins com aquells que “per raons expressament justificades de necessitat i urgència, són nomenats com a tals amb caràcter temporal per a l'acompliment de funcions pròpies de funcionaris de carrera”.

No obstant això, la redacció d'eixe article va ser modificada per Llei 20/2021, de 28 de desembre, de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en l'ocupació pública, atenent del que es disposa en la clàusula quarta i cinquena de la Directiva 1999/70 CE del Consell, de 28 de juny de 1999, relativa a l'Acord marc de la CES, la UNICE i el CEEP sobre el contracte de duració determinada.

La citada Llei tenia per objecte, tal com reflecteix el seu preàmbul, modificar la regulació de la figura del funcionari interí actuant, sota les següents premisses: a) l'adopció de mesures immediates per a remeiar l'elevada temporalitat existent, b) l'articulació de mesures eficaces per a previndre i sancionar l'abús i el frau a futur, c) la potenciació de les eines i d'una cultura de la planificació per a una millor gestió dels recursos humans, i d) que les diferències en el règim jurídic del personal temporal i del fix han de basar-se únicament en raons objectives que puguen demostrar la necessitat d'estes diferències per a aconseguir la seua fi.

Així, d'una banda, la llei té com a objectiu reforçar el caràcter temporal de la figura del personal interí.

Per a això, en el seu article 1. Un inclou una nova redacció de l'article 10 del TREBEP, que, subratlla la noció de temporalitat, a fi de delimitar clarament la naturalesa de la relació que li uneix amb l'Administració. Això es complementa amb el que es disposa en l'apartat 1 de l'article 10, quant al nomenament i delimitació del termini màxim de duració d'aquest:

• En el supòsit de nomenament en places vacants quan no siga possible la seua cobertura per funcionaris de carrera per un màxim de tres anys;
• En el supòsit de nomenament per substitució, pel temps estrictament indispensable que motive el nomenament;
• En el supòsit de nomenament per a executar programes de caràcter temporal, per un màxim de tres anys, ampliable a dotze mesos més per les lleis de funció pública de cada Administració, o;
• En el supòsit d'excés o acumulació de tasques, per un termini màxim de nou mesos

D'aquesta manera, el funcionari interí té un vincle temporal amb l'Administració, que per regla general no superarà els tres anys, a diferència del personal funcionari de carrera.

D'altra banda, modifica l'apartat cinqué, en relació amb la clàusula quarta de la Directiva, per a establir que:

“Al personal funcionari interí li serà aplicable el règim general del personal funcionari de carrera quan siga adequat a la naturalesa de la seua condició temporal i al caràcter extraordinari i urgent del seu nomenament, excepte aquells drets inherents a la condició de funcionari de carrera”.

Partint de l'anterior, la qüestió que se suscita és si els funcionaris interins tenen dret a la carrera horitzontal i no cap una altra conclusió que este tipus de personal no pot ser exclòs, per se, de la carrera horitzontal, però que esta s'ha de reconéixer en els mateixos termes que el personal funcionari.

Als funcionaris interins els és aplicable el règim general del personal funcionari de carrera quan siga adequat a la naturalesa de la seua condició temporal i al caràcter extraordinari i urgent del seu nomenament, excepte aquells drets inherents a la condició de funcionari de carrera, sobre la base del que es disposa en l'article 10.5 del TREBEP.

Així, cal portar a col·lació la sentència de la Sala Segona del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de 8 de setembre de 2011 (assumpte C- 177/2010 ), que en resoldre una qüestió prejudicial entorn de la Directiva 1999/70/CE, exigeix que s'excloga tota diferència de tracte entre els funcionaris de carrera i els funcionaris interins comparables d'un Estat membre basada en el mer fet que aquests tenen una relació de servei de duració determinada, llevat que raons objectives justifiquen un tracte diferent.

Així mateix, la sentència del Tribunal Constitucional 104/2004 (EDJ 2004/58856) que insisteix, considerant també la Directiva 99/70/CE (EDL 1999/66412), en què:

"tota diferència de tractament ha d'estar justificada per raons objectives, sense que resulte compatible amb l'art. 14 CE un tractament, ja siga general o específic en relació amb àmbits concrets de les condicions de treball, que configure als treballadors temporals com a col·lectiu en una posició de segon ordre en relació amb els treballadors amb contractes de duració indefinida".

En este sentit s'ha pronunciat el Tribunal Suprem en sentència núm. 665/2019, de 25 de febrer de 2019 i més recentment en sentència núm. 2123/2023, de 10 de maig de 2023 assenyalant:

“Formen part de les "condicions de treball", en el sentit de la clàusula 4 de l'Acord marc, els següents aspectes de la relació de servei: les retribucions, el règim de Seguretat Social, les vacances, els permisos i les possibilitats de formació professional, així com el reconeixement de l'antiguitat si s'adquireix la condició de funcionari de carrera. En estes matèries no cap un tracte diferent dels qui estan en una relació estatutària de servei de caràcter no fix respecte als funcionaris de carrera. Tampoc cap el tracte diferent quant a la "carrera horitzontal", contemplada en l'art. 17 de l'Estatut Bàsic de l'Empleat públic”.

Sense perjudici de l'assenyalat, cal precisar que el reconeixement del dret en idèntiques condicions suposa que als funcionaris interins se'ls exigisca per a l'accés i ascens en el sistema de trams els mateixos requisits que als funcionaris de carrera, és a dir: de temps de prestació de serveis, avaluació de l'acompliment i formació que exigeix l'article 122 del Reial decret llei per al reconeixement de la carrera horitzontal.

No obstant això, com ja s'avançava, atés que el nomenament del personal interí, com a regla general, està restringida a un període màxim de tres anys, en principi els funcionaris interins no complirien amb els requisits que permeten optar a la carrera horitzontal.

No obstant això, en aquells casos en què, per la naturalesa del vincle que els uneix amb l'administració i la seua duració, puguen complir amb els requisits, hauran de poder accedir en igualtat de condicions.

En conclusió, el personal funcionari interí tindrà dret a la carrera horitzontal regulada en l'article 122 del Reial decret llei 6/2023 sempre que complisca amb els requisits assenyalats en la norma, en concret, que haja transcorregut un període mínim de cinc anys de serveis efectius.

Tot l'anterior s'indica sense perjudici de recordar que, d'acord amb el règim de competències d'este centre directiu, les respostes a consultes que emet esta direcció general posseïxen caràcter merament informatiu i, en conseqüència, no tenen caràcter de criteri vinculant, ni originen drets ni expectatives de dret, ni impliquen cap vinculació amb el tipus de procediments a què es referisquen. A més, en mancar de caràcter preceptiu o vinculant, els òrgans destinataris d'aquestes respostes podran, si escau, adoptar finalment una decisió que no es corresponga amb el parer contingut en aquestes.

Les respostes a consultes contingudes en este butlletí atenen de les qüestions plantejades a la llum de la normativa vigent en el moment de la seua emissió, de manera que aquestes respostes poden veure's afectades per modificacions legislatives posteriors o resolucions judicials.