Madrid, 5 de febrer de 2025.- El president del Govern, Pedro Sánchez, ha anunciat hui noves mesures enfront de la “carrera tecnològica despietada” i el “pla dissenyat” per la “tecnocasta”, potències autoritàries i forces antisistema i per a evitar que “l'espai digital es convertisca en el salvatge oest”. Entre les iniciatives destaca avançar en la fi de l'anonimat en les xarxes socials, aprofundir en la transparència algorítmica per a “fer de la moderació i l'autocontrol un requisit legal” i garantir la responsabilitat personal dels directius de les plataformes davant l'impacte dels seus continguts. Així l'ha avançat durant la clausura a Madrid de l'acte de presentació de l'Observatori de Drets Digitals, llançat hui des de Red.es amb el suport de desenes d'empreses, institucions i universitats, amb especial suport de la Fundació Hermes, per a protegir els drets i llibertats en el món digital. En la presentació també ha intervenut el ministre per a la Transformació Digital i de la Funció Pública, Óscar López, i han assistit el ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres; el ministre d'Economia, Comerç i Empresa, Carlos Cuerpo; i la ministra d'Igualtat, Ana Redondo.

Pedro Sánchez ha defensat que no es pot permetre que “s'insulte, s'amenace, s'estafe i s'abuse de les persones sense cap mena de conseqüència”. “La fe en la tecnologia i en les seues promeses ens ha encegat davant les seues pitjors conseqüències”, ha lamentat en referència a l'eixida de productes i serveis digitals al mercat “sense controlar els seus riscos i els seus potencials danys”, per la qual cosa ha instat a “previndre, combatre i erradicar d'una vegada per sempre la manipulació i el mal ús dels entorns digitals”. Encara que ha subratllat que la revolució digital “ha transformat les nostres vides, manera de treballar, viure i fins i tot estimar”, ha donat “la volta de dalt a baix les nostres economies” i ha transformat l'espai cívic obrint espais, ha advertit que “sota l'aura de miracle econòmic, social i cultural hi ha ocultes moltes misèries”, perquè “l'algorisme no reparteix oportunitats perquè les grans plataformes no són neutrals i la mentida viatja en elles més ràpid que la veritat”.

“Les xarxes socials són autèntics camps de batalla”

Referent a això, s'ha referit a la immediatesa i la “obsessió pel like” que “distorsiona la realitat i empobreix el debat públic” i ha denunciat que “les xarxes socials són hui autèntics camps de batalla, on no es discuteix, sinó que s'ataca, no s'argumenta, es desqualifica, i no es busca entendre, sinó imposar”. La principal conseqüència, ha dit, és que “amb molta freqüència el que es viralitza en les xarxes socials és la mentida”, amb dades falses, imatges modificades i fake news, com va succeir en la dana a València quan “Milers de bots van tractar de multiplicar el mal propagant faules”.

No obstant això, ha posat l'accent que el que succeïx en el món digital té conseqüències en la vida digital. De fet, ha apuntat que els delictes digitals ja representen un cinqué de tots els delictes penals, una de cada quatre joves rep sol·licituds no desitjades de contingut sexual i els delictes d'odi online van créixer un 32% en l'últim any. “Vam creure que les plataformes ajudarien a anivellar el camp de joc, però l'han fet més injust. Un terç dels perfils en xarxes socials són bots, que generen quasi la meitat del trànsit d'internet. Les cerques, els continguts i les notícies que consumim estan esbiaixats. La viralidad cotitza molt per damunt de la veritat”, ha postil·lat.

Actuar per una digitalització “humana i humanista” enfront d'una “tecnocasta” que fa “tot per la pasta”

Això es deu, al seu judici, a “un pla dissenyat, planejat i executat sistemàticament” per “potències estrangeres com Rússia, que busca afeblir les nostres institucions democràtiques, per forces antisistema que busquen generar el caos en les nostres societats, ja siga per a aconseguir el poder o per a aprofitar-se dels vulnerables i, ara, per un xicotet grup de milionaris per als qui no n'hi ha prou amb tindre més diners que 150 països junts”. “Volen també el poder polític. Asseure's directament en els consells de ministres, sense caretes ni mediadors. Controlar les nostres lleis i les nostres vides. Condicionar el que veiem i el que pensem. Fins i tot la nostra memòria com a societat, si cal fomentant l'autoritarisme i l'odi, però que ningú s'enganye: la seua principal motivació per a controlar el poder democràtic no és un altre que els diners. Tot per la pasta”, ha censurat.

Es tracta, segons ha indicat, d'una “carrera tecnològica despietada on es combina la tecnocasta i potències autoritàries que lliuren una batalla sense regles ni principis en el món digital i que tenen un impacte en la vida real” i una “tecnologia al servei del poder i de la ideologia” que vol també una intel·ligència artificial “sense dissidència”. Enfront dels quals “promouen la desregulació absoluta per a la tecnocasta”, Sánchez ha cridat a “rebel·lar-se” amb una alternativa liderada per Espanya i que Europa consolide un model de desenvolupament tecnològic que contribuïsca al creixement econòmic des del ple respecte als drets digitals de la ciutadania amb “una digitalització humana i humanista”.

