La qüestió plantejada versa sobre la possibilitat de concedir una reducció de jornada per cura de fill a un funcionari que ocupa un lloc de treball amb atenció al públic continuada (APC).

Així, en primer lloc, cal analitzar el marc jurídic d'aplicació. L'article 48.h) de la Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat públic. (d'ara endavant, TREBEP), disposa que “per raons de guarda legal, quan el funcionari tingui la cura directa d'algun menor de dotze anys (…), tindrà dret a la reducció de la seva jornada de treball, amb la disminució de les seves retribucions que correspongui.”

L'apartat segon de la Disposició final quarta de l'EBEP disposa que fins que es dictin les Lleis de Funció Pública i les normes reglamentàries de desenvolupament es mantindran en vigor en cada Administració Pública les normatives vigents sobre ordenació, planificació i gestió de recursos humans en tant no s'oposen al que s'estableix en aquest Estatut.

Per això ha d'entendre's que continua en vigor, en tant no contravingui el que es disposa en l'EBEP, l'article 30.1.g) de la Llei 30/1984, de 2 d'agost, de Mesures per a la Reforma de la Funció Pública, així com el Reial decret 2670/1998, d'11 de desembre, pel qual es desenvolupa l'article 30.1.f) de la Llei 30/1984, de 2 d'agost, de Mesures per a la Reforma de la Funció Pública.

L'article únic del Reial decret 2670/1998, d'11 de desembre, disposa que:

“1. El funcionari que per raons de guarda legal tingui a la seva cura directa algun menor de sis anys, ancià que requereixi especial dedicació o a un disminuït psíquic, físic o sensorial que no exerceixi activitat retribuïda, tindrà dret a una disminució de fins a un mitjà de la jornada de treball, amb la reducció proporcional de les retribucions.

2. Per al càlcul del valor hora aplicable a aquesta reducció es prendrà com a base la totalitat de les retribucions íntegres mensuals que percebi el funcionari dividida entre el nombre de dies naturals del corresponent mes i, al seu torn, aquest resultat pel nombre d'hores que el funcionari tingui obligació de complir, de mitjana, cada dia.

3. Quan el permeti l'organització del treball de la unitat, es concedirà al funcionari la part de la jornada que convingui als seus interessos personals.”

Tenint en compte l'anterior, la qüestió plantejada se centra en la possibilitat de reconèixer la reducció de jornada al personal que ocupa un lloc de treball amb atenció al públic continuada.

Del que es disposa en l'article 48.h) del TREBEP i altra normativa d'aplicació, resulta difícil deduir que existeix una limitació d'aplicació al personal que ocupa posats concrets del dret a acollir-se a un determinat permís, en aquest cas, per raons de guarda legal.

En aquest marc, cal recordar que les Administracions Públiques són competents per a establir l'ordenació del temps de treball del personal al seu servei, d'acord amb el que s'estableix en els articles 47 i 51 del TREBEP.

Així, en l'àmbit de l'Administració General de l'Estat resulta d'aplicació la Resolució de 28 de febrer de 2019, de la Secretaria d'Estat de Funció Pública, per la qual es dicten instruccions sobre jornada i horaris de treball del personal al servei de l'Administració General de l'Estat i els seus organismes públics.

En aquesta Resolució de jornada i horaris vigent no es reconeix expressament la incompatibilitat entre l'acompliment d'un lloc d'atenció al públic continuada i el gaudi d'una reducció de jornada, si bé la seva concessió i la manera d'articular-la hauran d'adequar-se en tot cas a les necessitats organitzatives i del servei.

Per tant, els empleats públics que ocupen un lloc de treball amb atenció al públic continuada (APC) tenen dret a la reducció de jornada per cura de fill o filla.

Ara bé, es recullen en l'ordenament jurídic instruments que permeten equilibrar el dret dels funcionaris públics amb l'interès general derivat de les necessitats de prestació del servei.

Així, l'article únic del Reial decret 2670/1998, d'11 de desembre recull específicament que es concedirà al funcionari la part de la jornada que convingui als seus interessos si el permet l'organització del treball.

Per tant, el funcionari pot, en principi, triar la part de la jornada en la qual gaudir la reducció conformement als seus interessos personals, però l'Administració està facultada per a modificar aquesta elecció del funcionari si les necessitats organitzatives de la unitat en la qual treballa així l'exigeixen.

En el mateix sentit, el Fonament Jurídic Tercer de la Sentència de la Secció Tercera de la Sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Madrid, Sentència número 842/2007, de 7 de desembre, que estableix en relació al Reial decret 2670/1998, d'11 de desembre, que:

“Aquesta norma condiciona l'elecció pel funcionari de la part de jornada que convingui als seus interessos, al fet que el permeti l'organització del treball de la unitat, la qual cosa vol dir que la concessió de la reducció de la jornada és obligada per a l'Administració, sense cap marge per a l'apreciació discrecional, si es compleixen els pressupostos de fets recollits en la lletra g) de l'article 30.1 això és, que un funcionari per raó de guarda legal tingui a la seva cura directa un menor de dotze anys, però que no obstant això l'elecció pel funcionari interessat de la part de jornada en què es durà a terme la reducció horària que convingui als seus interessos personals, està condicionada al fet que el permeti l'organització del treball de la unitat, o en altres paraules a les necessitats del servei”.

Per tant, és compatible l'acompliment d'un lloc d'atenció al públic continuada i el gaudi d'una reducció de jornada, si bé la seva concessió i la manera d'articular-la hauran d'adequar-se en tot cas a les necessitats organitzatives i del servei.

Tot l'anterior s'indica sense perjudici de recordar que, d'acord amb el règim de competències d'aquest centre directiu, les respostes a consultes que emet aquesta direcció general posseeixen caràcter merament informatiu i, en conseqüència, no tenen caràcter de criteri vinculant, ni originen drets ni expectatives de dret, ni impliquen cap vinculació amb el tipus de procediments a què es refereixin. A més, en mancar de caràcter preceptiu o vinculant, els òrgans destinataris d'aquestes respostes podran, si escau, adoptar finalment una decisió que no es correspongui amb el parer contingut en aquestes.

Les respostes a consultes contingudes en aquest butlletí atenen de les qüestions plantejades a la llum de la normativa vigent en el moment de la seva emissió, de manera que aquestes respostes poden veure's afectades per modificacions legislatives posteriors o resolucions judicials.