Consulta pública prèvia sobre l'Avantprojecte de Llei d'Administració Oberta
Fecha de publicació: 01/09/2025
Plazo: fins al 22/09/2025
El article 133 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques, en relació amb l'article 26.2 de la Llei 50/1997, de 27 de novembre, del Govern, amb l'objectiu de millorar la participació dels ciutadans en el procediment d'elaboració de les normes, preveu la realització d'una consulta pública, a través del portal de la web de l'Administració competent, en la qual es recaptarà l'opinió dels subjectes i de les organitzacions més representatives potencialment afectats per la futura norma sobre:
a) Los problemes que es pretenen solucionar amb la nova normativa.
b) La necessitat i oportunitat de la seva aprovació.
c) Els objectius de la norma.
d) Las possibles solucions alternatives reguladores i no reguladores.
En compliment de l'anterior i d'acord amb el que es disposa en l'Ordre PRE/1590/2016, de 3 d'octubre per la qual es publica l'Acord de Consell de Ministres de 30 de setembre de 2016, pel qual es dicten instruccions per a habilitar la participació pública en el procés d'elaboració normativa a través dels portals web dels departaments ministerials, els ciutadans, organitzacions i associacions que així el desitgin, podran fer arribar els seus comentaris fins al 22 de setembre de 2025, a través de la següent bústia de correu electrònic: consultapublicasefp@digital.gob.es
En els escrits que es presentin serà necessari fer constar les dades d'identificació de la persona física o jurídica (nom, cognoms, NIF, així com la denominació completa de l'organització o associació participant, en el seu cas).
Se indicarà en el camp “assumpte” del correu electrònic el següent: Administració Oberta.
Referent a això, cal assenyalar que únicament seran preses en consideració les respostes en les quals el remitent estigui identificat.
Con caràcter general, les contribucions rebudes es consideraran susceptibles de difusió pública. Las persones físiques que no desitgin la publicació de la seva identitat hauran de manifestar-ho expressament. Així mateix, les parts de la informació remesa que, segons el parer de les persones interessades, hagin de ser tractades amb caràcter confidencial i, en conseqüència, no procedeixi la seva lliure difusió, hauran de ser específicament assenyalades en el propi text de la contribució.
España aspira a liderar amb l'exemple en govern i administració oberta. Durante l'última dècada els esforços s'han dirigit a reforçar l'obertura de les nostres administracions i promoure la transparència, la participació ciutadana, la rendició de comptes i la integritat pública, amb l'objectiu de reforçar la confiança de la ciutadania en les seves institucions i millorar la qualitat de la nostra democràcia.
En aquesta marxa constitueix una fita fonamental la incorporació del nostre país, des de la seva fundació en 2011, a l'Aliança per al Govern Obert, una associació internacional de reformadors que reuneix dels governs nacionals, regionals i locals amb les organitzacions de la societat civil amb la missió de fomentar en tots els àmbits de la gestió pública, mitjançant plans d'acció, el desenvolupament dels valors de govern obert. Fins avui el nostre país ha dissenyat en col·laboració amb la societat civil representada en el Fòrum de Govern Obert quatre plans d'acció i actualment està finalitzant l'elaboració del V Pla 2025-2029.
En la legislatura passada van començar els treballs de modificació de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de Transparència, Acceso a la Informació Pública i Bon Govern. Se va constituir en el si del Fòrum de Govern Obert un grup de treball integrat de manera paritària per representants de les tres administracions i la societat civil. El grup va presentar unes conclusions per a la reforma de la llei que van ser posteriorment sotmeses a un tràmit de consulta pública prèvia. Els resultats dels treballs i el desenvolupament del procés de consulta estan disponibles en el Portal de Transparència a través d'aquests enllaços.
Resulta necessari continuar avançant de manera decidida. Para això es proposa un enfocament normatiu coherent i ambiciós que integri en un sol avantprojecte de llei les diferents dimensions del govern obert.
Aquesta és la senda que marca l'Informe de la Comissió Europea sobre el Mecanisme d'Estat de Dret, que insta a consolidar els avanços al nostre país en matèria d'integritat, transparència i participació en els assumptes públics. La incorporació de les diferents dimensions del govern obert en un sol text normatiu se situa així en la línia marcada per la Recomanació de Govern Obert de l'OCDE de 14 de desembre de 2017, que defineix aquesta nova cultura com aquella que promou els principis de transparència, integritat, rendició de comptes i participació en suport de la democràcia i el creixement inclusiu.