Regulació: fi a l'anonimat en xarxes socials i moderació i algorismes

D'esta manera, ha defensat les tres mesures amb implicacions europees que va proposar en el Fòrum Mundial de Davos per a protegir de la ciutadania i reprendre el control de les plataformes, com acabar amb l'anonimat que “enverina les xarxes socials i no pot ser una excusa per a la impunitat”. “De la mateixa forma que no és possible conduir un cotxe sense matrícula o pujar-se a un avió sense identificar-se, no podem consentir que els qui assetgen a altres ciutadans, propaguen mentides, o escampen l'odi i el facen a més impunement”, ha sentenciat.

També ha instat a avançar en la defensa dels drets digitals de la ciutadania, i aprofundir en la transparència algorítmica: “cal obligar les plataformes al fet que compartisquen la informació necessària per a la seua supervisió i fer de moderació i d'eixe autocontrol un requeriment, un requisit legal”. Així, el president del Govern ha anunciat que “reforçarem, des del punt de vista material i personal, les capacitats del Centre per a la Transparència Algorítmica de la Comissió Europea”, localitzat a Sevilla. A més, el Govern aprovarà en les pròximes setmanes la designació de la Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència (CNMC) com a Coordinador de Serveis Digitals i la dotarem dels recursos materials i humans per a exercir la supervisió de l'activitat de les plataformes digitals.

Responsabilitat dels “tecnobillonarios”

Pedro Sánchez ha remarcat també la necessitat que “els CEO de les companyies no rehúyan el compliment de les seues obligacions, com fan els empresaris, qualsevol autònom o treballador, i que, quan el facen, responguen pels danys que provoquen les seues plataformes”, de manera que es treballa per a garantir la responsabilitat personal en l'era digital i que “els tecnobillonarios i gegants tecnològics responguen pels seus actes i el mal causat pels seus algorismes”. Per això, l'Executiu està estudiant mecanismes que asseguren la responsabilitat legal dels directius respecte del funcionament de les plataformes, garantint que puguen rendir comptes judicialment per la vulneració de drets i llibertats que es puga donar en elles.

El segon front d'actuació “prioritari” és l'impuls de la sobirania digital i tecnològica en el qual ja avancen Europa i Espanya, perquè “Europa no pot dependre d'uns altres per a definir el seu futur digital”. “No podem permetre que les nostres dades, infraestructures i comunicacions queden en mans de potències estrangeres o d'empreses sense control democràtic. Necessitem invertir en innovació, desenvolupar les nostres pròpies tecnologies i infraestructures i reforçar un marc regulador que protegisca dels nostres ciutadans”, ha defensat. Per això, ha advocat perquè Europa “lidere la seua transformació digital amb regles clares, amb valors ferms i amb l'ambició de ser una referència mundial en tecnologia ètica i responsable”, la qual cosa passa per “desenvolupar navegadors propis, xarxes socials públiques i privades europees i serveis de missatgeria que usen protocols oberts”.

El cap de l'Executiu ha avançat que Espanya defensarà en la Comissió Europea l'elaboració d'un pla d'inversions per al foment d'infraestructures públic-privades, en línia amb la infraestructura nacional digital desenvolupada per Espanya, que este mes ha llançat el primer model d'ALIA, la nova família d'Intel·ligència Artificial en castellà i llengües cooficials. A més, el Govern mobilitza 150 milions d'euros per a accelerar l'adopció de la IA en les empreses espanyoles. Així mateix, Espanya ha sigut un dels primers països del món a comptar amb una Carta de Drets Digitals durant la pandèmia. “L'Observatori de Drets Digitals comparteix eixa mateixa filosofia: que estos drets siguen reals, tangibles i efectius en la vida de totes les persones des de la col·laboració públic-privada, amb la participació del món acadèmic, empresarial i de la societat civil. Estem davant un moment decisiu, que ens obliga a triar entre dues alternatives: o seguim el rumb que marquen uns altres i ens deixem portar pel corrent; o assumim el lideratge per a definir una nova manera d'entendre, dissenyar i construir la tecnologia. Optem per esta última via: ser amos de la nostra pròpia destinació”, ha conclòs.

Óscar López: “Si volem un espai digital assegurança, cal regular-lo”

En l'inici de l'acte també ha intervenut el ministre per a la Transformació Digital i de la Funció Pública, Óscar López, qui ha defensat que “cal regular per a ordenar la convivència i protegir de les persones perquè quan van aparéixer els cotxes, es van inventar els semàfors”. “El camí no serà fàcil i les resistències seran incansables, ja el són, però si volem un espai digital segur hem de posicionar-nos i el Govern d'Espanya, amb el seu president al capdavant, el té clar. Enfront del negacionismo, la ciència, enfront de la faula, la veritat, i enfront del cas tecnocràtic, drets digitals”, ha emfatitzat.