Quan el supòsit de fet sigui l'accident o malaltia greus, hospitalització o intervenció quirúrgica sense hospitalització que precisi de repòs domiciliari únicament s'ha de considerar el grau de parentiu indicats en la norma i el permís varia únicament en funció de si el supòsit de fet es produeix en el cònjuge, parella de fet o parents de primer grau o de segon grau.
Per això, el criteri reiterat d'aquest centre directiu de l'ampliació del nombre de dies del permís quan es tracti d'una ‘localitat diferent’ només aplica ara per al cas del supòsit de fet de la defunció dels familiars allí indicats.
Criterio interpretativo actual del término “distinta localidad” a efectos del permiso del artículo 48 a) TRLEBEP
En la consulta es planteja quin és el criteri actual d'interpretació del terme “diferent localitat” a l'efecte del permís de l'article 48 a) del text refós de la Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat públic (d'ara endavant, TRLEBEP), aprovat per Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre.
L'article 48.a) del TRLEBEP ha estat modificat pel Reial decret llei 5/2023, de 28 de juny, pel qual s'adopten i prorroguen determinades mesures de resposta a les conseqüències econòmiques i socials de la Guerra d'Ucraïna, de suport a la reconstrucció de l'illa de La Palma i a altres situacions de vulnerabilitat; de transposició de Directives de la Unió Europea en matèria de modificacions estructurals de societats mercantils i conciliació de la vida familiar i la vida professional dels progenitors i els cuidadors; i d'execució i compliment del Dret de la Unió Europea, a fi de compassar el permís per accident o malaltia greu (article 48.a) al que es disposa en la Directiva (UE) 2019/1158, del Parlament Europeu i del Consell, de 20 de juny de 2019.
En aquest sentit, la redacció d'aquest article queda com segueix:
“a) Per accident o malaltia greus, hospitalització o intervenció quirúrgica sense hospitalització que precisi de repòs domiciliari del cònjuge, parella de fet o parents fins al primer grau per consanguinitat o afinitat, així com de qualsevol altra persona diferent de les anteriors que convisqui amb el funcionari o funcionària en el mateix domicili i que requereixi la cura efectiva d'aquella, cinc dies hàbils.
Quan es tracti d'accident o malaltia greus, hospitalització o intervenció quirúrgica sense hospitalització que precisi de repòs domiciliari, d'un familiar dins del segon grau de consanguinitat o afinitat, el permís serà de quatre dies hàbils.
Quan es tracti de defunció del cònjuge, parella de fet o familiar dins del primer grau de consanguinitat o afinitat, tres dies hàbils quan el succés es produeixi en la mateixa localitat, i cinc dies hàbils, quan sigui en diferent localitat. En el cas de defunció de familiar dins del segon grau de consanguinitat o afinitat, el permís serà de dos dies hàbils quan es produeixi en la mateixa localitat i de quatre dies hàbils quan sigui en diferent localitat.”
En aquest sentit, quan el supòsit de fet sigui l'accident o malaltia greus, hospitalització o intervenció quirúrgica sense hospitalització que precisi de repòs domiciliari únicament s'ha de considerar el grau de parentiu indicats en la norma i el permís varia únicament en funció de si el supòsit de fet es produeix en el cònjuge, parella de fet o parents de primer grau o de segon grau.
Per això, el criteri reiterat d'aquest Centre Directiu de l'ampliació del nombre de dies del permís quan es tracti d'una ‘localitat diferent’ només aplica ara per al cas del supòsit de fet de la defunció dels familiars allí indicats.
I aquest criteri es manté ara vigent per a aquest únic suposat de fet, la defunció, facilitant d'aquesta manera el desplaçament del funcionari al lloc on s'ha produït el succés que motiva el permís.
En efecte, de no tenir-se en consideració el temps afegit que requereix el desplaçament, en alguns supòsits, no seria possible l'atenció de la necessitat d'índole personal que es vol satisfer mitjançant la concessió del permís.
Ara bé, aquest temps suplementari no es precisa si la defunció es produeix en el terme municipal on radiqui la residència personal o la residència oficial –municipi on es trobi el centre de treball on presta els seus serveis- del funcionari, pel fet que el funcionari realitza diàriament desplaçament entre l'una i l'altra per a concórrer al seu lloc de treball, gràcies a la proximitat i facilitat de comunicació que existeix entre ambdues.