1. Reforma de la Llei de transparència.
Durant els anys de vigència la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, s'ha vist la necessitat de solucionar alguns problemes pràctics, aclarir alguns conceptes i apostar per nous enfocaments d'acord amb les demandes de la ciutadania i de les administracions públiques.
En la passada legislatura la modificació de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, va ser objecte d'una consulta pública prèvia desenvolupada sobre les conclusions d'un grup de treball constituït en el Fòrum de Govern Obert que va integrar de manera paritària a representants de les tres administracions i de la societat civil.
2. Mejora de la participació ciutadana en els assumptes públics.
Para un adequat encaix entre les expectatives de la ciutadania i els resultats de l'acció pública cal incorporar primerencament la seva opinió al desenvolupament de les polítiques públiques.
Resulta convenient sistematitzar els instruments i processos de participació, a fi d'assegurar el ple aprofitament del potencial de les aportacions ciutadanes en l'adopció de decisions públiques.
3. Enfoque preventivo de integridad de la actividad pública a través de la fijación de un estándar de diligencia debida.
El objectiu és recollir i sistematitzar els principis de bon govern i bona administració aplicables al personal alt càrrec, el personal membre dels gabinets amb funcions de confiança i especial assessorament i el personal empleat públic i fixar un estàndard de diligència deguda que permeti adoptar un enfocament preventiu en el reforç de la integritat pública.
4. Reforç de la prevenció de conflictes d'interès.
Las previsions normatives es dirigeixen a adaptar el règim de conflictes d'interès dels alts càrrecs, personal eventual d'especial confiança o assessorament polític, personal directiu i personal empleat públic de l'Estat. Suposa una revisió de l'actual normativa per a, a partir de les possibilitats de millora detectades en la seva aplicació i de les demandes de la societat, establir un nou sistema de prevenció de conflictes d'interès.
5. Rendició de comptes de l'acció de govern i de l'activitat administrativa.
El objectiu és regular les obligacions de rendició de comptes tant pel que es refereix a compromisos adquirits en seu parlamentària com en instruments de planificació estratègica o de caràcter operatiu.
Avanzar cap a una Administració més oberta que fomenti la confiança ciutadana en els serveis públics mitjançant l'impuls de la transparència, integritat, rendició de comptes i participació constitueix una de les obligacions primordials dels poders públics.
El disseny, adopció i execució de les polítiques públiques han de produir-se en aquest marc i orientar-se cap a l'interès general, per a poder constituir-se com una garantia dels valors democràtics, base fonamental de l'Estat social i democràtic de Dret.
En aquest recorregut cal assenyalar especialment el Pla d'Acció per a la Democràcia aprovat per Consell de Ministres de 17 de setembre de 2024, orientat a enfortir els principals elements del nostre Estat de Dret, combatre els riscos de sofreixen les democràcies i dotar de més eines i poder a la societat espanyola per a avaluar l'acció dels poders públics en línia amb les recomanacions de la Comissió europea.
De la mateixa manera, el Pla Estatal de lluita contra la corrupció, aprovat per Consell de Ministres de 26 d'agost de 2025, es dirigeix a prevenir i combatre la corrupció enfortint els controls, augmentant la transparència i millorant l'eficiència en la gestió pública. La elaboració d'aquest Pla segueix les recomanacions del Grup d'Estats contra la Corrupció del Consell d'Europa (GRECO), de l'OCDE i de la Comissió Europea. Així mateix, incorpora valuoses aportacions de la societat civil, a través del treball conjunt amb el Fòrum de Govern Obert, i d'experts de la Divisió d'anticorrupció i integritat en el Govern de l'OCDE.
Finalmente, amb data 21 de juliol de 2025, el Ministre per a la Transformació Digital i de la Funció Pública ha presentat l'estratègia Consens per una Administració Oberta el full de ruta de la qual ha de permetre, entre altres objectius, prestar uns serveis públics més proactius i generar una major confiança de la ciutadania.
