Madrid, 30 de juliol de 2024.- El Ministeri per a la Transformació Digital i de la Funció Pública posarà en marxa un pla de mesures per a combatre les estafes de suplantació d'identitat que es cometen mitjançant trucades telefòniques o enviaments de SMS. L'objectiu d'este pla és augmentar la protecció de consumidors i empreses davant el creixent nombre de fraus a través d'esta mena d'estafes.
El Ministeri, a través de la Secretaria d'Estat de Telecomunicacions i Infraestructures Digitals, ha iniciat el tràmit d'audiència pública d'una Ordre Ministerial que inclou les modificacions normatives necessàries per a posar en marxa estes mesures. El pla de mesures s'ha elaborat després de llançar a l'inici de l'any una consulta pública, que va tindre una important participació.
Les mesures que es posaran en marxa són:
- Bloqueig per part dels operadors de les crides que utilitzen números que no hagen sigut atribuïts a cap servei, assignats a cap operador o adjudicats a cap client.
- Bloqueig per part dels operadors de crides i SMS de numeració nacional, però amb origen internacional, un dels focus de frau més habitual.
- Creació d'una base de dades, que gestionarà la Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència, amb els usuaris que utilitzen alfanumèrics en els seus missatges (per exemple, el nom de la companyia). Aquells missatges procedents d'entitats no incloses en esta base de dades quedaran bloquejats.
- Prohibició de numeració mòbil per a anomenades comercials, de manera que la ciutadania puga detectar que és un frau si reben una trucada des d'una numeració d'este tipus. A més, es permetrà amb caràcter general la utilització de números 800 i 900 per part de les entitats que tinguen assignats estos números per a la realització d'anomenades comercials, de manera que, si un usuari té un número 800 o 900 guardat en la seua agenda com el servei d'atenció d'una empresa de la qual és client, li aparega com a tal quan aquesta li cride per a realitzar una oferta comercial.
Les estafes de suplantació d'identitat solen començar amb una crida (CLI Spoofing) o un missatge de text (SMS Smishing) en els quals l'emissor suplanta la identitat d'una organització de confiança amb la intenció de defraudar, enganyant del consumidor perquè proporcione informació personal i/o financera, facilite les seues claus personals o realitze alguna acció fraudulenta:
- CLI Spoofing: Manipulació de l'identificador de la crida (CLI - Calling line identification), perquè el número coincidisca amb el número d'una empresa o organisme públic.
- SMS Smishing: enviament de SMS, ja siga amb identificador numèric o alfanumèric, simulant ser una entitat legítima i convidant al receptor a accedir mitjançant un enllaç a una web falsa que simula la vertadera.
Este tipus de fraus s'han incrementat en els últims anys, segons els informes del Banc d'Espanya, el Ministeri de l'Interior o l'Institut Nacional de Ciberseguretat (INCIBE). Estes estafes són rellevants ja que fan disminuir la confiança de la ciutadania en la fiabilitat i seguretat del contingut transmés a través de les comunicacions electròniques, perjudicant d'aquelles empreses i organismes que fan ús de crides i missatges de text legítimament i, a més, causen importants danys financers i econòmics a tots els sectors de la societat, inclosos els consumidors, les empreses i els organismes públics.
Alguns països europeus, com Finlàndia, han posat en marxa mesures similars a les incloses en este pla, amb una gran efectivitat, ja que s'han reduït les estafes per suplantació d'identitat en quasi un 90%.