La consulta versa sobre la posibilidad de denegar la prolongación en el servicio activo.

L'article 67.3 del text refós de la Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat públic (TRLEBEP), aprovat per Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre, assenyala el següent:

“La jubilació forçosa es declararà d'ofici en complir el funcionari els seixanta-cinc anys d'edat.

No obstant això, en els termes de les lleis de Funció Pública que es dicten en desenvolupament d'este Estatut, es podrà sol·licitar la prolongació de la permanència en el servei actiu com a màxim fins que es complix setanta anys d'edat. L'Administració Pública competent haurà de resoldre de forma motivada l'acceptació o denegació de la prolongació. (…)”

D'altra banda, en l'àmbit de l'Administració General de l'Estat, i al no haver-se produït desenvolupament sobre este extrem, s'entén que segueix en vigor i resulta d'aplicació el procediment establit per la Resolució de 31 de desembre de 1996, de la Secretaria d'Estat per a l'Administració Pública, per la qual es dicten normes complementàries de procediment per a l'aplicació de la prolongació de la permanència en el servei actiu als funcionaris públics en l'àmbit de l'Administració General de l'Estat.

No obstant això, ha de tindre's en compte que esta normativa ha de ser aplicada atenent de la jurisprudència que respecte a l'article 67.3 del TRLEBEP ha vingut establint el Tribunal Suprem.

En este sentit, s'entén que les Administracions Públiques poden denegar la prolongació de la permanència en el servei actiu de manera motivada. No obstant això, és necessari tindre en compte que el Tribunal Suprem ha establit que la potestat d'autoorganització, per si mateixa, no és suficient perquè l'Administració Pública puga fixar els motius de la denegació (SSTS. 10 de març de 2010; 17 de març, 24 de març, 7 d'abril, 14 d'abril, 18 d'abril 20 d'abril, 16 de juny i 20 de desembre de 2011), tenint, per tant, que basar-se en motius, ben objectivats en la norma; o bé, en motius establits per l'Administració però partint de les premisses que per a tal fi haja establit prèviament la norma.

En concret, respecte a les necessitats organitzatives a les quals s'al·ludeix en la consulta, entén l'Alt Tribunal que, enfront de l'article 33 de la Llei 30/1984, de 2 d'agost, en la qual la prolongació es configurava com un autèntic dret del funcionari, l'article 67.3 del TRLEBEP, que ha vingut a substituir a aquell, regula la prolongació en el servei actiu com «(…) un dret subjectiu condicionat al fet que les necessitats organitzatives de l'Administració facen possible el seu exercici; però recau sobre aquesta Administració la càrrega de justificar eixes necessitats organitzatives que han de determinar la concessió o denegació de la prolongació. L'obligació de l'Administració de motivar en tot cas, tant si és favorable com si no, la decisió sobre la prolongació de permanència en servei actiu sol·licitada pel funcionari en funció d'unes necessitats de l'organització, implica que les necessitats que se citen com a fonament de la decisió que s'adopte siguen ajustades a la realitat i que es prove la seua existència (…)». (per totes, STS, Sala contenciosa administrativa, 6 de febrer de 2017).

És a dir, si bé l'Administració ha de motivar necessàriament la concessió o denegació de la prolongació en el servei actiu, la mateixa no es configura ja com un dret inherent al càrrec, com s'havia vingut entenent, sinó que es tracta més aviat d'un dret que queda vinculat a les necessitats organitzatives de l'Administració Pública.

Per aquest motiu la denegació de la prolongació permanència en el servei actiu, a més d'en les causes establides ja en la pròpia Resolució de 1996, també pot ser fonamentada en les necessitats organitzatives.

Ara bé, amb base en esta mateixa jurisprudència, cal indicar que les necessitats organitzatives han de ser establides per la pròpia Administració, essencialment, a través del corresponent instrument d'ordenació i planificació dels recursos humans, devent en tot cas quedar acreditat en la resolució que s'adopte la realitat i pertinència per a eixe cas concret de les necessitats al·legades.

Tot l'anterior s'indica sense perjudici de recordar que, d'acord amb el règim de competències d'este centre directiu, les respostes a consultes que emet esta direcció general posseïxen caràcter merament informatiu i, en conseqüència, no tenen caràcter de criteri vinculant, ni originen drets ni expectatives de dret, ni impliquen cap vinculació amb el tipus de procediments a què es referisquen. A més, en mancar de caràcter preceptiu o vinculant, els òrgans destinataris d'aquestes respostes podran, si escau, adoptar finalment una decisió que no es corresponga amb el parer contingut en aquestes.

Les respostes a consultes contingudes en este butlletí atenen de les qüestions plantejades a la llum de la normativa vigent en el moment de la seua emissió, de manera que aquestes respostes poden veure's afectades per modificacions legislatives posteriors o resolucions judicials.