La qüestió plantejada versa sobre la possibilitat de concedir el permís per adopció a un funcionari que ha adoptat al fill de la seva dona després d'haver conviscut més de dos anys amb el menor.

Així, en primer lloc, cal analitzar el marc jurídic d'aplicació. L'article 49.b) del Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat públic (TREBEP), estableix com a permís per motius de conciliació de la vida personal, familiar i laboral:

“Permís per adopció, per guarda amb finalitats d'adopció, o acolliment, tant temporal com permanent: tindrà una durada de setze setmanes. Sis setmanes hauran de gaudir-se a jornada completa de manera obligatòria i ininterrompuda immediatament després de la resolució judicial per la qual es constitueix l'adopció o bé de la decisió administrativa de guarda amb finalitats d'adopció o d'acolliment.

(…)

El còmput del termini es comptarà a elecció del progenitor, a partir de la decisió administrativa de guarda amb finalitats d'adopció o acolliment, o a partir de la resolució judicial per la qual es constitueixi l'adopció sense que en cap cas un mateix menor pugui donar dret a diversos períodes de gaudi d'aquest permís.

(…)

Els supòsits d'adopció, guarda amb finalitats d'adopció o acolliment, tant temporal com permanent, prevists en aquest article seran els que així s'estableixin en el Codi Civil o en les lleis civils de les comunitats autònomes que els regulin, havent de tenir l'acolliment temporal una durada no inferior a un any.”

D'aquesta manera, el TREBEP reconeix als adoptants o acollidors un permís de setze setmanes de durada. Del que es disposa en la normativa s'extreu que aquest permís té com a fet causant l'adopció o l'acolliment del menor, en els termes establerts en el Codi Civil.

Referent a això, l'article 175 estableix els requisits per a la vàlida constitució de l'adopció, assenyalant l'article 176 que “l'adopció es constituirà per resolució judicial, que tindrà en compte sempre l'interès de l'adoptant i la idoneïtat de l'adoptant o adoptants per a l'exercici de la pàtria potestat”.

Tenint en compte l'anterior, la qüestió plantejada se centra en la possibilitat de gaudir del permís d'adopció quan s'ha adoptat al fill de la seva dona després d'haver conviscut més de dos anys amb el menor.

Referent a això, l'article 49.b) del TREBEP regula el permís per adopció o acolliment, tant preadoptiu com permanent o simple. La concessió d'aquest permís exigeix, d'un costat, la concurrència de la situació protegida, que és l'adopció, i d'un altre, l'acreditació d'aquesta situació. Però en cap cas la normativa preveu com a possible causa de denegació del mateix que la menor o el menor adoptat no es trobi incorporat i integrat a la unitat familiar amb anterioritat a l'inici del període del permís o que hagués existit convivència prèvia.

Atès que la normativa no preveu com a causa de denegació del permís que hagi existit una convivència prèvia, no és possible establir requisits ni causes diferents a les establertes en la norma que restringeixin el gaudi del permís.

Així mateix i davant l'absència de concreció en la regulació, i d'acord amb un exercici interpretatiu tant sistemàtic com teleològic de la norma, resulta difícil deduir del tenor literal del precepte la voluntat d'establir com a requisit per a concedir el permís d'adopció que el menor adoptat no hagi conviscut amb l'adoptant.

La finalitat de la integració de l'adoptat en la seva nova família i en la seva nova situació no es produeix pel mer fet de la convivència amb l'adoptant amb anterioritat a l'adopció, sinó que és a partir del moment de l'adopció quan sorgeix la nova situació de l'adoptat, perquè és a partir de la resolució judicial constituint l'adopció quan s'estableix la situació de fill de l'adoptant, i per tant, quan passa a integrar-se en la nova família.

Per això s'informa que, en conclusió, sí que serà possible concedir el permís per adopció regulat en l'article 49.b) del TREBEP, sempre que es doni el supòsit de fet, és a dir, l'adopció i es justifiquin els requisits exigits, amb independència que hagi existit convivència prèvia.

Tot l'anterior s'indica sense perjudici de recordar que, d'acord amb el règim de competències d'aquest centre directiu, les respostes a consultes que emet aquesta direcció general posseeixen caràcter merament informatiu i, en conseqüència, no tenen caràcter de criteri vinculant, ni originen drets ni expectatives de dret, ni impliquen cap vinculació amb el tipus de procediments a què es refereixin. A més, en mancar de caràcter preceptiu o vinculant, els òrgans destinataris d'aquestes respostes podran, si escau, adoptar finalment una decisió que no es correspongui amb el parer contingut en aquestes.

Les respostes a consultes contingudes en aquest butlletí atenen de les qüestions plantejades a la llum de la normativa vigent en el moment de la seva emissió, de manera que aquestes respostes poden veure's afectades per modificacions legislatives posteriors o resolucions judicials.