La qüestió plantejada versa sobre si, declarada la incapacitat temporal d'un familiar a la cura directa de l'empleat públic, pot aquest sol·licitar la reducció de jornada per raons de guarda legal.

Així, en primer lloc, cal analitzar el marc jurídic d'aplicació. L'article 48.h) del text refós de la Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat públic, aprovat per Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre (TREBEP), estableix que:

“Per raons de guarda legal, quan el funcionari tingui la cura directa d'algun menor de dotze anys, de persona major que requereixi especial dedicació, o d'una persona amb discapacitat que no exerceixi activitat retribuïda, tindrà dret a la reducció de la seva jornada de treball, amb la disminució de les seves retribucions que correspongui.

Tindrà el mateix dret el funcionari que requereixi encarregar-se de la cura directa d'un familiar, fins al segon grau de consanguinitat o afinitat, que per raons d'edat, accident o malaltia no pugui valer-se per si mateix i que no exerceixi activitat retribuïda.”

D'aquesta manera, el fet causant per a la concessió d'aquest permís, als efectes que interessen en la present consulta, és la cura directa d'un familiar que no pot valer-se per si mateix i que no exerceixi activitat retribuïda.

Tenint en compte l'anterior, cal subratllar que el dret contingut en l'article 48.1.h del TREBEP es troba condicionat, entre altres factors, pel fet que el familiar no exerceixi “activitat retribuïda alguna”.

Ha de significar-se que el terme “activitat retribuïda” no cal entendre-ho exclusivament com estar exercint efectivament un treball, sinó que, a vegades, la mera percepció de retribucions pot encaixar en aquesta definició.

Així la consulta fa referència a si la situació d'incapacitat temporal pot assimilar-se al no acompliment d'activitat retribuïda.

La pròpia definició de la incapacitat temporal suposa una situació en la qual existeix una relació laboral que es veu temporalment suspesa a causa d'una contingència que impedeix la seva prestació però que, sense perjudici dels casos d'incapacitat permanent, no resol aquesta relació.

Durant la incapacitat temporal continua vigent, per tant, la relació laboral, així com la percepció de retribucions encara que, en funció de la durada de la incapacitat, pugui variar l'entitat que aboni aquestes prestacions.

Per això, s'entén que la situació d'incapacitat temporal pot subsumir-se en el concepte de “activitat retribuïda” de l'article 48.1.h del TREBEP, no procedint la concessió de la reducció contemplada en el permís.

No obstant això, el funcionari pot fer ús d'altres figures establertes amb la finalitat de facilitar la conciliació de la vida familiar i laboral.

Així, l'article 48.1.i) del TREBEP recull el permís per malaltia molt greu d'un familiar en primer grau de consanguinitat o afinitat, podent concedir-se només una vegada per cada procés patològic.

Per part seva, la Resolució de 28 de febrer de 2019, de la Secretaria d'Estat de Funció Pública, per la qual es dicten instruccions sobre jornada i horaris de treball del personal al servei de l'Administració General de l'Estat i els seus organismes públics, recull en l'apartat 5 la possibilitat de sol·licitar jornada reduïda per interès particular.

Tot l'anterior s'indica sense perjudici de recordar que, d'acord amb el règim de competències d'aquest centre directiu, les respostes a consultes que emet aquesta direcció general posseeixen caràcter merament informatiu i, en conseqüència, no tenen caràcter de criteri vinculant, ni originen drets ni expectatives de dret, ni impliquen cap vinculació amb el tipus de procediments a què es refereixin. A més, en mancar de caràcter preceptiu o vinculant, els òrgans destinataris d'aquestes respostes podran, si escau, adoptar finalment una decisió que no es correspongui amb el parer contingut en aquestes.

Les respostes a consultes contingudes en aquest butlletí atenen de les qüestions plantejades a la llum de la normativa vigent en el moment de la seva emissió, de manera que aquestes respostes poden veure's afectades per modificacions legislatives posteriors o resolucions judicials.