El objectiu és dotar de coherència i ambició a la plasmació normativa dels diferents vessants que conformen el govern obert: transparència, integritat, participació pública i rendició de comptes.
1. Reforç de la transparència en els seus vessants de publicitat activa i exercici del dret d'accés
La millora del marc normatiu aplicable a la transparència de l'activitat pública s'orienta a la consolidació dels avanços derivats de més d'una dècada d'aplicació de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de Transparència, Acceso a la Informació Pública i Bon Govern, la integració de les adaptacions necessàries per a assegurar el compliment del Consell d'Europa d'Accés als Documentos Públics ratificat per Espanya el 27 de setembre de 2023 (Instrument de ratificació del Conveni del Consell d'Europa sobre l'accés als documents públics, fet en Tromsø el 18 de juny de 2009, BOE 23 d'octubre de 2023), i la incorporació de les bases per a la reforma acordades pel grup de treball constituït en el si del Fòrum de Govern Obert en compliment del compromís reflectit en l'IV Pla de Govern Obert.
2. Consolidar una cultura d'integritat pública
En materia de integritat pública, els principis de bon govern i de bona administració cridats a regir la conducta del personal alt càrrec, el personal membre dels gabinets amb funcions d'especial assessorament, el personal directiu i el personal empleat públic han de projectar-se sobre el reforç del règim de prevenció de conflictes d'interessos i la dimensió preventiva de la integritat, incorporant les recomanacions que a aquest efecte han realitzat diferents organismes internacionals i especialment les que es deriven de les rondes d'avaluacions del Grup d'Estats contra la Corrupció del Consell d'Europa.
3. Afavorir la participació pública
La regulació de la participació ciutadana en els assumptes públics i de la col·laboració amb les organitzacions de la societat civil en l'àmbit estatal part de la configuració del deure de l'administració de promoure-la. Al mateix temps, s'amplia l'espectre de decisions públiques en la qual caldrà fomentar-la, sense perjudici del que s'estableix en la Constitució, en la legislació electoral, en la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, de Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques, en relació amb la participació en l'elaboració de disposicions normatives mitjançant consulta prèvia i tràmit d'audiència i informació pública, així com dels mecanismes establerts per diverses lleis sectorials. Se regulen els instruments de col·laboració ja creats com la Comissió Sectorial de Govern Obert i el Fòrum de Govern Obert i s'estableixen nous mecanismes i eines per a canalitzar la participació de les persones físiques i jurídiques en les decisions públiques, amb un enfocament inclusiu.
4. Garantir la rendició de comptes
L'objectiu de les previsions relatives a la rendició de comptes en l'àmbit estatal és el de regular la manera en què ha d'instrumentar-se la informació tant en relació amb els compromisos adquirits en seu parlamentària o en instruments de planificació estratègica, com tocant a la planificació de caràcter operatiu que és objecte de seguiment per les inspeccions generals de serveis.
5. Implantar una gobernanza efectiva y asegurar el cumplimiento normativo
La norma xifra així mateix com a objectius primordials la garantia del compliment normatiu i l'enfortiment d'un marc de governança que asseguri l'eficaç desplegament dels compromisos assumits.
5.1. Opcions de caràcter regulador
a) Transparència.
Pel que es refereix a les opcions de caràcter regulador, necessàriament han de partir de les conclusions consensuades en el subgrup de treball creat en el si del Fòrum de Govern Obert. El subgrup de treball ha realitzat més de 80 propostes amb les quals es pretén, d'una banda, enriquir el contingut dels actuals articles o incorporar altres nous amb la pràctica sorgida durant els anys de vigència de la Llei, de la doctrina dels òrgans de garantia i de la jurisprudència generada al llarg d'aquest temps, i, d'altra banda, completar i complir amb les obligacions que es vénen demandant en diversos informes sobre aquesta matèria per part de diversos organismes internacionals, així com millorar la pròpia sistemàtica de la Llei.
Todas les aportacions del grup de treball poden consultar-se a través del següent enllaç.
b) Integritat
Es proposa dedicar un títol específic a la integritat que inclogui la regulació dels principis de bon govern i de bona administració, la regulació de la prevenció dels conflictes d'interès que afecten del personal alt càrrec, personal eventual amb funcions d'especial assessorament polític, personal directiu i personal empleat públic, així com la creació d'un estàndard de diligència deguda.