En aquest sentit, i quant a aquest permís a gaudir en una altra localitat, cal recordar que el funcionari públic té atribuïda la gestió dels interessos generals que en cada cas li siguin encomanats pel que, derivat d'aquesta situació, els permisos i llicències contemplats per l'ordenament jurídic no es presenten com a absoluts; més aviat, hauran de poder ser moderats en aquells supòsits que la seva concessió pugui alterar la bona i correcta marxa del corresponent servei públic.
Ha de tenir-se en compte que l'article 52 del TRLEBEP estableix, dins dels deures dels funcionaris públics, el de dedicació al servei públic.
En aquest cas, l'intent d'al·legar com a diferent localitat que el fet ha esdevingut en el municipi de residència personal del funcionari i no el municipi de destinació seria, sens dubte, un abús de dret proscrit per l'article 7 del Codi Civil.
En conseqüència, només si el succés es produís en una tercera localitat, que sigui diferent de la de treball i de la de residència, procedirà la concessió del permís, per al supòsit de fet de defunció, de cinc dies hàbils.
Finalment, ha de tenir-se en compte que per a l'ampliació de tres a cinc dies hàbils l'article 48.a) del TRLEBEP no estableix més condició que la que el fet es produeixi en “diferent localitat”, sense que s'estableixi cap requisit de distància quilomètrica, mitjans de transport existents, o altres extrems, per a establir o no el dret a l'ampliació del permís.
Per això, no cal introduir per via interpretativa més requisits per a la concessió del permís que els que estableixi l'ordenament jurídic a cada moment.
A més, ha de tenir-se en compte l'especificitat de l'Administració General de l'Estat, el personal presta del qual serveis en tot el territori nacional i a l'estranger, la qual cosa impedeix establir un criteri general aplicable a tots els casos.
En aquest sentit, les Sentències de la Sala contenciosa administrativa del TSJ del País Basc de 5 de febrer i 21 d'octubre de 2009, i del TSJ de Madrid de 2 de març i de 5 de juliol de 2012 vénen a confirmar el criteri exposat.
Per això, i fins que el legislador no introdueixi més requisits o criteris per a l'aplicació del permís, no cap més limitació que l'establerta a l'hora d'interpretar què s'entén per “diferent localitat” segons els arguments ja adduïts.
Per tot l'exposat es conclou que, quan el supòsit de fet sigui l'accident o malaltia greus, hospitalització o intervenció quirúrgica sense hospitalització que precisi de repòs domiciliari únicament s'ha de considerar el grau de parentiu indicats en la norma i el permís varia únicament en funció de si el supòsit de fet es produeix en el cònjuge, parella de fet o parents de primer grau o de segon grau, amb la durada de 5 o 4 dies hàbils conforme al que es preveu en la norma.
D'altra banda, en relació al supòsit de fet de defunció dels subjectes indicats en la norma, a la vista de la jurisprudència citada, que confirma el criteri d'aquesta Direcció General, l'article 48.a) del TRLEBEP es refereix indistintament a la localitat de destinació i a la de residència, procedint únicament l'ampliació del permís de tres a cinc dies hàbils o de dos a quatre dies hàbils, quan el succés es produeix en una tercera localitat, diferent de la de residència o treball habituals del funcionari, sense que a aquest efecte tingui cap incidència que aquestes localitats formin part o no d'una àrea metropolitana; i tot això sempre que l'ampliació del permís no suposi un frau de llei o un abús de dret.
Tot l'anterior s'indica sense perjudici de recordar que, d'acord amb el règim de competències d'aquest centre directiu, les respostes a consultes que emet aquesta direcció general posseeixen caràcter merament informatiu i, en conseqüència, no tenen caràcter de criteri vinculant, ni originen drets ni expectatives de dret, ni impliquen cap vinculació amb el tipus de procediments a què es refereixin. A més, en mancar de caràcter preceptiu o vinculant, els òrgans destinataris d'aquestes respostes podran, si escau, adoptar finalment una decisió que no es correspongui amb el parer contingut en aquestes.
Les respostes a consultes contingudes en aquest butlletí atenen de les qüestions plantejades a la llum de la normativa vigent en el moment de la seva emissió, de manera que aquestes respostes poden veure's afectades per modificacions legislatives posteriors o resolucions judicials.