Aquestes mesures es completen amb previsions en matèria organitzativa i de règim sancionador orientades a assegurar el compliment dels més alts estàndards d'integritat pública, en línia amb el que s'estableix pel Pla Estatal de Lluita contra la Corrupció.
c) Participació pública
En l'àmbit autonòmic i local s'han adoptat disposicions normatives de variat abast amb la finalitat d'articular els diversos llits participatius del conjunt de la ciutadania en l'adopció de decisions públiques.
Resulta necessari que en l'àmbit estatal es reflecteixin en una norma les diferents vies a través de les quals la ciutadania poden prendre part de forma més activa en la conformació de decisions públiques.
Per a això, l'enfocament regulador part de l'obligació dels poders públics estatals de promoure una àmplia participació ciutadana a fi d'ordenar els diferents instruments a través dels quals pot canalitzar-se, com són les audiències públiques, els fòrums de consulta o els panells ciutadans, així com les diferents etapes d'un procés participatiu.
De la mateixa manera han de tenir-se en compte altres vies de participació, com els òrgans col·legiats en els quals participen organitzacions representatives d'interessos socials.
d) Rendició de comptes
Les opcions en matèria de regulació de la rendició de comptes requereixen determinar la manera en què han de fer-se públics tant dels resultats de l'acció de govern en els diferents nivells territorials com el rendiment dels instruments operatius, com els plans o programes, que permeten que per part dels òrgans directius es materialitzin els resultats de la planificació estratègica de caràcter governamental. Qüestions com l'estructura d'aquests plans o la periodicitat de l'exercici de la rendició de comptes poden formar part de les previsions normatives.
Es proposa, així mateix, que cada instrument de planificació disposi d'un sistema d'avaluació extern que asseguri l'objectivitat en la determinació del compliment dels objectius, sempre amb ple respecte als àmbits d'autoorganització de cadascuna de les administracions públiques.
5.2. Opcions de caràcter no regulador
L'efectivitat de les previsions normatives de l'avantprojecte vindrà reforçada pel desplegament dels projectes contemplats en Consens per una Administració Oberta, que proporcionen el necessari suport tecnològic per a la materialització de les obligacions contemplades en la Llei.
Els projectes agrupats sota l'eix dedicat a la transparència, participació pública i rendició de comptes són els següents:
a) Transparència per disseny.
Concebir eines digitals mitjançant la transparència pel disseny, com un gestor documental per a l'Administració General de l'Estat que afavoreixi el compliment de les obligacions de transparència, permeti incorporar la política arxivística, de normalització documental, així com directrius de llenguatge clar i llenguatge fàcil.
b) Nou Portal de Transparència de l'Administració de l'Estat.
Construir un nou Portal de Transparència de l'Administració de l'Estat sobre la base del dret a saber, a entendre i a participar, de manera que la publicitat activa i el dret d'accés permetin implicar de la ciutadania en el procés d'adopció de decisions públiques.
c) Millora de la participació ciutadana en normes i plans.
Consolidar les experiències de l'IV Pla de Govern Obert per a afavorir la traçabilitat de les normes i la participació ciutadana en el procés d'elaboració de normes i plans, i dissenyar mesures de sensibilització del personal empleat públic sobre el valor dels processos participatius.
d) Cultura d'integritat.
Desenvolupar el Sistema d'Integritat de l'Administració General de l'Estat a fi de consolidar una cultura basada en valors ètics del personal alt càrrec i empleat públic i implicar del conjunt de la societat en el seu desplegament.
e) Mapa de la rendició de comptes.
Ordenar el conjunt d'instruments de planificació per objectius de l'Administració General de l'Estat en un espai que permeti consultar la seva evolució a l'efecte d'enfortir la cultura del control d'eficàcia i d'una adequada rendició de comptes a la ciutadania.
Atendiendo a les consideracions anteriors, s'obre un període de consulta pública prèvia sobre el possible contingut del Reial decret previst.
Termini de durada de la consulta: Finalitza el 22 de setembre de 2025.
Adreça de correu on dirigir les observacions: consultapublicasefp@digital.gob.es